Entrevista a Antonio Muñoz, treballador del Metall de Cadis i militant d'Esquerra Revolucionària

Antonio Muñoz és un sindicalista amb una llarga trajectòria combativa. Treballa a l'UTE de Manteniment de les drassanes de Navantia a Sant Fernando. En aquests moments es troba en primera línia de la vaga del metall a Cadis. Antonio forma part de la direcció estatal d'Esquerra Revolucionària, ha estat fundador de la xarxa de Sindicalistes d'Esquerra i és representant de la CGT en la seva empresa i membre del Secretariat Permanent provincial del sindicat.

Esquerra Revolucionària: Avui és la quarta jornada de vaga indefinida, sisena si comptem els dos dies d'atur de la setmana passada. Quina valoració fas del desenvolupament de la vostra lluita fins a aquest moment?

Antonio Muñoz: Doncs mira, crec que cal dir que amb aquesta vaga estem fent història. Des de la reconversió naval dels anys 80, quan governaven Felipe González i el PSOE, la Badia de Cadis ha anat sofrint cop rere cop. Durant més de 35 anys aquí el normal han estat els tancaments d'empreses, la precarització creixent, el creixement insuportable de l'atur i la pobresa de moltes famílies treballadores. Amb aquesta vaga hem dit fins aquí! Ja n’hi ha prou de perdre drets, de renunciar a conquestes guanyades després de moltes lluites. Volem unes condicions laborals dignes, i les volem ara.

I, entén-me bé, no és que abans no es lluités. Aquí es van donar grans batalles per a defensar les drassanes, o per a intentar evitar el tancament de Delphi i d'altres empreses. Però els dirigents sindicals d'aquell moment no van estar a l'alçada. Es van acceptar retrocessos en drets i condicions laborals, es van acceptar acomiadaments, i tot en nom del “mal menor”. I així, de “mal menor” en “mal menor”, hem arribat a la merda de situació en la qual estem.

Esquerra Revolucionària: El paper de la burocràcia sindical de CCOO i UGT ha estat, en general, bastant lamentable. Quin paper estan fent els dirigents de CCOO i UGT en aquesta vaga?

Antonio Muñoz: CCOO i UGT són els sindicats majoritaris en el sector, i els únics que participen en la taula negociadora del nostre conveni. En els dos convenis anteriors van signar retrocessos molt grans, molt perjudicials per als treballadors. I la conseqüència va ser que la Patronal del Metall, la FEMCA, es va embravir i va pensar que resultaria fàcil aconseguir un nou conveni a la baixa, molt pitjor fins i tot que els dos anteriors. Però s’han equivocat.
Les treballadores i treballadors del sector hem dit prou! Hem dit que volem lluitar, així que els dirigents de CCOO i UGT no van poder acceptar l'ultimàtum de la Patronal i van haver de convocar vaga, una convocatòria que també és de la CGT.

Però aquesta vaga s'ha fet sense assemblees prèvies. CCOO i UGT s'han acostumat a actuar d’esquenes as treballadors i treballadores, i en aquesta ocasió han fet el mateix. Han convocat vaga, sí, però no han organitzat res, ni els piquets, ni les concentracions i manifestacions, i ni tan sols han convocat assemblees per a informar de la marxa de les negociacions i perquè siguem els afectats i afectades pel conveni els que prenguem democràticament les decisions.

Però malgrat aquest abandó, els treballadors i treballadores del sector ens hem autoorganitzat, hem format piquets molt potents, ens hem defensat de les agressions policials, d'aquests antidisturbis enviats pel delegat d'aquest govern central de coalició que tenim, i ahir, pels carrers de Cadis, vam posar de manifest que som forts i que podem guanyar aquesta lluita.

Esquerra Revolucionària: Quins creus que han de ser els pròxims passos a donar en la vostra lluita per un conveni digne?

Antonio Muñoz: Crec que cal fer dues coses. La primera és convocar a tota la població treballadora de Cadis a donar suport als carrers a la nostra lluita. Per això hem convocat una gran manifestació aquest dissabte, i des d'aquí faig una crida a l'assistència massiva.
La segona és, al meu entendre i la de molts companys i companyes, la convocatòria per a la setmana vinent d'una vaga general en tota la província de Cadis, i que tota la classe obrera gaditana surti a la batalla. Els joves del Sindicat d'Estudiants ja han convocat vaga estudiantil en suport a la nostra lluita per al dimarts 23. Aquest és el camí.

Aquest és un combat just. Estem en peu de guerra contra la precarietat, contra l'atur i per un futur digne per a nosaltres, els que ara tenim edat de treballar, i per als joves que ara estan estudiant. Si lluitem units tindrem força suficient per a guanyar un conveni del Metall digne. En totes les assemblees que puguem fer durant el dia d'avui proposarem votar aquesta proposta de vaga general provincial per a guanyar.

Finalment vull subratllar que aquesta vaga meravellosa torna a tirar per terra la política de la pau social, de la col·laboració amb la patronal, que no només pregona la burocràcia de CCOO i UGT, també el govern central. Aquesta política ha donat l'esquena a la classe obrera i no serveix per a defensar els nostres drets. Per això el sindicalisme, per a ser efectiu, necessita d'un programa combatiu, anticapitalista i revolucionari. No a la col·laboració de classes, sí a la lluita de classes.