La gran estafa del 'capitalisme verd': per salvar el planeta cal trencar amb el sistema

L'èxit de la jornada de vaga general estudiantil europea del passat 15 de març contra el canvi climàtic ha obert un profund debat sobre el caràcter que ha d'adoptar el moviment ecologista. Des del Sindicat d'Estudiants i Esquerra Revolucionària volem contribuir a impulsar un moviment combatiu i anticapitalista que posi damunt de la taula com podem frenar la catàstrofe ecològica que viu el nostre planeta.

Des de l'últim informe mediambiental de l'ONU, que estimava que "la humanitat té dotze anys per a evitar una catàstrofe mediambiental", s'han publicat nous estudis que assenyalen l'alarmant velocitat amb què s'està agreujant el problema climàtic. Un nou informe sentència que si no s'augmenten dràsticament les proteccions ambientals es podrien produir milions de morts prematures a mitjans de segle a ciutats i regions de l'Àsia, Orient Mitjà i Àfrica.

Qui són els responsables de la barbàrie mediambiental?

Les massives mobilitzacions del jovent i els recents estudis publicats han forçat a polítics i representants de la classe dominant a mostrar la seva "preocupació" per l'estat del planeta. D'aquí el seu intent de sumar-se al carro de l'ecologisme per a desviar el focus d'atenció dels veritables responsables d'aquesta situació: les grans multinacionals, els capitalistes i els seus governs.

Les multinacionals mostren una brutal hipocresia quan plantegen campanyes per a "conscienciar sobre la importància de respectar el medi ambient". Dos exemples clars són el de Coca-Cola, que presumeix de produir begudes "ecològiques" mentre genera 110 bilions d'ampolles d'un sol ús al dia -gran part del total de residus de plàstic del món-; i el de Volkswagen, els motors dièsel del qual s'anunciaven com els més nets del mercat quan tenien instal•lat un dispositiu que manipulava les dades d'emissions contaminants.

El mateix passa amb les cinc grans firmes petrolieres que controlen el mercat energètic. Les conegudes com Big Five -ExxonMobil, Shell, Chevron, BP i Total- van destinar al llarg de 2018 prop de dos-cents milions de dòlars, i des de l'Acord de París de 2015 més de mil milions, per retardar i obstaculitzar qualsevol iniciativa dissenyada a combatre el canvi climàtic i així seguir explotant els combustibles fòssils.

Què suma i què resta en la lluita contra el canvi climàtic?

Davant d'aquesta realitat, els governs capitalistes de tot el món intenten presentar els protocols mediambientals i les cimeres climàtiques com passos endavant i com una forma de controlar l'activitat de les empreses. Però la realitat és que són una farsa utilitzada pels responsables de la degradació mediambiental per a rentar-se la cara i formen part d'una campanya molt conscient per assimilar el moviment ecologista i descafeïnar seu contingut revolucionari.

No és cap casualitat que els mitjans de comunicació del sistema estiguin intentant fer inofensiu aquest gran moviment del jovent i destaquin el seu "apoliticisme". Tampoc ho és que Angela Merkel donés suport a la vaga del 15-M o que Felip VI avisi de la "importància d'aplicar polítiques verdes".

Des del Sindicat d'Estudiants diem que el fet que la dreta europea o la monarquia es declarin "ecologistes", o afirmar que tenen espai en el nostre moviment, no aporta res positiu a la lluita contra el canvi climàtic. Al contrari: significa rentar la cara als veritables causants d'aquesta catàstrofe, equiparar víctimes i botxins, atorgant la mateixa responsabilitat als joves que hem sortit als carrers a denunciar aquesta situació que al grapat de capitalistes que decideixen què i com es produeix , únicament amb l'interès de seguir obtenint més beneficis. Per això, per extirpar l'arrel de tots els problemes que ens colpegen hem d'acabar amb el capitalisme, no transformar-lo en "ecològic".

El discurs sobre la possibilitat de construir un "capitalisme verd" és una autèntica utopia que col•loca el centre del debat en el consum responsable. La importància de la "conscienciació individual" ha estat explotada per la burgesia internacional, els partits verds, ONG..., que a més han convertit la figura de la coneguda activista Greta Thunberg en un muntatge premeditat per a potenciar aquesta idea.

No és cap detall l'atenció mediàtica que està rebent Thunberg. En una entrevista a The Guardian declarava: "El canvi climàtic requereix que tots fem petits sacrificis i esforços. Una sola persona pot marcar la diferència". Aquests arguments obren un espai perquè els nostres enemics de classe s'intentin apropiar d'aquest moviment. Els revolucionaris refusem que aquesta lluita sigui una qüestió individual. El que reflecteix aquest moviment és el sentiment col•lectiu i generalitzat de descontentament amb el sistema capitalista, la combativitat que es respira entre el jovent i la nostra determinació a voler canviar la nostra realitat.

Per això considerem que és un error plantejar que la nostra lluita va dirigida a que els polítics "reflexionin". Pensar que els representants d'aquest sistema s'enfrontaran a les grans multinacionals és simplement ridícul.

Davant els partits verds i el Green New Deal, cal aixecar un ecologisme revolucionari i anticapitalista!

En molts països d'Europa els partits verds han tractat de presentar-se com una solució per a frenar la barbàrie ecològica. Però la veritat és que acceptant la lògica capitalista fer marxa enrere a la destrucció mediambiental es converteix en una tasca impossible. Una vegada que aquests partits han arribat a governs han aplicat les mateixes polítiques de retallades i, per descomptat, no han millorat gens ni mica la crisi climàtica. Ho hem vist de forma clara amb el Partit Verd suec votant a favor de les quotes per a refugiats o amb el Partit Verd irlandès, aplicant els plans d'austeritat de la Troica.

Moltes d'aquestes organitzacions han donat suport a la proposta de diferents partits polítics, com el DSA (Socialistes Democràtics d'Amèrica) d'Alexandria Ocasio-Cortez als EUA, d'impulsar un Green New Deal* per gestionar les empreses des d'un punt de vista "ecològic" i així intentar frenar el canvi climàtic. Però la realitat és que aquest tipus de mesures no canviarien en res la situació, ja que intentar frenar la barbàrie ecològica de la mà dels seus responsables directes no té cap tipus de sentit. Plantejar que un Green New Deal milloraria la situació climàtica és acceptar que és possible reformar i millorar el capitalisme, i és deixar en mans de la bona voluntat capitalista la lluita per la supervivència del planeta i de la pròpia humanitat.

És fonamental aixecar un moviment ecologista revolucionari que exigeixi la nacionalització immediata de les palanques principals de l'economia, de les grans elèctriques, que acabi amb l'energia nuclear, per una xarxa de transport públic ecològic i gratuït, la prohibició per llei de l'explotació capitalista dels nostres oceans i boscos, planificar l'economia de forma democràtica. La transformació socialista de la societat és més urgent que mai.

* Podemos a l'Estat espanyol ha plantejat aquesta mateixa mesura sota el nom "Horitzó Verd".