Prou morts als llocs de treball, ja n'hi ha prou de precarietat!
Fes clic per veure els vídeos de la manifestació 1 - 2 - 3
El dimecres 13 de Juny, la classe treballadora de la badia gaditana va viure un dia històric. La vaga general del metall impulsada per la Coordinadora de Professionals del Metall (CPM), i convocada pels sindicats CGT, SAT i AO, es va convertir en un èxit rotund. Així és com la classe obrera va honrar la memòria de José Daniel Valladares Millán i José Luis Fossati del Río, els dos treballadors d'Equimansur morts el 18 de Maig en un accident laboral, com a conseqüència de la precarietat laboral i la pressió dels ritmes de treball.
El front únic de la patronal i la burocràcia sindical fracassa estrepitosament
La patronal es va mostrar especialment furiosa, sembrant la por i propagant que la vaga era il·legal i que els motius eren absurds. Per a ells, la mort de dos obrers en el seu lloc de treball no mereixia cap resposta que anés més enllà d'un minut de silenci, ja que ells són els primers responsables de la selva en què s'ha convertit el mercat laboral gadità i de tot l'Estat.
Sabem que dels empresaris no podem esperar una altra cosa, però el més greu és que els dirigents de CCOO i UGT, que encara controlen els Comitès d'Empresa de Navantia, es van sumar a aquest front vergonyós i van fer una crida a esquirolejar la lluita. Els aparells burocràtics d'ambdós sindicats, menyspreant el sentir majoritari de les plantilles, es van oposar frontalment a aquesta vaga, demostrant un cop més que estan completament allunyats de les condicions de vida de la nostra classe, dels seus patiments i dificultats.
Però la vaga si tenia quelcom a favor: la voluntat d'un grup de treballadors, organitzats en la Coordinadora de Professionals del Metall, d'impulsar la vaga a peu de fàbrica per a acabar amb la precarietat que ens colpeja i assassina.
Recuperant els mètodes del sindicalisme de classe, combatiu i democràtic
Després de l'aturada espontània que es va produir el mateix dia de la mort dels treballadors d'Equimansur, el dilluns 21 de Maig la Coordinadora de Professionals del Metall de la Badia de Cadis va impulsar una aturada de 24 hores de les contractes de Navantia a Puerto Real, que va tenir un enorme seguiment. A més a més de l'atur d'aquest dia, en una assemblea de més de 2.000 treballadors es va votar a mà alçada per unanimitat la convocatòria d'una vaga general del metall a la Badia per a les setmanes següents.
L'escandalosa actitud dels responsables dels Comitès d'Empresa de Navantia, i la seva passivitat davant la indignació dels treballadors, no va fer més que encendre els ànims. La CPM va seguir recorrent els centres de treball de la indústria a la Badia, realitzant assemblees per a votar la vaga. Finalment, la vaga aprovada a mà alçada pels treballadors de les diferents factories es va fixar pel dia 13 de Juny.
La vaga és un èxit
Després de dies de preparació i d'extensió de la lluita, a les 00:00h del dia 13 la vaga va retronar per tota la badia gaditana. Els piquets que en aquell moment s'encarregaven de recordar i informar els treballadors que la vaga començava van ser pràcticament innecessaris. Els treballadors del torn de nit dels diferents centres de treball anaven sortint i la vaga va paralitzar la producció. La vaga va ser massiva a totes les auxiliars de la naval amb un seguiment proper al 100% (Moncobra, Equimansur, MAESSA, Ditecsa, Coasa, Tincasur, Cambell, etc), i molt important a la principal de Navantia.
A les 5 del matí, els treballadors i els activistes dels diferents col·lectius que van donar suport a la vaga, es van reunir a les portes de l'auxiliar a Puerto Real per a coordinar els piquets del torn de matí i de tarda. Però de la mateixa forma que durant el torn de nit, la vaga era contundent i amb prou feines van tenir activitat. Cal destacar que la Federació d'Empreses del Metall de Cadis havia demanat un fort dispositiu policial per a "protegir" a aquells que no secundessin la vaga i volguessin acudir als seus llocs de treball. Però la tasca de la policia va ser totalment innecessària.
Una manifestació vibrant
Amb aquesta perspectiva arribava l'hora de culminar com calia la jornada de lluita. Ja des d'abans de dos quarts de sis de la tarda, milers de treballadors i joves es congregaven als aparcaments de la drassana de Puerto Real per a la manifestació: Navantia i les diferents contrates, Airbus, LTK, Alestis, Dragados..., gent de la marea verda, pensionistes, treballadores de la neteja i diferents col·lectius en lluita i organitzacions.
