Contra la repressió, per la república dels treballadors i el jovent

Per tercera setmana consecutiva milers de joves hem sortit als carrers de tota Catalunya. La vaga convocada pel Sindicat d’Estudiants el 30 i 31 d'octubre ha estat un rotund èxit: aules buides i desenes de milers d'estudiants que han secundat l'aturada per sobre del 85%. Als carrers de Catalunya, milers hem tornat a clamar les consignes que el moviment ha popularitzat en aquestes setmanes: Ni un pas enrere i Els carrers seran sempre nostres!

La manifestació de Barcelona ha transcorregut en un ambient elèctric i combatiu, on hem deixat clar quina és la nostra posició front l'ocorregut: “Llibertat presos polítics”, “Els carrers seran sempre nostres”, “La nostra sentència, independència!”, “Li diuen democràcia i no ho és!”, “Catalunya Antifeixista!”, “Fora les forces d'ocupació”, “Vaga general”, “Aquest judici és una farsa”. A més hem comptat amb l'inestimable suport i participació de treballadors i treballadores com els companys de Bombers per la República que s'han dirigit a la manifestació per felicitar el jovent pel nostre paper en aquest moviment.

Des que es va conèixer la infame sentència del Procés, el poble de Catalunya ha protagonitzat un aixecament pacífic i massiu pel dret a decidir i contra un règim polític que només sap respondre amb porres, pilotes de goma i empresonaments a les nostres demandes. Manifestacions multitudinàries que han convocat a milions de persones, entre les quals cal destacar la vaga general massiva del divendres 18 d'octubre i la mobilització amb més d'un milió del dissabte 26, donen mostres de la profunditat d'un moviment que no serà doblegat per la repressió ni per cap campanya de criminalització per més feroç que aquesta sigui.

El jovent hem estat al capdavant d'aquest gran moviment com no podia ser d'una altra manera. Un sistema capitalista, i un règim polític que accepta totes les seves regles, que privatitza i deteriora l'ensenyament públic a base de retallades salvatges, ens condemna a l’atur, a la precarietat amb salaris miserables, a la falta d'habitatge públic i ens tanca qualsevol horitzó d'un futur digne… només sap emprar la violència més brutal contra aquells que ens manifestem pels nostres drets. Aquest sistema i aquest règim no tenen cap tipus de legitimitat per nosaltres!

Per això, des del poder econòmic i polític se'ns criminalitza d'una manera vergonyosa, ocultant realment qui exerceix la violència sistèmica contra el jovent. I en aquesta campanya de criminalització, ara es dediquen hores en les televisions, portades de diaris i tertúlies radiofòniques als enfrontaments que es van produir en la UPF entre piquets d'estudiants que cridaven a la vaga indefinida i uns altres que volien entrar a fer classes.

Aquests mateixos mitjans s'han preocupat molt de minimitzar les nostres grans mobilitzacions. Només dediquen uns segons en els reportatges televisius i unes línies en la premsa escrita. És això informar veraçment d’allò que preocupa el jovent de Catalunya? Quan centenars de milers som als carrers protagonitzant una mobilització sense precedents, la seva repercussió en els mitjans de comunicació és menor que qualsevol episodi frívol de la vida d'un personatge públic de moda. Tan sols els interessa mostrar una foto fixa de contenidors cremats. És una vergonya!

Des del Sindicat d’Estudiants rebutgem aquesta doble moral, aquest mètode hipòcrita d’explicar la realitat que té una clara funció política: desprestigiar la nostra lluita i criminalitzar-la.

Com a organització d'esquerres, combativa i compromesa amb la causa de la república i el dret d'autodeterminació, el Sindicat d’Estudiants es basa en mètodes democràtics. Els nostres militants i activistes mai ens posem caputxes ni ens cobrim la cara. No tenim res a ocultar. El nostre programa és clar i mai l'hem amagat. I les nostres mobilitzacions es construeixen mitjançant la participació democràtica, en assemblees que debaten i voten la vaga en les classes, mitjançant la distribució de desenes de milers d’octavetes on exposem les nostres raons i la convicció que la nostra causa és justa.

Continuar la lluita fins a vèncer

Tot això ha estat ocultat conscientment, per acusar impunement el poble i el jovent de Catalunya d'exercir una “violència” compulsiva, intentant aïllar la nostra lluita i evitar que aquesta s'estengui a la resta de la població de l'Estat.

El poble de Catalunya ha desemmascarat un règim que arrossega gravíssimes tares autoritàries i reaccionàries, i que durant anys ens ha colpejat amb retallades socials sagnants, desnonaments, atur crònic, treballs precaris i salaris miserables, privatització de l’educació i la sanitat públiques… Per això és una completa bajanada qualificar la nostra lluita com una “maniobra de les elits”, com fan molts intel·lectuals i dirigents de l'esquerra espanyola acomodada.

Aquestes jornades històriques han posat de manifest un altre fet: existeix un xoc creixent entre els centenars de milers de joves, treballadors i amplis sectors de la població que volem portar fins al final la lluita per una república, i el programa de la dreta catalanista que té un pes decisiu en el Govern, i també el d'aquelles formacions, com a ERC, que busquen un acord amb l'Estat i el govern del PSOE per buidar els carrers i tornar a una “normalitat” per fer la mateixa política de sempre.

Per això és necessari que l'esquerra combativa de Catalunya, política i sindical, juntament amb la resta de col·lectius i moviments socials, aixequem un pla de mobilitzacions unificat i prolongat en el temps, amb un calendari clar de vagues generals que generi el suport massiu de la població.

Per aconseguir una resposta d'aquesta envergadura hem de deixar clar que lluitem per una república socialista en benefici dels explotats i explotades, i no perquè continuï en el poder l'oligarquia econòmica de sempre, encara que s'emboliqui amb l'Estelada. Una república dels treballadors i el jovent, que nacionalitzi les palanques fonamentals de l'economia, i que posi definitivament fi al malson de les retallades, a la falta d'habitatge públic i assequible, a la precarietat i els salaris de misèria, a la violència patriarcal i la destrucció del medi ambient. Així també convencerem els treballadors i el jovent de la resta de l'Estat, i a molts altres a Catalunya, que aquesta república i aquesta causa és també la seva.


PERIÒDIC D'ESQUERRA REVOLUCIONÀRIA

lenin

banner ffe

bannerafiliacion2 01