Solidaritat amb la lluita dels taxistes
De nou assistim a un aixecament del sector de Taxi, des de baix, mitjançant l'acció i l'organització directa, ocupant i bloquejant els carrers, i recorrent als mètodes de la classe treballadora. Des de fa dies els taxistes a Madrid i Barcelona es mantenen massivament en vaga, exigint garanties per frenar l'intent de precaritzar de forma salvatge les seves condicions de vida i treball, tal com ja passa amb els treballadors d’Uber i Cabify, explotats sense escrúpols per aquestes multinacionals. Ahir la policia va carregar contra els taxistes que protestaven a Madrid, causant més d'una desena de ferits. D'altra banda, els mitjans de comunicació han impulsat una àmplia campanya de criminalització contra aquesta lluita, tal com sempre fan quan els treballadors s'enfronten a multinacionals i grans empreses.
Aquest estiu, després d'una vaga massiva i contundent del sector del Taxi, el Govern va establir un compromís que es va convertir en paper mullat, i que en essència suposava que a major o menor ritme continuaria l'avanç de les multinacionals i la precarització laboral del sector. Una realitat que s'està generalitzant sector rere sector, i que és conseqüència de la pròpia lògica del sistema capitalista. Les mateixes Uber i Cabify, davant l'intent d'imposar determinades condicions, ja han amenaçat de deixar Barcelona. Una forma de generar pressió i xantatge de cara a obtenir el suport dels diferents governs, inclosa la Generalitat, tot i que sembla poc probable que estiguin realment disposats a renunciar a aquesta quota de negoci.
Uber, Cabify, Amazon, Vodafone ... volen deixar-nos sense drets ni feines dignes
A dia d'avui no hi ha cap dubte que Uber i Cabify no són meres plataformes, sinó multinacionals que funcionen sobre la base del mateix model depredador amb el qual Amazon o Deliveroo acumulen beneficis multimilionaris mitjançant l'explotació salvatge dels treballadors. La lluita dels taxistes és part de la lluita de la classe treballadora per impedir que continuï el procés de precarització i enfonsament dels nostres salaris i condicions de vida, tal com passa amb els treballadors d'Amazon de San Fernando, els treballadors de Vodafone ara amenaçats amb un ERO, o els treballadors d'Alcoa, que s'enfronten al tancament de les seves plantes.
El model és el mateix: grans multinacionals que no paguen impostos, com Amazon, o que tenen les seves seus a paradisos fiscals i apliquen legislacions laborals fetes a la seva mida, com Ryanair. En el cas d’Uber i Cabify, mitjançant la utilització de "falsos autònoms", obligant als seus treballadors a pagar-se la seva seguretat social, en condicions de precarietat absoluta i treballant jornades interminables. D'aquesta manera empenyen a tot el sector a la precarietat més absoluta, acabant fins i tot amb els limitats drets que encara podien existir al sector del taxi. Imposant aquestes condicions, aquestes multinacionals busquen col·lapsar el mercat portant a la fallida milers de taxistes autònoms, per acabar monopolitzant el sector en unes condicions de misèria que els permetin obtenir un gegantí marge de beneficis. Són aquests milers de taxistes assalariats, alguns també "falsos autònoms", i aquests taxistes autònoms que viuen del seu taxi amb jornades interminables, els que finalment s'han plantat.
