Per la retirada de tots els expedients disciplinaris!
Des de Sindicalistes d'Esquerra, Esquerra Revolucionària i el Sindicat d'Estudiants volem denunciar la campanya repressiva de sancions amb la qual FORD-España està atacant a les i els delegats i afiliats del Sindicat de Treballadors del Metall en la factoria de FORD a Almussafes, València.
L'empresa ha obert expedients disciplinaris greus de manera fraudulenta contra 4 delegats. També ha obert expedients disciplinaris greus contra una treballadora i un treballador que anaven a rellevar a delegats en procés de jubilació, forçant a que aquests treballadors s'apuntaren al ERO recentment signat per la UGT per a així evitar l'acomiadament sense cap indemnització.
La signatura per part d'UGT, a esquenes de la plantilla, d'un ERO que envia a l'atur a 1.120 treballadors, deixant a la factoria en mínims històrics, és un colp contra la moral de la plantilla que l'empresa vol rendibilitzar al màxim.
Els plans d'electrificació de la factoria de FORD a València passen, en primer lloc, perquè la direcció de l'empresa puga garantir major explotació de la plantilla a costa de precarietat, salaris baixos i absoluta flexibilització de la jornada.
Ara l'empresa fa un pas més en la seua ofensiva contra l'organització i capacitat de lluita de la plantilla, atacant a l’STM, l'únic sindicat alternatiu que va obtindre delegats en el Comité d’Empresa en les últimes eleccions sindicals del 21 de febrer.
La repressió sindical en Ford València és una realitat enquistada durant molts anys, el paper que l’UGT juga com a sicaris de l'empresa és determinant en això. Desenes de treballadors i fins i tot delegats han sigut acomiadats al llarg dels anys mitjançant expedients disciplinaris i acomiadaments procedents, acomiadaments que en la majoria dels casos han sigut avalats pels jutjats valencians malgrat ser evident el motiu de repressió sindical. Des de Sindicalistes d'Esquerra fa 4 anys realitzarem una campanya de denúncia amb milers de fulles, resolucions i concentracions per la readmissió de Carlos Naranjo. També participarem anys arrere en la campanya de CGT Ford per la readmissió de la delegada Paqui Cuesta.
La victòria del PP en les eleccions del 28M, que possiblement governarà al País Valencià de la mà de Vox, també donarà lloc a nous i més durs atacs contra els drets sindicals i laborals. És imperatiu continuar construint un sindicalisme combatiu que trenque amb la pau social imposada per les cúpules d'UGT i CCOO.
Des de Sindicalistes d'Esquerra, Esquerra Revolucionària i el Sindicat d'Estudiants ens sumem a la campanya de solidaritat internacional contra la repressió sindical en FORD Almussafes i cridem a tota la classe treballadora i a la joventut a secundar totes les accions del STM per a detindre-la.
***
L'ERO de 1.120 acomiadaments en Ford Almussafes signat per UGT condemna a milers de treballadors a l'atur i a la precarització
Publiquem a continuació l'anàlisi que fem des de Sindicalistes d'Esquerra sobre la signatura de l’ERO per UGT i sobre la tàctica que, al nostre judici, haguera permés fer front a l'ofensiva de Ford.
El 3 de març la direcció de Ford Almussafes va llançar un atac sense precedents contra la plantilla de la factoria, un ERO de 1.140 empleats d'un total de 5.900, la qual cosa suposa que el 20% de la plantilla es vaja al carrer. La factoria d'automoció valenciana quedaria així amb 4.600 treballadors, arribant el seu mínim històric, una escàndol perquè en 2016 l'empresa va arribar fins als 8.000 empleats.
El ERO és un atac que també comportarà acomiadaments entre les 24.500 llocs de treball que es reparteixen en les més de 120 empreses auxiliars que serveixen directament a la factoria principal des del polígon industrial d'Almussafes i altres polígons circumdants de la província de València.
