El tauler polític està potes enlaire. Des de baix, gràcies al treball de milers d'activistes organitzats en sindicats d'inquilines, sindicats d'habitatge i col·lectius militants, les manifestacions multitudinàries contra els casolans rendistes i l'especulació immobiliària han omplert els carrers de tots els territoris.

La lluita per un habitatge digne assenyala directament al Govern del PSOE i a les comunitats autònomes dirigides pel PP, que amb les seves polítiques nefastes omplen les butxaques dels grans especuladors a costa del nostre empobriment. Madrid i Barcelona han estat la punta de llança, amb manifestacions monstre en les quals han participat centenars de milers, però el mateix ha succeït a Màlaga, Sevilla, València i altres capitals desbordades per la indignació i la fúria contra aquest robatori a mà armada.

Aquest és l'epicentre d'un nou ascens de la lluita de classes, que pot convertir-se en el moviment de desobediència civil més gran de les últimes dècades.

La realitat és concreta: el dret a l'habitatge no existeix, s'ha transformat en un negoci fabulós en mans de rendistes professionals, bancs, immobiliàries i empreses com Airbnb, mentre els poders polítics els protegeixen amb una legislació que només vetlla pels seus interessos, i que es blinda amb milers de desnonaments executats per la policia en col·laboració oberta amb les bandes feixistes de Desokupa.

La lluita per un habitatge digne assenyala directament al Govern del PSOE i a les comunitats autònomes dirigides pel PP, que amb les seves polítiques nefastes omplen les butxaques dels grans especuladors a costa del nostre empobriment.

Per això la situació ha arribat a un punt límit. Ja no es pot enganyar la gent amb l'argument que això és un problema de la dreta, d'Ayuso i el PP. Per descomptat, ells són molt responsables d'alimentar l'especulació i la privatització dels serveis i els espais públics, però el Govern central del PSOE i Sumar segueix el mateix deixant, propiciant que el mercat immobiliari sigui una font de lucre excepcional, mentre l'habitatge públic, digna i assequible simplement no existeix.

En la manifestació de Barcelona aquesta indignació amb el PSOE es va mostrar amb l'energia més gran. Amb un Ajuntament i un Govern autonòmic en mans del PSC, les mesures de limitació de lloguers aprovades són una autèntica burla: sense inspeccions i sense sancions, els amos les hi salten alegrement o directament es passen al lloguer de temporada, una modalitat que el PSOE s'ha negat sistemàticament a frenar.

Com en el cas de la catàstrofe que sofreix el poble valencià, la responsabilitat política del PSOE i del PP és manifesta. Tots dos partits són pilars d'aquest model especulatiu que ens roba el dret a l'habitatge.

El rentisme immobiliari trepitja l'accelerador

El passat 30 d'octubre es va celebrar a Madrid el Rental Housing Fòrum, un esdeveniment que reuneix els majors inversors en el sector del lloguer en l'Estat espanyol. Aquest grup de paràsits es va alegrar amb les grans perspectives que els obre el nostre país[1], en el qual veuen un potencial d'inversió de 380.000 milions d'euros, una mica més del 24% del PIB espanyol!

Aquesta immensa mobilització de capital generarà beneficis astronòmics i un transvasament de rendes de la butxaca de la classe obrera al dels especuladors encara major. Una inversió que a més no es destina a nova construcció allí on es necessita, sinó a la compra d'habitatge de segona mà.

La conseqüència immediata d'aquesta ona especulativa que creix sense límits és la pujada exponencial dels lloguers, que en els últims cinc anys han superat en nombroses capitals més del 40%.

Les xifres són reveladores. Al setembre d'enguany l'adquisició d'habitatge usat va créixer un 41,5% respecte a l'any anterior i a l'octubre es van formalitzar 51.952 compravendes. El més rellevant d'aquesta dada és que només es van establir 22.625 préstecs hipotecaris, és a dir, que bastant més de la meitat es va pagar al comptat, perquè els qui les compren són empresaris especuladors o rendistes que disposen de fortes sumes de diners líquids, robades dels salaris dels seus inquilins.

La conseqüència immediata d'aquesta ona especulativa que creix sense límits és la pujada exponencial dels lloguers, que en els últims cinc anys han superat en nombroses capitals més del 40%.

Unificar les mobilitzacions preparant la vaga de lloguers

Les manifestacions massives han accelerat les condicions per a un gran aixecament social que acabi amb el rentisme. En totes les ciutats es reivindica el mateix: rebaixa dràstica dels lloguers com a mínim en un 50%, contractes de lloguer indefinits, prioritat absoluta de les necessitats d'habitatge sobre el lloguer turístic, creació d'un parc de dos milions d'habitatges públics amb lloguers que no superin el 20% de l'SMI, expropiació dels habitatges en mans de bancs, fons voltor i casolans rendistes…

Reivindicacions que posen al descobert que l'habitatge s'ha convertit en una causa d'opressió i saqueig social inacceptable, reflectint la podridura del sistema capitalista. I si aquest programa és fonamental, també es necessiten tàctiques encertades per a aconseguir triomfs.

No té cap sentit que el moviment per l'habitatge no s'unifiqui. Existeixen motius i raons més que òbvies per a colpejar tots junts al mateix temps. No hi ha cap raó, excepte una concepció estreta i burocràtica, per a no donar continuïtat a la manifestació massiva de Madrid del 13 d'octubre, i haver confluït unitàriament amb la mobilització multitudinària de Barcelona el 23 de novembre. És una reflexió important que hem de fer les organitzacions implicades en aquesta batalla.

Exigim la rebaixa dels lloguers mínim un 50%, contractes de lloguer indefinits, un parc de dos milions d'habitatges públics amb lloguers no superiors al 20% de l'SMI, expropiació dels habitatges de bancs, fons voltor i casolans rendistes…

Un moviment de masses d'aquesta envergadura no es pot dirigir com si fos una aixeta, obrint-lo i tancant-lo segons convingui a un petit cercle de “dirigents”. És necessari aprofitar les enormes oportunitats que s'han obert per a enfortir la lluita ampliant la participació popular en milers d'assemblees, organitzant milers de comitès provaga d'inquilines.

Aquest ha de ser l'objectiu prioritari. El Govern, el PP i els rendistes ho saben i el temen. Si la vaga es materialitza en el primer trimestre de 2025 i s'aconsegueix la participació de milers d'inquilins, la pressió serà formidable. És impossible desnonar a cinc mil, deu mil o vint mil persones. Els jutjats col·lapsarien. Com en altres moviments de desobediència civil la vaga trobaria un suport popular massiu i acompanyada de mobilitzacions multitudinàries es convertiria en una anellada que ni aquest Govern ni els de les CCAA podran resistir.

És el moment de l'audàcia, de l'organització i de colpejar amb més força. Podem aconseguir una victòria sonada que obri el camí a moltes altres.

Nota:

[1] El sector del lloguer a Espanya té un potencial d'inversió de 380.000 milions d'euros