Precaritzar tot el sector en benefici d'unes quantes multinacionals i grans empreses
Al voltant d'aquestes plataformes i de les llicències VTC s'està generant una enorme bombolla especulativa, com també ha passat amb les llicències de taxi durant anys. Els conductors d'aquestes plataformes poden arribar a pagar per aquestes llicències, el valor administratiu de les quals és de 32 euros, fins a 60.000€ a la Comunitat de Madrid, i tot en benefici d'un grapat de multinacionals. Aquest sistema de llicències, tant al taxi com ara amb les VTC, fa que els de baix, com sempre, paguin els plats trencats, mentre un grapat d’espavilats es beneficia especulant. Amb aquest sistema sempre guanyaran els de dalt, plataformes com Uber i Cabify i també les grans patronals del taxi, que utilitzen el mateix per precaritzar al màxim les condicions dels taxistes assalariats i autònoms, així com dels conductors amb llicències VTC. Els mateixos taxistes autònoms que han comprat la seva llicència a un preu desorbitat ho saben molt bé, incapaços de competir no només amb Uber i Cabify sinó amb les grans empreses del taxi que en molts casos actuen també contractant "falsos autònoms" i pagant salaris de misèria per jornades interminables. És hora de posar fre a aquesta situació, garantint condicions laborals dignes i iguals per a la immensa majoria dels treballadors i "autònoms "del sector.
El taxi és un servei públic i com a tal ha de comptar amb unes condicions dignes per als seus professionals. La lluita per imposar limitacions a les VTC, que ha fet esclatar de nou aquest conflicte, pot frenar momentàniament la precarització del sector i l'avanç d'aquestes plataformes, però com veiem, i com vam veure amb l'acord assolit a l'estiu, l'amenaça continua aquí. La ràtio d'1 VTC per cada 30 taxis, reconeguda pel Tribunal Suprem, és paper mullat, tal com va reconèixer el Ministeri de Foment assenyalant que en el sector ja hi ha una ràtio mitjana al conjunt de l'Estat d'1 VTC per cada 9 taxis, i fins i tot en ciutats com Madrid d'1 VTC cada 3 taxis. És fàcil comprendre la indignació dels treballadors del sector del Taxi, que veuen perillar els seus llocs de treball i el seu futur, però cal plantejar-se com frenar de forma unificada i a tot l'Estat aquest procés de precarització, conseqüència entre altres coses del propi sistema de llicències.
Per un servei públic de qualitat amb condicions salarials i laborals dignes!
La mobilització dels taxistes des de baix, amb els mètodes propis de la classe obrera, ha posat el conflicte de nou a la picota i als diferents governs contra les cordes. Mentre hi hagi condicions de misèria per als conductors amb llicències VTC, "falsos autònoms" víctimes d'aquestes multinacionals, els taxistes i les seves condicions estaran permanentment amenaçats, i d'aquí la importància d'incorporar a aquests sectors a la lluita, exigint que siguin reconeguts com a treballadors, amb les seves cotitzacions, i exigint també que aquestes empreses multinacionals paguin impostos d'acord amb els seus ingents beneficis. Però també és necessari millorar les condicions actuals dels taxistes, tant dels assalariats com d'aquells autònoms que s'escarrassen dia a dia per arribar a final de mes. Per a això és necessari establir un marc laboral unitari, o el més unitari possible, on es regulin i recullin drets iguals tant per a assalariats com per a aquells que treballen com a veritables autònoms, és a dir, en la pràctica com a treballadors. Un marc laboral que estableixi un salari digne mínim per a tots els treballadors del sector i una jornada laboral màxima de 40 hores a la setmana, que progressivament pogués reduir-se fins a les 35 hores.
Un altre pas seria l'establiment d'una empresa pública, començant per les principals ciutats on hi Ajuntaments del canvi, com Barcelona i Madrid, a la qual s’hi poguessin adscriure taxistes i la resta de treballadors del sector, entre d'altres, els "falsos autònoms" d’Uber i Cabify, on es garantirien aquestes condicions salarials i laborals dignes. Això podria finançar-se imposant un impost especial sobre aquestes multinacionals i les grans empreses del taxi, alhora que s'exigeix i s’inspecciona a aquestes empreses per a garantir el compliment de les condicions que s'estableixin en aquest marc laboral únic del sector. Així sí que es garantiria un servei públic de qualitat, i així, tant taxistes com a conductors VTC, sí que podrien tenir una vida digna.
