Només la mobilització als carrers podrà aturar-la!
La tornada de les vacances de Setmana Santa ha estat el moment triat per Pedro Sánchez per anunciar públicament un enorme augment de la despesa militar, complint així els compromisos adquirits pel seu govern amb l'OTAN i cedint obertament a les pressions de l'imperialisme nord-americà.
Uns pocs dies abans es va conèixer que el Ministeri de l'Interior havia decidit adjudicar un contracte de compra de més de 15 milions de bales a una empresa armamentística d'Israel. Després d'una picabaralla entre els socis de govern, i malgrat l'oposició del ministre Grande-Marlaska que en un primer moment es va negar a cancel·lar aquesta compra, finalment Sánchez va optar per realitzar un gest de cara a la galeria i el contracte va ser rescindit.
Amb aquest gest buit, Sánchez va aplacar les protestes sorgides entre alguns sectors de Sumar que fins i tot van arribar a amagar amb la ruptura de la coalició de govern. Com ja ha succeït en altres ocasions, les protestes de Sumar es queden en meres paraules i els seus dirigents s'acullen a qualsevol excusa per a tornar a fer les paus amb el PSOE i subordinar-se a la seva política militarista, que aquests últims dies ha fet un gran pas endavant.
Més de 40.000 milions de despesa militar per a enguany… i continuarà creixent
El més rellevant de l'anunci realitzat per Sánchez el 22 d'abril va ser la decisió d'incrementar de manera extraordinària la despesa militar d'enguany en 10.471 milions més de l'inicialment previst, per a aconseguir, segons les xifres oficials, un total de 33.123 milions d'euros.
Per a fer-nos una idea de com de desmesurat és aquest increment hem de tenir en compte que va ser gairebé aquesta mateixa quantitat, 10.000 milions d'euros, la retallada a la despesa social aplicada pel govern del PSOE el 2011 que va obrir un període de deterioració sistemàtica i continuada de tots els serveis públics, començant per la sanitat i l'educació, que va ser continuada i aprofundida pels governs del PP i mantinguda sense canvis pels governs de coalició del PSOE primer amb Unides Podem i ara amb Sumar.
Aquestes retallades van provocar una onada de mobilitzacions socials com no es coneixien des dels anys de la Transició. Al llarg dels anys, milions de persones van sortir als carrers a defensar els serveis públics, que van ser conquestes històriques de la classe obrera, i a exigir la reversió de les retallades. Però en lloc d'atendre aquest clam social, Sánchez ha triat sumar-se incondicionalment a la carrera armamentística que recorre el món.
A pesar que la xifra oficial és enorme, la despesa real és molt major. El Centre Delàs d'Estudis per la Pau, una institució molt acreditada en aquest àmbit, ha estimat que la despesa militar real de l'Estat espanyol és molt major que les xifres oficials difoses pel govern[1]. Aplicant els criteris establerts per l'OTAN i sumant les partides de despesa militar camuflades en els pressupostos de ministeris com Indústria o Transport, el Centre Delàs conclou que la despesa militar real ascendeix a 40.457 milions d'euros, és a dir, un 2,48% del PIB espanyol!
Les promeses de Sánchez que fins al 2029 no es pujaria la despesa militar fins al 2% del PIB han quedat en l'oblit. Aquest percentatge ja ha estat superat i el govern es prepara per a complir els nous objectius de despesa militar que l'OTAN previsiblement aprovarà en la seva pròxima cimera a La Haia el mes de juny, la primera des que Trump va tornar a la Casa Blanca. Encapçalant l'ona bel•licista que recorre el món occidental, la socialdemocràcia europea, amb el seu líder Pedro Sánchez al capdavant[2], es prepara per a fixar un objectiu de despesa militar mínima del 3% del PIB. Els magnats de la indústria de la guerra, la banca i els fons d'inversió s'estan fregant les mans anticipant l'orgia de beneficis que aquest increment de la despesa militar els proporcionarà.
Israel és una peça clau en l'ascens del militarisme
L'agenda militarista de la classe dominant occidental no és un accident, és, com hem explicat recentment[3], una necessitat vital perquè el capitalisme occidental intenti mantenir el seu domini imperialista enfront de l'amenaça que els suposa l'ascens econòmic i militar de la Xina i per afrontar l'increment de conflictes bèl·lics que ja s'està produint a conseqüència del conflicte interimperialista. Al mateix temps, la classe dominant d'Occident es reforça enfront del seu principal enemic intern: la classe treballadora, el jovent, el moviment feminista o la lluita de les persones migrants, i tothom qui ara o en el futur pugui sortir als carrers per a clamar contra la deterioració contínua de les seves condicions de vida i les matances que la burgesia occidental multiplica per tot el món, posant així en escac l'estabilitat del sistema capitalista.
No és casual que Netanyahu i el govern israelià s'hagin convertit en l'estendard de la dreta i l'extrema dreta de tot el món, incloent als que fins fa pocs dies no ocultaven el seu furibund antisemitisme. El brutal genocidi de Gaza, executat obertament davant els ulls del món sencer, no hauria estat possible si la política criminal d'Israel no fos un avenç de la manera en què la burgesia occidental es prepara per a fer front a futurs desafiaments als seus interessos fonamentals.
Per això, dins de la política occidental de rearmament, Israel i la seva indústria de la mort fan un paper central i Pedro Sánchez així ho reconeix quan, malgrat totes les seves promeses i solemnes compromisos, manté un quantiós comerç d'armes amb l'entitat sionista.
