És demencial, però és la realitat, l'amarga i terrible realitat. El divendres 24 de juny, 37 immigrants subsaharians van morir a Nador, a la frontera marroquina amb Melilla, víctimes d'una càrrega salvatge de la policia del dictador del Marroc. 37 morts, encara que la xifra pot augmentar, i més de 150 ferits, que eren part dels milers que intentaven creuar la frontera a la recerca d'una vida millor fugint de la gana, la guerra i la violència.

Però a diferència del que veiem en el cas d'Ucraïna, amb el que es van trobar va ser una actuació repressiva tan bestial que el saldo ha estat 37 morts, 37 innocents víctimes de les lleis racistes de la UE i d'un sistema criminal. Un fet tan atroç ha estat condemnat per totes les associacions de drets humans, però en canvi ha concitat l'elogi de Pedro Sánchez que ha felicitat la policia marroquina per la seva actuació.

Fins on està disposat a arribar aquest Govern? En pocs dies es celebrarà a Madrid la cimera de l'OTAN i aquests 37 cadàvers no seran objecte de cap discussió i encara menys d'una disculpa oficial. Les imatges d'aquests 37 innocents morts i de centenars més apilats els uns sobre els altres davant la mirada desafiadora de la policia marroquina i espanyola, ens recorda que és a Occident on aquests crims d'Estat es cometen amb total impunitat i es justifiquen davant l'opinió pública.

En roda de premsa, dirigint-se solemnement a la societat espanyola, tant Pedro Sánchez com el seu Ministre d'Exteriors, José Manuel Albares, han elogiat la brutal actuació del Marroc celebrant que s'hagin “entestat a fons”, a més de justificar la repressió de la Guàrdia Civil i l'ús de gasos lacrimògens com el mitjà més eficaç de defensar la sobirania d'aquest assalt.

Un discurs nauseabund que igualment podria haver estat pronunciat per Santiago Abascal. Aquesta sintonia amb la dreta i l'extrema dreta, i amb les paraules del seu company de partit Josep Borrell, que no va dubtar en qualificar els immigrants de Síria, l'Afganistan o del nord d'Àfrica com a invasors, demostra sense cap simulació perquè la socialdemocràcia és el lacai més fidel de l'imperialisme, del militarisme, i obre les portes de bat a bat al racisme i la xenofòbia.

Són justament aquesta mena de polítiques reaccionàries les que encoratgen el creixement de l'extrema dreta. Al cap i a la fi, si es tracta de defensar Espanya d'una invasió, qui millor per fer-ho que el PP i el Vox.

Una esquerra plegada a l'imperialisme

No podem oblidar que aquesta brutal acció contra milers d'immigrants desesperats per la misèria ve precedida pel vergonyós gir de Pedro Sánchez respecte al poble sahrauí.

Ha estat un Govern del PSOE, amb ministres d'UP, el que ha traït la lluita per la independència nacional del poble sahrauí reconeixent a la dictadura marroquina el dret per apropiar-se de les terres, dels recursos, i continuar ocupant els seus territoris, tal com fa el règim sionista d’Israel amb els palestins.

I tot a canvi de què? Que els policies de Mohammed VI continguin milers d'immigrants a les seves fronteres sigui com sigui i siguin quines siguin les conseqüències.

El grau de cinisme i hipocresia de la Unió Europea i els seus governs i de l'Executiu de Pedro Sánchez no té límits. Els mateixos que denuncien dia sí i dia també el perill de la fam –assenyalant falsament Putin com l’únic responsable– tanquen les fronteres, colpegen i assassinen aquells que intenten buscar-se una vida millor i que fugen d'aquesta gana. Una gana provocada directament a les borses de París o Chicago pels monopolis capitalistes occidentals que no dubten a especular amb les collites si això els permet augmentar més els seus obscens beneficis.

Però el pitjor és que aquestes polítiques racistes i reaccionàries les impulsa un Govern on hi estan asseguts ministres amb carnet de Podem, del PCE i IU. Com és possible que després del drama viscut a la frontera, després de les declaracions de Pedro Sánchez i Albares, aquests ministres mantinguin un silenci tan còmplice?

Si algú encara pensa que apuntalant aquestes polítiques es tanca el pas a la dreta, s'emportarà la sorpresa de la seva vida. La discrepància retòrica no val de res. El suport en els fets d'UP a aquesta acció governamental genera escepticisme, desmoralització i una ràbia creixent entre milers d'activistes. I és lògic. Actuar com a escuder d'un partit plegat als Estats Units i els seus interessos imperialistes, que no deixa d'aplicar l'agenda de la CEOE i l'IBEX-35, és un error que es pagarà molt car.

La presència d'UP al Consell de Ministres consentint aquest tipus d'actuacions no deixa de donar ales a la dreta, alimentant-ne el seu creixement, tal com hem vist a Andalusia. No n'hi ha prou de criticar verbalment el gir respecte al Marroc i la lluita del poble sahrauí, o l'OTAN, per seguidament recolzar l'enviament d'armes a Ucraïna, o ara aquesta brutal repressió a la tanca de Melilla. El que necessitem és que els discursos i les paraules es corresponguin amb els fets. UP no pot seguir en un Govern que actua seguint els dictats de la patronal i d’un aparell de l’Estat completament reaccionari, més que a costa de la seva pròpia destrucció.

Les imatges i els morts de Melilla posen en evidència la barbàrie que implica el capitalisme, i que s'agreujarà en el proper període. La suposada política realista de gestionar el sistema suposa en última instància cedir davant de la reacció. Per això necessitem construir una esquerra combativa que enfronti aquesta barbàrie en els fets i amb un programa socialista i internacionalista. Aquesta és l’única manera de fer justícia per aquest crim d’Estat, que molt probablement quedarà impune gràcies al Govern espanyol.