Samuel assassinat al crit de ‘maricón’. Antidisturbis carregant violentament contra manifestacions en defensa dels drets LGTBI. Neonazis passejant-se per Chueca protegits per la policia amenaçant violentament el col·lectiu. Bisbes i sectes religioses titllant-nos de malalts i promovent teràpies de reorientació sexual, o disseminant el verí del masclisme. La justícia patriarcal demanant penes de presó a qui es mobilitza contra Hazte Oír, i emparant al mateix temps a maltractadors i assetjadors sexuals. Drets com l’avortament o l’eutanàsia negats per metges i metgesses reaccionàries. L’extrema dreta escopint el seu odi des del Congrés, els platons de televisió i les xarxes socials.
Aquesta realitat asfixiant, patrocinada per Vox, el Partit Popular, l’Església Catòlica, la casta judicial franquista i el propi sistema, és contra la qual ens rebel·lem milions de joves.
Ja n’hi ha prou de violència i opressió!
Les pallisses, insults i persecucions per la nostra orientació i identitat sexual s’han multiplicat dramàticament. La violència estructural i sistèmica que sofrim les persones LGTBI ha deixat de ser una novetat i setmana rere setmana coneixem més i més agressions que inunden els mitjans de comunicació.
Les dades del propi ministeri d’Igualtat assenyalen que els delictes d’odi contra la comunitat LGTBI s’han incrementat en un 43% en el primer semestre del 2021. I això tenint en compte que és pràcticament impossible conèixer el nombre real d’agressions que es produeixen ja que, com indica l’Agència de Drets Fonamentals de la Unió Europea (FRA), a l’Estat espanyol només es denuncien 7 de cada 100 atacs. De fet, el 34% de les persones que han estat agredides i no han denunciat han admès que creien que les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat no farien res. Un estudi realitzat per COGAM/FELGTB en 2012 mostrava que entre els i les adolescents lesbianes, gais i bisexuals que han sofert assetjament escolar, el 43 % va arribar a desenvolupar idees suïcides i el 17 % ho havia intentat en una o diverses ocasions.
Però la discriminació a la qual se’ns condemna pel simple fet de ser qui som, va molt més enllà dels cops: en els nostres llocs de treball, a classe, quan busquem un habitatge, quan tenim por d’agafar la mà de la nostra parella pel carrer... Una vida de marginació que aconsegueix nivells tràgics especialment entre les persones trans.
L’extrema dreta i el capitalisme són responsables
Tot allò efeminat o invertit que llanci alguna infàmia sobre aquest Moviment, us dic que el mateu com a un gos - Queipo de Llano, militar franquista (1936)
A Espanya hem passat de donar pallisses als homosexuals a què ara imposin la seva llei - Iván Espinosa de los Monteros, diputat de Vox (2020)
No és cap casualitat que els drets LGTBI i els de les dones estiguin sent atacats permanentment. El discurs de la dreta i l’extrema dreta del PP i Vox, de les sectes ultracatòliques i l’Església, carregant dia si dia també contra el nostre col·lectiu o contra el feminisme, col·locant-nos en la diana, ha embravit els sectors més reaccionaris.
Drets que hem conquistat després de dècades de lluita, es troben seriosament amenaçats. Ho veiem a la Comunitat de Madrid (CAM), on Ayuso ha anunciat que modificarà les lleis de gènere i LGTBI per a satisfer les demandes de Vox. O amb el dret a l’avortament, reconegut en paper però negat dia a dia a milers de dones. Entre 2010 i 2020 només el 0,7% dels avortaments a la CAM es van realitzar en hospitals públics. La xifra a Catalunya és similar; de fet, el 2019 el Govern lliurà 3 milions d’euros de subvencions a les clíniques privades, garantint que facin un suculent negoci. L’infrafinançament de la sanitat pública catalana porta a què una de cada tres dones que avorten a Catalunya se l’hagin de pagar, tot i que la llei proclama la seva gratuïtat.
