El tancament de les aules per la crisi del Coronavirus està afectant directament a més de deu milions d’estudiants a tot l’Estat. Quan ja s’ha anunciat que no es reprendran les classes presencials, el govern PSOE-UP ens diu que no ens preocupem de res i ens presenta les classes online com la gran solució, malgrat que no existeix cap pla d’estudis telemàtic amb els recursos humans i materials necessaris i que moltes famílies treballadores no disposem d’un ordinador o de connectivitat a les nostres cases.

Les retallades educatives i les seves conseqüències dramàtiques en aquesta crisi

Les plataformes educatives en línia no funcionen. Posant l'exemple de la Comunitat de Madrid, la plataforma de la Conselleria d'Educació (EducaMadrid) va col·lapsar ràpidament el primer dia que es posaven oficialment en marxa les classes online, amb desenes de fallades en el sistema, amb alumnes acostumats al sistema presencial i amb professors que donaven teleclasse per primera vegada, sense mitjans i sense orientació. Una situació desastrosa que es carrega sobre les nostres espatlles de forma completament injusta! Un tweet d'EducaMadrid així ho corrobora, dient-nos que cal evitar les franges horàries més habituals que són de 10:30 a 13:30 i de 16:30 a 19:30, però llavors quan hem de donar les classes?

No obstant això, la presidenta de la CAM Isabel Díaz Ayuso afirmava que "els docents i personal del sector educatiu han demostrat que és possible". Díaz Ayuso ignora els grans problemes que presenta un sistema poc preparat, que funciona a pedals gràcies a la falta d'inversió en educació: segons les dades de l'estudi de l'Institut Valencià d'Investigacions Econòmiques (IVIE), la comunitat de Madrid és la comunitat que menys inverteix en educació.

Les classes en línia o com negar el dret a l'educació als fills i filles dels treballadors

Estem veient també com el tancament les classes comporta desigualtats educacionals. Sabem perfectament que a qui afectarà més al seu rendiment acadèmic és als estudiants de les famílies més humils, ja que les famílies amb més nivell adquisitiu tenen més recursos, que en aquest cas podran compensar la pèrdua d'hores de classe presencial.

Els fills i filles de classe treballadora no tenim ordinador o només un per a tota la família, els nostres barris no disposen d'una bona infraestructura de comunicacions i connectivitat a Internet, no disposem de grans estudis o sales a les nostres cases per poder estudiar en les millors condicions. Nosaltres, les famílies humils, vivim en pisos petits i estem patint les retallades en la sanitat pública i els acomiadaments. Som nosaltres els que estem pagant les conseqüències dramàtiques d'aquesta crisi.

Segons les dades de l'informe PISA el 44% dels alumnes té un sol ordinador a casa i un 14% no posseeix cap. I això no és tot: entre les famílies que ingressen menys de 900 euros al mes, el 42% no té ordinador a casa i un 22% no té accés a internet. La bretxa digital és una realitat i estem veient ara els seus grans efectes en la comunitat educativa. Segons dades oficials, el 12% dels estudiants de tot l'Estat no pot connectar-se a les teleclasses de cap manera. Però és que considerant els que tenen connectivitat però pateixen enormes complicacions perquè aquesta sigui estable i duradora, la xifra d'estudiants afectats podria arribar al 30%. Només a Catalunya, hi ha 55.000 famílies que no tenen l'opció de seguir les classes per internet.

Si ja hi havia famílies sense accés a internet pel seu nivell econòmic, després de l'onada de ERTOs i acomiadaments que s'estan aplicant arreu de l'Estat això s’accentuarà encara més, augmentant el que tots ja sabem, que en l'educació no hi ha igualtat d'oportunitats.

Però és que aquest problema no ha sorgit amb la crisi del Coronavirus. Segons les dades de l'INE, una de cada deu llars de l'Estat no tenien accés a internet el 2018, mentre que dos de cada deu no té ordinadors a casa. Sense ordinador i sense internet no hi ha classes en línia que valguin.

Ja hem vist que el Govern central ha decidit ajornar les Proves d’Accés a la Universitat (les PAU o EvAU a nivell estatal), una mesura que afecta 217.000 estudiants matriculats en segon de batxillerat. La suspensió de classes no para de allargar-se i podem afirmar que el curs està ja tancat, per molt que el Govern tanqui els ulls davant aquesta realitat. L'ajornament de la EvAU no suposa cap solució, ja que les famílies amb menys recursos seran les que més difícil -per no dir impossible- ho tindran per preparar-se; en canvi, les famílies amb més recursos poden permetre’s classes particulars i teleclasse en acadèmies privades i amb els seus ordinadors d'última generació sense els problemes que patim la majoria.

Si els estudiants de famílies treballadores ja ho teníem difícil per accedir a la universitat, ara ho tindrem encara més. I és que l'accés a la universitat sempre ha depès de la classe social i s'han vist agreujats per les reformes educatives com els plans de Bolonya, el 3+2, la pujada de taxes o la retallada de beques dels últims anys; hi ha desenes d'estudis que afirmen que en l'actualitat només un 10% d'universitaris provenen de la classe treballadora.

En defensa dels nostres professors. Per una educació pública amb els recursos necessaris

Els nostres docents també estan patint en carn pròpia les conseqüències d'aquesta situació: 23.000 professors a Madrid estan impartint teleclasse. Han de gestionar al dia 2.064.000 correus! Un efecte embut cap als professors que tenen com a única eina un monitor per comunicar-se amb els seus alumnes. Molts professors intenten ajudar a l'alumnat amb més dificultats a través de trucades telefòniques o mitjançant WhatsApp, però és quelcom totalment insostenible. Agraïm profundament l'enorme esforç que els nostres professors i professores realitzen per intentar que ningú es quedi enrere, però el seu impressionant sacrifici i voluntat no poden solucionar les conseqüències dramàtiques que els milers de professors acomiadats i en general les retallades en l'educació han provocat.

Sabem que la gran responsable de tot això és la falta d'inversió en l’educació a tot l'Estat. Totes aquestes situacions demostren una gran necessitat, i és que cal una educació pública i gratuïta. El sistema educatiu necessita un augment dràstic d'inversió econòmica per oferir tots els mitjans necessaris perquè els estudiants de famílies treballadores puguin rebre una educació digna.

No a l'expulsió dels estudiants de classe treballadora del sistema educatiu!

Reversió immediata de les retallades i per un pla de xoc per salvar l'educació pública!