“Menys Lamborghinis i més transport públic”. Amb aquesta frase altisonant adornava Pedro Sánchez el passat 4 de setembre l'anunci de noves mesures fiscals per a aquells que tenen prou diners al banc per a viure 100 vides. És l'enèsima vegada que l'Executiu declara que té “previst avançar en una fiscalitat més progressiva, amb impostos que gravin més als qui més tenen per a protegir les classes mitjanes i treballadores”^[i]. Però més enllà de la retòrica utilitzada pel president del govern central, el número de súper rics continua augmentant; molt ens temem que, una vegada més, els fets contradiguin aquesta retòrica buida i les seves paraules tornin a xocar frontalment amb la realitat.

El nombre de multimilionaris no deixa de créixer a l'Estat espanyol. El nombre de persones que atresoraven un patrimoni de més de 30 milions d'euros en 2022 va augmentar un 2,5% sobre l'exercici anterior, suposant un nou rècord de grans fortunes segons dades de l'Agència Tributària.

No obstant, aquesta dada no es correspon amb el nivell de contribució d'aquestes fortunes en forma d'impostos. De les 852 fortunes superiors a 30 milions d'euros, només 235, a penes un 27,6%, van abonar l'impost sobre el patrimoni, enfront del 35% que era habitual.

Aquest impost, cedit a les Comunitats, és gestionat al seu gust sobretot en aquelles Comunitats governades pel PP. Les bonificacions a les grans fortunes a Andalusia i Madrid (on es concentren el major número de súper rics) hi són darrere, en part, d'aquesta insultant recaptació.

El govern de coalició, en un intent tebi per contrarestar aquesta baixada en la recaptació de les grans fortunes, va instaurar a finals del 2022 l'impost “temporal” de solidaritat. Encara que fonts de l'Agència Tributària plantegin que encara és aviat per a avaluar els seus efectes, no hi ha indicis que facin pensar que corregirà la tendència general de fons.

La major part d'aquesta riquesa pertany al capital mobiliari (75%), entre els quals un 19% se centra en béns immobles.

No és cap casualitat que l'augment de súper rics en aquests sectors estigui relacionat directament amb el preu de l'habitatge. La classe treballadora i la joventut es troben cada dia amb més dificultats per a poder pagar o accedir a un habitatge de lloguer, mentrestant, els grans milionaris del sector tenen via lliure per a enriquir-se amb una tributació a la seva mesura.

Enfront de les grans promeses del govern PSOE-Sumar, la veritat és que el número de súper rics continua augmentant, al mateix temps que augmenta la seva fortuna. En canvi, la possibilitat d'una vida digna per a la classe treballadora i la joventut s'allunya cada vegada més.

Els qui menys tenen, més paguen

Els tradicionals plors de les grans fortunes i de les grans empreses sobre els abusius impostos que han de pagar als governs de torn, es torna indignant quan es comproven algunes xifres.

Segons dades de l'ONG Oxfam, del total d'impostos recaptats en l'exercici 2022 a l'Estat espanyol, el de patrimoni va suposar una recaptació del 5,8% davant de l'impost sobre el treball (50,6%) i les taxes al consum (27,3%). És a dir, el gruix de la recaptació dels impostos recau sobre l'esquena de l'activitat i consum de la classe treballadora. Una dada que es repeteix en xifres similars a la resta de la Unió Europea.

Una vegada més, els que menys tenen són els qui han de suportar les arques de l'Estat, mentre els molt rics continuen engreixant les seves grans fortunes.

Les aportacions de l'IBEX 35. Mentides i enginyeria financera

La hipocresia i la descaradura d'aquestes grans corporacions no tenen límits.

Segons les seves pròpies dades, les aportacions en forma d'impostos per part de les grans empreses que integren l'IBEX 35 foren 54.000 milions d'euros, que és molt superior als 37.000 milions recaptats per l'impost de societats abonats per milers d'empreses l'any 2023.

Com s'explica aquest desfasament? Sota el concepte de “contribució fiscal total” les grans companyies de l'IBEX inclouen en els seus informes, no només l'impost de societats o de les figures ambientals, sinó també, l'IVA suportat, l'IBI, les contribucions a la Seguretat Social dels seus empleats i les retencions de l'IRPF dels treballadors. Tots aquests, conceptes que deriven de la seva pròpia activitat.

Si tinguéssim en compte solament els impostos recaptats per les empreses de l'IBEX en concepte d'impost de societats la quantitat recaptada seria de 6.500 milions i, si sumem els gravàmens mediambientals, el total ascendiria a 10.000 milions. Molt allunyats dels 54.000 milions que presenten.

La resta de conceptes que s'inclouen a les xifres que aporten no són més que un estratagema política per a mostrar-se com els campions de la contribució al mateix temps que es presenten com a víctimes, construint així un discurs que té com a objectiu final pressionar per a reduir els seus impostos i que aquests caiguin amb tot el seu pes sobre l'esquena de la classe treballadora.

Si el govern de coalició no posa fre a això i continua defensant, contribuint i garantint els rècords de benefici d'aquestes empreses, tindrem per davant un panorama on continuarà enfortint-se la dinàmica en la qual els rics i les grans corporacions continuaran pagant cada vegada menys impostos, i seran cada vegada més rics i, d'altra banda, la classe treballadora continuarà suportant cada vegada més pressió fiscal i precarietat laboral.

El govern de coalició governa gràcies a l'instint de classe de la classe treballadora i la joventut, que al juny del 2023 va frenar la possibilitat d'un govern PP-VOX.

Però sota el “govern més progressista de la història” es continuen deteriorant les condicions de vida de la classe obrera. Al mateix temps que es faciliten els beneficis per als grans negocis i les grans fortunes, la resta ens repartim algunes engrunes. Continuar amb aquesta política és la recepta acabada perquè la dreta segueixi enfortint-se i la seva base electoral continuï eixamplant-se. Sens dubte el desencantament provocat per aquesta política entre àmplies capes dels i les treballadores i la joventut pot provocar que la possibilitat d'un govern PP-VOX s'enforteixi.

La classe treballadora ja ha deixat clar el seu rebuig a un govern reaccionari, però el govern PSOE-Sumar no té un xec en blanc.

--

Notes

^[i] Pedro Sánchez dice más “transporte público y menos Lamborghinis”: ¿Cuántos se matriculan en España? (La Vanguardia, 04/09/2024)