L'accés a l'habitatge a Espanya és cada cop més difícil per a la classe obrera. El govern de PSOE-Sumar s'omple la boca dient que l'habitatge és un dret universal, assegurant que lluitaran pels més desfavorits i reduiran el nombre de persones sense llar.
El paper ho aguanta tot, però la realitat és ben diferent. La Llei d'Habitatge ha estat un autèntic frau des del primer moment. Una llei que blinda els interessos dels propietaris i que ens deixa abandonats als treballadors. Per més que es parli de la prohibició dels desnonaments, aquests són una constant per a les persones més vulnerables, que són expulsades de les seves llars protagonitzant escenes lamentables en les quals desenes d'antidisturbis usen la força i deixen al carrer sense miraments a persones grans i nens, que pel que sembla representen tal perill que requereixen un desplegament policial d'aquesta envergadura.
I no ens val que el govern s'excusi en què les comunitats autònomes no volen aplicar la llei. Quina hipocresia! Ells han redactat la llei, i l’han deixat ben preparada perquè ni tan sols cap mínima reforma sigui un obstacle per als rendistes.
El total desinterès del govern més “progressista” de la història per donar una solució real al problema de l'habitatge ens afecta especialment la població migrant. Aquest sistema que ens explota per a després acusar-nos de ser la causa per la que els salaris baixen, ara fomenta un discurs d'odi, promogut per la dreta, que ens acusa de ser els causants de la pujada de preus de l'habitatge.
I mentre aquests discursos calen en un sector de la població, realment s'allunya la vista dels veritables responsables: els bancs, els fons voltors i els grans tenidors que especulen amb el preu dels lloguers. Ells són els grans interessats en sembrar l'odi del racisme, per a poder continuar omplint-se les butxaques mentre s'usa la població migrant com a cap de turc!
Del que a penes es parla és del calvari al qual se'ns sotmet a la població migrant per a poder dormir sota un sostre. Per a començar, per a nosaltres aconseguir els papers és una proesa heroica. Aquest govern, que bé que ens vol per a ser carn de canó a l'hostaleria, a l'obra i al camp, ens nega els papers per mitjà d'una carrera d'obstacles contra rellotge per a prorrogar els nostres permisos sense donar-nos accés al NIE. Això sí, aquest govern, que diu ser tan progressista, no ens dóna treva i ens fa viure sota l'assetjament constant dels controls policials racistes i amenaçadora presència dels CIE a les nostres ciutats i als nostres barris.
I aquí comencen els nostres problemes per a accedir a un habitatge. Si per a un nadiu o una persona amb DNI o NIE se li fa difícil complir els requisits de les immobiliàries, com són la demostració de la solvència econòmica, reunir la fiança i el primer mes de lloguer, per a nosaltres és molt més dur aconseguir contractar un lloguer degut a la falta de documents.
Però hi ha altres aspectes que fan més complex per als migrants poder llogar un habitatge digne: el racisme i la xenofòbia que demostren les immobiliàries i molts propietaris quan s'adonen que ets una persona migrant, i encara més quan ets una persona racialitzada.
Busquen excuses per a no atendre't, et mostren pisos en condicions inhabitables o simplement assumeixen que malgrat tenir la teva documentació en regla no podràs pagar el valor del pis. Després de passar per totes aquestes situacions incòmodes, t'enfrontes en molts casos al canvi de les condicions establertes a causa del desconeixement de les lleis, per exemple, al fet que et facis càrrec d’arranjaments a l'habitatge que no et corresponen, que et demanin abandonar el pis en terminis no establerts en el contracte i impossibles de complir, condicions a les quals accedeixes perquè sempre està la por latent a què truquin la policia i t'acusin d'“okupa”.
Els grans tenidors i els fons voltors secundats pels mitjans de comunicació difonen el relat fals de l'ocupació dels pisos, les ajudes econòmiques i alimentàries que són pagades pels espanyols per a les poblacions migrants, generant un augment en l'odi que utilitzen com a eina per a dificultar més l'accés a un habitatge digne per a les classes obreres nacional i estrangera. Una altra mostra del seu feixisme i racisme són les empreses privades que efectuen els desnonaments com és Desokupa.
Aquesta banda de delinqüents que treballa colze a colze amb la policia nacional, liderada per Daniel Esteve, no té objecció a amenaçar persones migrants i racialitzades, periodistes, associacions que lluiten pel dret a l'habitatge…
Una altra mentida que es difon constantment és que a les zones o barris on hi ha poblacions migrants la delinqüència i el consum de drogues augmenta generant un deteriorament en el comerç d'aquests llocs. En tot cas, és el sistema el que ens empeny als barris més degradats. Un exemple el tenim en el barri de Lavapiés, del qual es parla constantment com un lloc insegur per la quantitat de migrants situats en aquest sector. Un lloc, no obstant, completament segur, ple d'activitat. De fet, si un mal aguaita el barri és el dels pisos turístics, que s'estenen com un virus expulsant els veïns que hi vivim. No, els migrants no portem delinqüència, i la convivència en els nostres barris tira per terra aquest discurs.
Les classes obreres han de comprendre que els relats racistes i feixistes només són una manera de dividir-nos que no podem permetre. Les poblacions migrants no som les causants dels problemes d'habitatge, salut o educació, aquests problemes són fruit d'un sistema fallit que necessita de l'odi per a sobreviure.
Els partits que representen els grans capitals com són el PP i VOX, i també el PSOE, i tots aquells que criminalitzen les poblacions migrants no tenen arguments reals per a sostenir els discursos d'odi, només desinformació i mentides, ja que només són excuses per a continuar empitjorant les condicions socials de tots nosaltres, nadius o estrangers. Però aquests discursos que ens discriminen, ens criminalitzen i ens posen en el punt de mira certament són molt perillosos. Com l'atac contra el líder dels manters Serigne Mbayé per feixistes de Hacer Nación, mentre demanaven la seva expatriació. Van anar contra Serigne, però en realitat anaven contra tots nosaltres. És l'odi a tots els migrants i l'expatriació de tots nosaltres el que realment reivindicaven.
La multiculturalitat sempre enriquirà la classe obrera, i la unitat ens enforteix. Cada obrer migrant és un més per a la lluita contra les polítiques burgeses que cada vegada ens exploten més. Si s'ha de demanar l'expulsió d'algú no és dels migrants, si no dels fons voltors que són els grans beneficiats per la gentrificació i l'especulació en el sector dels habitatges.
