La vaga general de 24 hores a la comarca de Lugo de Mariña del 17 de novembre ha estat un èxit rotund. Tant les principals fàbriques, com el comerç, l'hostaleria i les administracions van romandre completament aturades durant tota la jornada.

Aquest suport total es va expressar en la multitudinària manifestació que va arrencar a les 12 del matí a l'Hospital Públic da Costa i va recórrer els carrers de Burela. Més de 10.000 persones en una comarca de poc més de 80.000 habitants!, en un ambient tremendament combatiu, on s'escoltaven consignes com “A Mariña sálvase loitando”, “Si no ens separem, l’ERO el tombem”.

El bloc format pels treballadors de Vestas i el format pels d’Alcoa van ser particularment combatius, cridant consignes contra qualsevol acord que passi per la destrucció de llocs de treball, “a indemnización non é a solución”, “45 días por jodernos las vidas”, i exigint una intervenció estatal a les fàbriques que garanteixi un futur viable i digne per a les famílies treballadores, “a solución unha intervención”, “SEPI traidora, a Mariña no perdona”, i plantejant la dimissió del Govern si no hi ha solució al conflicte.

Els delegats de CGT a Navantia-Ferrol, que formem part de la plataforma de Sindicalistes d'Esquerra i Esquerda Revolucionaria de Galiza, vam ser presents en aquesta mobilització solidaritzant-nos amb els treballadors i treballadores de la comarca, perquè la seva lluita és la nostra. Vam repartir centenars i centenars de fulls per a expressar el nostre suport i insistir en la necessitat de seguir per aquest camí, el de la unificació de tots els conflictes, i exigir la nacionalització d’Alcoa i Vestas, sense indemnització (ja prou diners públics s'han ficat a les butxaques tot aquest temps) i sota el control dels treballadors.

L'ambient de la manifestació és un reflex de l’enorme oportunitat que existeix per a estendre la lluita al conjunt de la classe obrera gallega primer, i de la resta de l'Estat espanyol després, trencant d'una vegada amb els fronts localistes en unitat amb la patronal, que en la pràctica només serveixen per a subordinar els nostres interessos als de la patronal i retallar el potencial d'una lluita independent del conjunt de la classe obrera.

Les condicions per a convocar una vaga general a Galiza a principis d'any, unificant les lluites de Mariña i Ferrolterra amb la lluita dels treballadors del metall de la província de Pontevedra o els de Alu Ibèrica a A Coruña, estan donades. Una vaga general que exigeixi la nacionalització de les principals fàbriques amenaçades de tancament a A Mariña, Ferrolterra, A Coruña o Vigo, així com un pla de rescat per a salvar la classe obrera, començant per una inversió per a recuperar i millorar els serveis públics respecte a abans de la crisi de 2008 i la reversió de totes les retallades, tindria un seguiment massiu. I asfaltaria el camí per a una gran vaga general a la resta de l'Estat espanyol, on com estan demostrant els treballadors del Metall a Cadis, en vaga indefinida per un conveni digne, hi ha un ambient fins i tot més favorable.

La lluita és l'únic camí!