Poc després de les 18:30h, moments abans que la manifestació comencés a caminar, els companys de la CPM van voler retre un homenatge a José Daniel i José Luis i van prendre el micro per dir unes paraules en record de tots dos i en suport a les seves famílies : "En aquestes drassanes històriques de lluita, el 21-M la classe treballadora i el sector del Metall vam honorar els dos companys víctimes de la precarietat laboral que patim diàriament. Avui, com aquell dia, amb més honradesa que mai, vam aprovar la vaga general. Que aquesta força que estem avui demostrant aquí us l'emporteu per a les vostres vides i us doni alè".
Després d'això, els treballadors van donar una mostra brutal de solidaritat obrera i, recuperant les millors tradicions del moviment, van informar que hi hauria una caixa de resistència per a donar suport a les famílies dels morts.
Va ser molt dur per a tots els presents recordar els motius pels quals va esclatar la vaga i molt difícil recomposar-se per poder començar la manifestació, però aquesta va arrencar amb la força dels que sabem que el major homenatge que es pot fer als nostres morts és continuar la lluita per a impedir que la matança de treballadors quedi impune.
I així va continuar la manifestació, dirigint-se cap Puerto Real a través de l'autovia en lloc d'anar per la barriada del riu San Pedro, precisament per la seva massivitat. L'ambient era elèctric, milers de goles cridant consignes en record dels companys, en defensa de la vaga general, cridant contra la precarietat, exigint càrrega de treball per a la Badia...
Amb aquest ambient de combativitat van arribar milers de treballadors, joves, membres dels sindicats convocants, organitzacions i col·lectius de l'esquerra, a Puerto Real, i van ser rebuts per una pluja d'aplaudiments i abraçades per la gent del poble, especialment pels pensionistes que els rebien amb les seves pancartes. L'ambient de força, de lluita i solidaritat obrera ens va contagiar a tots i totes.
Per concloure aquesta jornada històrica es va realitzar un acte de tancament a la Plaça de Jesús, completament abarrotada, i on van intervenir companys de la CPM, la confluència sindical, els pensionistes i el Sindicat d'Estudiants.
Les següents paraules del company Antonio Muñoz, portaveu de la CPM i membre d'Esquerra Revolucionària a Cadis resumeixen perfectament el sentiment general d'aquella plaça: "Això està sent, companyes i companys, una demostració de força i de múscul obrer i deixa clar que quan la classe treballadora ens unim som imparables. Dos companys havien d'estar aquí amb nosaltres en aquesta jornada de lluita i per culpa dels incompliments de conveni, de la maleïda precarietat laboral a la qual estem sotmesos, dia sí i dia també, ens falten dos companys. La vaga d'avui és el tret de sortida perquè això no torni a passar mai més".
La classe treballadora gaditana va fer història el 13J, com moltes altres vegades durant el passat. No només perquè va tornar a demostrar que les millors tradicions del moviment segueixen vives i més vigents que mai. També perquè va donar una lliçó molt clara als dirigents apoltronats de CCOO i UGT, que ara se senten molt més còmodes als despatxos donant l'esquena a la memòria de tants i tants lluitadors que ho van sacrificar absolutament tot per tal d'aixecar les organitzacions obreres. La vaga va apropar-se per dir alt: volem que estigueu a la lluita, però si no ho feu i us situeu del costat de la patronal podem saltar per sobre de vosaltres i seguir lluitant, com hem fet avui.
Però el més important no són les conclusions que hauran d'extreure els dirigents d'aquestes dues organitzacions, sinó la conclusió que arriba al cap de milers de treballadores i treballadors i que es va tornar una mica més clara amb aquesta gran jornada de vaga: que clar que es pot, que si ens organitzem, si la classe obrera colpeja conjuntament, podem arrasar amb tot, podem canviar de dalt a baix les nostres condicions de vida i acabar amb tots aquells que ens oprimeixen!
Les vagues també serveixen per a això, per fer avançar la consciència del conjunt de la classe obrera, i, i tant que aquesta ho ha fet! I visca la lluita de la classe obrera!
Ja n'hi ha prou de morts als llocs de treball! Càrrega de treball per a la Badia! Per una Navantia 100% pública!
Articles i cròniques de la vaga publicats a diversos mitjans:
1. Una marea de Clase inundó la Bahía de Cádiz
2. “¡No estamos todos, faltan dos!”
3. Manifestación de los trabajadores del metal en Cádiz
4. Alto seguimiento de la huelga del metal en la Bahía de Cádiz