Des que es va iniciar l'agressió sionista a Gaza, a l'octubre del 2023, el govern espanyol ha adjudicat 46 contractes a la indústria militar israeliana per un valor global de 1.044.558.955 euros[4]. L'Executiu addueix, per a justificar la violació de les seves promeses de no col·laborar amb el genocidi sionista, que el material comprat a Israel és insubstituïble. I en certa manera tenen raó. Si el que el govern espanyol pretén és dotar-se dels mitjans més mortífers per a fer front a possibles conflictes internacionals o per aixafar les protestes a l'interior de les seves fronteres, quin millor proveïdor que Israel per a subministrar material de guerra que ha estat provat en accions reals, cremant, desmembrant o mutilant els cossos de desenes de milers de civils palestins indefensos?
El secretari general de l'OTAN, Mark Rutte, no dissimula gens ni mica quan felicita Pedro Sánchez[5] pel seu pla de rearmament, que contribuirà a “construir una OTAN més forta, més justa i més letal”. Parlar de justícia en referència a l'OTAN és una burla cruel, però el que sí que és segur és que la letalitat de les seves intervencions s'incrementarà gràcies als milers de milions d'euros que el govern del PSOE i Sumar dedicarà a l'adquisició de noves i més mortíferes armes.
Només una enèrgica mobilització als carrers pot aturar aquesta deriva militarista
Pedro Sánchez s'ha afanyat a explicar que aquest increment extraordinari de la despesa militar es farà sense augmentar el dèficit, sense reduir “un cèntim d'euro la inversió social, ni tocar la butxaca dels ciutadans”. Com serà possible aquesta meravella?
L'única explicació coherent que ha intentat donar Pedro Sánchez a aquest prodigi financer és que els fons per a armament sortiran del programa Next Generation de la Unió Europea, pensat per a pal•liar els danys causats per la pandèmia de COVID-19 del 2020. Més enllà de què dedicar aquests fons a la guerra, en lloc de millorar un sistema públic de salut clarament deficient, és un autèntic crim, a Sánchez s’ha descuidat dir que gairebé la meitat dels 140.000 milions d'euros del programa Next Generation adjudicats a l'Estat espanyol són préstecs i que caldrà retornar-los.
Per si no fos prou, la vigència d'aquest programa acaba en poc més d'un any i a partir de llavors la totalitat d'aquesta despesa militar incrementada recaurà sobre els Pressupostos Generals de l'Estat i farà inevitables nous i més sagnants retallades en la inversió social. Com ja vam poder comprovar amb les mentides del ministre Albares respecte a la col•laboració militar amb Israel, aquest govern no té ni el més mínim escrúpol a mentir reiteradament, prenent-nos per idiotes.
Aquesta política militarista anuncia un futur de guerres i repressió interna generalitzades. L'estabilitat del sistema capitalista i els interessos dels seus oligarques així ho exigeixen, i per això tots els governs capitalistes, tot i que les seves paraules proclamin una altra cosa, se sumen a aquesta deriva que només pot desembocar en nous vessaments massius de sang.
No podem dipositar cap esperança en la socialdemocràcia i els seus aliats, ni en els dos grans sindicats, que actuen com a fidels servidors del gran capital. Les inqualificables declaracions del secretari general d'UGT, Pepe Álvarez, demanant un impost especial per a finançar la carrera d'armaments, o el suport d’Unai Sordo, secretari general de CCOO, a l'increment de la despesa militar sota l'excusa de "incrementar l'autonomia estratègica de la Unió Europea", demostren per enèsima vegada que la burocràcia sindical no mourà un dit per a frenar l'ofensiva militarista si no l'obliga la pressió des de baix.
Durant dècades, els dirigents de CCOO i UGT han defensat aferrissadament la pau social que el capitalisme necessitava per a superar les seves crisis i per a mantenir la taxa de benefici dels empresaris. Amb aquests objectius els governs del PP i PSOE van sacrificar la sanitat i l'educació pública juntament amb molts altres drets socials, van retallar el poder adquisitiu dels salaris i la indemnització per acomiadament i van destruir conquestes històriques de la classe treballadora.
No haurien pogut fer-ho sense la indispensable col·laboració de CCOO i UGT, que van abandonar completament la lluita pels drets i interessos de la classe treballadora que diuen representar. I ara que el capitalisme torna a recórrer al rearmament i al militarisme per a assegurar els guanys empresarials i la seva pròpia estabilitat interna, aquests dirigents, com gossets falders que han mantingut una completa passivitat davant el genocidi de Gaza, corren a donar el seu suport servil a una deriva armamentística que, com la història ensenya, acabarà conduint a un futur de més guerres, i més sagnants.
L'amenaça que penja sobre el cap de la classe treballadora i molt especialment del seu jovent és molt greu i requereix una resposta immediata. Només mitjançant mobilitzacions creixents, que preparin les condicions per a una gran vaga general, podrem aturar les polítiques militaristes del govern del PSOE-Sumar.
Ni un euro, ni una bala ni un soldat per a la guerra imperialista
No al programa de rearmament! Les despeses militars per a serveis socials!
Contra un sistema capitalista que ens porta a la guerra: revolució socialista!
--
Notes
[1] España destinará este año 40.457 millones a gasto militar, casi medio punto más de lo que calcula el Gobierno
[2] Pedro Sánchez aposta pel militarisme i la guerra imperialista
[3] La coalició militarista emmordassa Europa i declara la guerra a la classe obrera
[4] El Govern espanyol ha adjudicat 46 contractes a indústries militars israelianes per valor de 1.044 milions d’euros des del 7 d’octubre de 2023
[5] Rutte agradece a Sánchez el plan de rearme porque hará "una OTAN más letal"