Després d'un mes de taules negociadores entre el Comité d'Empresa i la direcció de Ford España i ni una sola assemblea o protesta organitzada, l’UGT, que té la majoria del Comité d'Empresa, va signar un acord en el qual es va acordar baixar la xifra d'acomiadaments a 1.120 persones, només 20 menys. Els acomiadaments serien “eixides voluntàries” per mitjà de pre-jubilacions a partir dels 53 anys amb un 75% del salari, indemnitzacions de 45 dies per any treballat fins a un màxim de 42 mesos, una indemnització de 40.000 euros extra per als inscrits abans del 30 de juny i de 20.000 euros per als inscrits abans del 30 de setembre.
Després de l'anunci d'aquest terrible acord per a la indústria valenciana, Ximo Puig, president del govern del Pacte del Botànic, un “Govern del canvi”, va declarar que era motiu de celebració el “buen acuerdo” fruit del diàleg social entre sindicats i empresa. Aquesta ha sigut l'essència de les polítiques del govern valencià format pel PSPV, Compromís i Unides Podem: posar per davant els interessos d'una multinacional que va aconseguir en el 1r trimestre de 2023 uns beneficis de 1.597 milions d'euros, un 20% més que el mateix trimestre en 2022, una empresa que ha rebut injeccions del govern valencià des de 2012 per valor 172,6 milions d'euros.
El Botànic envia un missatge de tranquil·litat a la multinacional Volkswagen i els seus plans de construir una planta elèctrica a Sagunt dient-los: els vostres beneficis privats a costa del finançament estatal i l'explotació de milers de treballadors estan garantits. La derrota electoral del govern del Botànic en el 28M tenen una relació directa amb això, quin jove o treballador pot tindre expectatives de mantindre les seues condicions de vida amb un govern que respon així davant milers d'acomiadaments d'un sol colp?
Atacs i més atacs al llarg d'aquests anys
Aquest fortíssim i dramàtic ERO és la conseqüència de la pau social apuntalada mà a mà entre l’UGT i el govern del Botànic, que ha facilitat atacs i reculades contínues durant anys contra les condicions de treball en la factoria principal i en les auxiliars.
Aquest ERO és el tercer en quatre anys. L'any 2020 i l'any 2021 es van aplicar dos ERO més, sumant prop de 1.000 acomiadaments. Van ser ERO “negociats” en els quals UGT va ajudar a maquillar els acomiadaments com a “baixes incentivades” i “eixides voluntàries”.
Des de l'any 2020 fins hui, trimestre a trimestre, porten aplicant-se ERTO. Cada jornada d'ERTO suposa perdre el 20% del salari, consumir la prestació per desocupació i tindre un calendari laboral que es fa a la carta de l'empresa, a l'estil de les ETT. Els ERTO estan en marxa, mentre es continuen exigint fer hores extraordinàries a tort i a dret, i la càrrega de treball i la velocitat en les línies de producció continua augmentant i portant al límit la salut de la plantilla.
El mes d'abril de 2022, la direcció d'UGT-Ford a València, sense cap referèndum entre la plantilla, va signar en solitari el XVIII Conveni Col·lectiu, que va significar la congelació salarial a cinc anys, amb una pèrdua de poder adquisitiu estimada en més 7.000 euros fins a final de conveni, l'augment de la jornada en 15 minuts, l'obligatorietat de 18 dissabtes de treball a l'any i 4 dies menys de vacances. En resum, tot un estímul perquè l'empresa considerara que es donaven totes les condicions per a llançar un atac molt més dur.
Les últimes eleccions sindicals, celebrades el passat 21 de febrer, van donar 9 delegats al STM i el 30% dels vots, mentre que el 60% de vots van ser per a per a la UGT donant-li 22 delegats. No és cap casualitat que l'empresa, una vegada vistos els resultats electorals en els quals l’UGT, els seus sicaris, van guanyar amb àmplia majoria, i CCOO i CGT van desaparéixer del Comité d'Empresa, quedant només l’STM, passara a l'atac sense dubtar. Encara que a primera vista pot semblar que l’UGT compta amb un suport sòlid, la realitat és que, encara que el 98% de la plantilla està afiliada a l’UGT, prop d'un 40% va votar als sindicats alternatius, principalment a l’STM.
El sindicalisme alternatiu absolutament desarmat. No es pot frenar un atac sense lluita, ni vagues, ni mobilitzacions massives.
