Des de l'esclat del 15M i les grans mobilitzacions de 2011-2015 que el van seguir, el govern del PP va respondre amb la porra, les botes i els gasos lacrimògens de la policia. Per tal de legitimar aquest increment de la repressió i donar-li validesa jurídica, el Govern de Rajoy va aprovar la Llei Mordassa i tota una bateria de mesures que han donat base legal a una repressió sense precedents contra els activistes i les organitzacions de l'esquerra que lluita.

Però la situació ha fet un salt qualitatiu amb la crisi política i social a Catalunya. El moviment popular a favor del dret a decidir i per la república catalana no només va ser reprimit brutalment per la policia i la Guàrdia Civil l'1 d'octubre. A partir d'aquesta data, el govern de Rajoy, Ciutadans i el PSOE, flanquejats per l'aparell judicial, han posat en qüestió l'existència d'una "democràcia formal" a l'Estat espanyol. Causes als tribunals per les quals són empresonats dirigents independentistes als quals s'acusa de delictes de "rebel·lió" i "sedició"; aplicació de l'article 155 de la Constitució per suprimir temporalment l'autonomia de Catalunya; una campanya de por sense precedents, encoratjada per la fuga d'empreses i basada en mentides i manipulacions abocades a tota hora pels mitjans de comunicació capitalistes, i projectes de lleis per controlar la informació i poder empresonar qualsevol sota el suposat "delicte d'odi ", demostra que el règim del 78 fa pudor a franquisme.

2017, un any nefast per als drets democràtics

Per a la Plataforma en Defensa de la Llibertat d'Informació (PDLI), 2017 ha estat un any molt dur per als drets democràtics. Les dades que publiquen a la seva web són reveladores:

1. Segons l'informe 'Actuacions en matèria de protecció de la seguretat ciutadana 2016' que el Ministeri de l'Interior va publicar al maig, des de l'entrada en vigor de la Llei Mordassa s'han imposat un total de 285.919 multes, amb una quantia total de 131.470.206 euros. D'entre elles, les sancions per "faltes de respecte i consideració" a membres de les Forces i Cossos de Seguretat van arribar a triplicar-se el 2016: 19.497 amb un cost de 3.006.761 euros.

2. Les denúncies i judicis contra periodistes, tuiters, poetes, cantants ... s'han disparat. Al novembre la revista El Jueves va resultar imputada després de la denúncia de sindicats policials. Al març, Público informava de les amenaces de la 'brigada política' de la policia arran de les seves investigacions sobre el funcionament de les "clavegueres" de l'Estat. Va entrar a la presó el primer tuiter per opinar en xarxes socials, Alfredo Remírez,; també van ser condemnats a penes de presó la tuitera Cassandra i el líder de Def con Dos, César Strawberry. El raper Valtonyc va ser sentenciat a tres anys i mig al febrer, mentre als 12 integrants del col·lectiu de hiphop, La Insurgencia, van anar-hi a 2 anys i 1 dia.

3. Al març, l'Audiència Nacional va batre un rècord de judicis en cadena per suposats delictes de "enaltiment del terrorisme" en xarxes socials. Aquest tipus de judicis, curiosament, s'han multiplicat per cinc després del cessament de l'activitat armada d'ETA el 2011.

El 'delicte d'odi' i el control de la informació. La dreta, com a la dictadura.

Al govern i a la burgesia tot això li sembla poc, i ara pretenen controlar al seu gust la informació que es divulga a través d'Internet i ampliar la vigilància a la xarxa per perseguir opinions i amagar notícies que posin més al descobert la corrupció del sistema i dels partits que el sustenten.

En aquesta direcció va la proposició no de llei presentada pel PP al Congrés el passat 19 de desembre. En el seu cinisme, els campions de la mentida informativa, l'ocultació i la tergiversació, s'atreveixen a dir que amb aquesta proposta pretenen lluitar contra "la tergiversació de la veritat amb l'objectiu d'incidir en processos electorals i desestabilitzar el nostre sistema democràtic i les nostres institucions ", i de la forma més desvergonyida es refereixen a les imatges de la repressió contra el poble català el passat 1 d'octubre com una de les mostres de la manipulació que cal perseguir.

Però sens dubte, l'instrument estrella en aquest nou pas contra els drets democràtics està sent l'anomenat delicte d'odi. L'ultradretà ministre de l'Interior, Juan Ignacio Zoido, ha reinterpretat aquest delicte com qualsevol "incident" dirigit contra una persona i basat en un prejudici de: discapacitat, raça, origen ètnic o país de procedència, religió o creences, orientació i identitat sexual, exclusió social, o "qualsevol altra circumstància o condició social o personal" que, per descomptat, el Ministeri de l'Interior i el PP ja s'encarregaran de valorar al seu lliure arbitri. Aquesta interpretació, que no és la recollida en el codi penal però és la que s'insta als jutges que segueixin, i que demostra un cop més la fal·làcia de la independència judicial, és el calaix de sastre en el qual caben, aquest cop sí, totes les opinions que consideren necessari reprimir.

En la seva obsessió contra el poble català, Interior ha obert un apartat al seu web per denunciar delictes d'odi a Catalunya, i automàticament es van multiplicar els episodis qualificats com a tals (150 només a l'octubre), entre d'altres el dels vuit professors de col·legis i instituts de Barcelona denunciats per parlar a classe del que va passar l’1-O. Els que vam lluitar contra la repressió som el principal objectiu del ministre Zoido, que ha declarat que l'Executiu no pararà fins que "tots els que els han faltat a les forces i cossos de seguretat de l'Estat paguin judicialment per això".

Aquest entramat legal i judicial, més propi d'una dictadura, és i serà emprat contra l'esquerra que lluita i els seus activistes, mentre els crims del franquisme, els centenars d'agressions feixistes, els atacs homòfobs, i la violència assassina contra les dones seguiran impunes davant d'una justícia que mira cap a un altre costat. L'escalada repressiva revela com els drets democràtics són cada vegada més incompatibles amb els interessos de la burgesia i el seu sistema. I alhora, lluny de mostrar fortalesa, revelen el pànic a les mobilitzacions massives de la joventut i els treballadors, i l'intent desesperat per frenar-les.