La moral podrida de l’aparell estatal franquista, amb el coneixement i beneplàcit institucional i judicial, permet fins i tot que a 8 províncies no s’hagi realitzat cap avortament en els últims 30 anys: Àvila, Palència, Segòvia, Zamora, Conca, Toledo, Càceres i Terol. Aquelles dones que han volgut exercir el seu dret a l’avortament s’han vist obligades a desplaçar-se a altres províncies i pagar-se clíniques privades.
Els drets de les dones i LGTBI ens són negats constantment. Un altre exemple esfereïdor són els drets trans, amb llistes d’espera a la CAM i a Catalunya de fins a 1 any per a la primera consulta i de fins a 7 per a cirurgies!
Volen tornar-nos a ficar a l’armari a cops i retrotreure’ns a les cavernes del franquisme. Abascal, Casado i companyia ens declaren la guerra no només perquè no encaixem en el seu model d’allò que és acceptable segons l’ideari catòlic, apostòlic i romà, sinó per l’amenaça que suposa per als poderosos i poderoses la llavor de revolució que batega en el cor del moviment LGTBI i del feminisme de classe i combatiu. Quan alcem les nostres banderes i les nostres pancartes i omplim les places de tot l’Estat contra l’homofòbia i el masclisme, també ho fem contra el feixisme, contra la dreta i els seus aliats, contra qui pretén mercantilitzar la nostra lluita i, en definitiva, contra un sistema que no té res a oferir-nos excepte precarietat, desigualtat i violència.
La lluita és als carrers i no al Parlament. Per un moviment LGTBI revolucionari i anticapitalista!
Gràcies a la lluita hem aconseguit molt, però fins i tot quan els nostres drets estan reconeguts formalment en les lleis això no significa que es respectin o que la nostra discriminació sigui menor.
Lamentablement, aquesta escalada reaccionària està tenint lloc sota el govern PSOE-UP. Hem escoltat molt que s’està treballant per la “unitat institucional per a protegir les persones LGTBI”. Però, unitat institucional amb qui? Amb el PP? Amb els mateixos que diuen que l’“homofòbia només existeix al cap de l’esquerra”? Amb els mateixos que pretenen arrabassar-nos els drets que hem conquistat, impedint en la pràctica que puguem exercir-los? Ni parlar-ne! Així no es protegeixen els drets LGTBI!
El govern central no s’ha volgut enfrontar a la dreta i a l’Església Catòlica per a implantar una assignatura d’educació sexual inclusiva en els centres d’estudi, i els ha permès mantenir els seus privilegis i control de l’educació escampant els seus discursos d’odi masclista i homòfob. I segueix sense garantir el dret de milers de dones a l’avortament lliure, gratuït i en el sistema públic de salut a pesar de conèixer com aquest dret és trepitjat sistemàticament per la dreta.
L’única manera de garantir una vida digna per al conjunt del col·lectiu és depurant de feixistes, masclistes i homòfobs l’aparell de l’Estat, enfrontant-se a qui es beneficia de la nostra opressió, castigant exemplarment a qui ens ataca i assassina. No n’hi ha prou amb discursos; és necessari invertir recursos, acabar amb les privatitzacions i garantir una sanitat i educació públiques, amb serveis de salut mental públics, gratuïts i eficients.
Mai ningú ens ha regalat res que no hàgim arrencat abans amb la mobilització als carrers. La nostra lluita forma part de la batalla contra aquest sistema opressor. Necessitem aixecar un moviment revolucionari i anticapitalista, organitzar-nos barri a barri i centre a centre, d’estudis i de treball. Només acabant amb el capitalisme i construint una societat genuïnament socialista podrem enviar a les escombraries de la història la LGTBIfòbia, el masclisme, el racisme i tantíssim sofriment. Una societat on puguem ser qui som i puguem viure en genuïna llibertat.
Uneix-te a Lliures i Combatives!