Els milers de treballadors i treballadores de l'empresa principal i auxiliar porten temps comprovant en carn pròpia els resultats dramàtics que suposa la política sindical de l’UGT. Aquest atac era l'oportunitat perquè l’STM es dirigira als sectors més avançats i conscients de la factoria de Ford i dels seus centenars d'auxiliars amb un pla de lluita seriós que trencara la pau social.
Les i els companys del STM coneixen perfectament una de les regles fonamentals del sindicalisme. No es pot guanyar res en les taules de negociació si abans no ho has lluitat i guanyat a peu de fàbrica i al carrer. Aquesta separació dels mètodes del sindicalisme combatiu fa temps que penetra en el STM, des que van començar els ERTO a demanda fa 3 anys, durant la pandèmia i durant la negociació del XIII Conveni Col·lectiu.
L'acció sindical de l’STM s'ha basat en declaracions i comunicats faltats de plans de lluita o accions concretes amb les quals temperar les forces de les i els militants i amb les quals desenvolupar la confiança en la lluita entre les i els treballadors més conscients de la plantilla.
És cert que el fre i la llosa que juguen els dirigents de la UGT són grans, però sense voluntat de lluita no es pot canviar la situació. Els companys de l’STM, on s'agrupen militants històrics i lluitadors ho saben bé. Ens sap greu dir-ho, però considerem que una vegada més no han estat a l'altura dels esdeveniments i les necessitats de la classe obrera en aquest pol industrial.
Des de la nostra humil opinió, pensem que des del dia 1 de l'anunci del ERO els companys haurien d'haver declarat la guerra immediata a través d'una fulla proposant un pla de vaga i mobilitzacions a la comarca i la ciutat de València per a estendre el conflicte a la classe treballadora valenciana, al costat d'una crida a la plantilla de la principal i de les auxiliars a organitzar assemblees per a votar els plans de lluita.
Lluny de plantejar una cosa semblant, els companys van quedar a rebuf de l’UGT i van declarar que farien tot el possible perquè totes les eixides sigueren voluntàries, el mateix discurs que la burocràcia sindical d'UGT, i durant tot el mes van quedar atrapats en les taules de negociació sense proposta de cap acció per a la plantilla. Finalment, la postura de l’STM, encara que no signara l'acord perquè no assegurava que les eixides serien per ordre d'antiguitat, en la pràctica va ser acceptar l’ERO com el mal menor perquè les indemnitzacions eren quantioses, un gravíssim error. Els llocs de treball no es venen, es defensen!
Aquesta reculada moral i ideològica entre els dirigents de l’STM ha tret a flotació les seues febleses i ara l'empresa ha passat a l'ofensiva amb una bateria d'expedients disciplinaris greus dirigits cap a les i els delegats i afiliats lluitadors de l’STM, amenaçant-los amb l'acomiadament i epentant-los a que s'adherisquen als acomiadaments “voluntaris” per a aconseguir almenys una indemnització.
Volem traslladar tot el nostre suport i solidaritat cap a les i els militants de l’STM-FORD, prou de repressió sindical contra ells. Des de Sindicalistes d'Esquerra ens solidaritzem amb les i els companys i denunciem el terrorisme patronal que s'exerceix des de fa dècades contra les i els treballadors lluitadors, igual que denunciem al govern del Botànic i la Conselleria d'Economia i Indústria per permetre aquests greus atacs que vulneren els drets fonamentals d'organització sindical i llibertat d'expressió de les i els treballadors.
Les perspectives electorals després de la derrota de l'esquerra en les eleccions del 28M obrin la possibilitat d'una victòria de la dreta i la ultradreta en les pròximes eleccions generals del 23J. Aquesta perspectiva ve donada per la pau social sostinguda i apuntalada per les direccions de CCOO, UGT, el govern del Botànic i el govern central de PSOE-UP, una pau social que està condemnant a la classe treballadora valenciana a enormes reculades en els salaris i en les condicions de treball de tots els sectors. Des de Sindicalistes d'Esquerra plantegem que davant aquesta situació no hi ha més eixida que la lluita obrera i la construcció d'un sindicalisme fermament combatiu, assembleari i democràtic que no cedisca ni un pas davant els atacs de la patronal i la dreta.
