Prou propaganda! per a embellir un nou cop a la classe treballadora!
Tot i que una vegada més l'operació de maquillatge i ocultació hagi adquirit proporcions enormes, l'acord signat pel govern PSOE-UP, la CEOE, CCOO i UGT el passat 28 de juny és un altre pas més en una direcció que consolidarà i aprofundirà les retallades de les pensions aprovades pel govern del PSOE en 2011 i pel govern del PP dos anys després.
En aquesta operació de gran importància, que compta amb la benedicció de la UE, Pedro Sánchez s'està movent amb molta cautela. La raó és òbvia: sap que tornar a retallar les pensions de manera oberta és molt impopular i podria costar-li una sagnia de vots. I també és plenament conscient de la força del moviment dels pensionistes, com es va comprovar en les grans mobilitzacions de 2019, i que té com un dels seus principals objectius la derogació de les contrareformes de 2011 i 2013.
És evident que aquest gran moviment de protesta es va alentir a conseqüència de la pandèmia i de les mesures de confinament, però a mesura que la situació sanitària es normalitza podria ressorgir amb forces renovades si el govern, incomplint els programes electorals del PSOE i UP, llancés una contrareforma radical del sistema públic de pensions.
Per això Pedro Sánchez, amb l'acord de la burocràcia sindical i dels i les ministres d’UP, ha intentat evitar un xoc frontal disfressant aquesta nova retallada de les pensions com un producte exitós de l’“acord social”. Un joc fraudulent al qual ens té molt acostumats.
La retallada de les pensions és la contrapartida pactada amb la UE a canvi dels fons europeus
El passat mes de gener explicàvem en un article com les desenes de milers de milions d'euros dels fons europeus que el govern central espera amb indissimulada ànsia tenen importants contrapartides: “Aquesta ajuda multimilionària la pagarem entre tota la classe treballadora. Sortirà, com no, de rebaixar encara més els nostres raquítics sous, de continuar retallant serveis socials, i, sobretot, com diverses vegades ha anunciat el ministre de Seguretat Social, José Luis Escrivá, de l'aplicació d'una nova “reforma” de les pensions que, segons càlculs del propi INSS, retallaria les futures pensions entre un 5,5% i un 12%.”
L'única cosa que ha canviat en els gairebé 5 mesos que han transcorregut des que vam publicar aquesta valoració és que els 144.000 milions d'euros als quals ascendiran finalment les ajudes i préstecs de la Unió Europea –que en la seva immensa majoria aniran a parar a la butxaca de la banca i les grans empreses– són la taula de salvació a la que s’agafa Pedro Sánchez per a evitar la persistent deterioració de les seves expectatives electorals. Per això, arribar com més aviat millor a un acord s'ha convertit en un objectiu vital.
Un cop es deixa de costat la fanfàrria i les declaracions grandiloqüents, l'únic punt del pacte que és clar i inequívoc és el duríssim càstig a la jubilació anticipada. El descompte per avançar la jubilació ordinària els dos anys que avui permet la Llei passa d'un 16% a un 21%. En el cas de treballadors acomiadats, als quals la Llei permet avançar la seva jubilació fins a quatre anys, i que és la situació en què es troben milers de treballadors i treballadores de més edat quan l'empresa els dóna una puntada per a substituir-los per joves precaritzats, el descompte arriba fins al 30%.
Però el més greu no és aquesta forta pujada del percentatge de descompte. El pitjor és que mentre que actualment el descompte s'aplicava sobre la base reguladora, a partir d'ara s'aplicarà sobre la pensió final, que sempre és més baixa –i a vegades molt més baixa– que la base reguladora.
El govern central, i la patronal per descomptat, aconsegueixen així els seus dos primers objectius: retardar un o dos anys la jubilació d'un bon nombre de treballadors i treballadores, i rebaixar de manera important les pensions dels que no puguin ajornar-la. D'aquesta manera guanya temps per a implementar les mesures que facilitaran els seus veritables objectius: retallar de manera permanent la quantia de les pensions, ampliar l'edat de jubilació i impulsar gradualment la privatització del sistema.
A causa d'aquest Acord centenars de milers de treballadors es trobaran en els pròxims anys davant la disjuntiva que amb summe cinisme plantejava el ministre Escrivá i hauran de “triar entre un ajust petit en la seva pensió o podran treballar una mica més”. La jubilació generalitzada als 67 anys està molt més a prop gràcies a aquest Acord.
Amb el seu suport a aquestes mesures, Unides Podem, CCOO i UGT abandonen la reivindicació històrica del moviment obrer i de l'esquerra d'avançar l'edat jubilació fins als 60 anys, colpejant així no només als treballadors i treballadores que es troben a prop de la jubilació sinó també al jovent que es desespera en la cerca d'un lloc de treball en condicions dignes. Amb un atur juvenil en xifres rècord, pròximes al 50% quin sentit té retardar l'edat de jubilació encara més? Els únics beneficiaris d'aquesta mesura seran els empresaris, que tindran encara més facilitats per a substituir ocupació estable per ocupació precaritzada.
Per a intentar que aquesta duríssima retallada passi desapercebuda l'han embolcallat en un pla per a promoure l'ajornament voluntari de la jubilació, que inclou mesures com un regal de fins a 12.000 euros als treballadors en edat de jubilar-se que decideixin continuar treballant, i l'eliminació de les clàusules de jubilació forçosa recollides en alguns convenis col·lectius.
Però el pla del govern té un inconvenient. Continuar treballant més enllà de l'edat de jubilació no és una decisió que el treballador pugui prendre pel seu compte, amb independència dels plans de l'empresari. Precisament quan la banca i les grans empreses, amb el vistiplau de la burocràcia sindical, estan posant en marxa plans per a acomiadar desenes de milers de treballadors, i especialment els treballadors de més edat, aquesta mesura del govern xoca frontalment amb els interessos patronals. En realitat és un cimbell per a entabanar l'opinió pública.
Per això, l'acord recull una sèrie d'excepcions a l'aplicació dels descomptes per jubilació anticipada especialment dissenyades per a facilitar els acomiadaments previstos. D'aquesta manera, la banca i les grans empreses podran pagar indemnitzacions menors i carregar sobre els comptes de la Seguretat Social part del cost dels seus ajustos de plantilla. També s'estableix que els empresaris es beneficiaran de nous i importants descomptes en les seves quotes de la Seguretat Social, per a compensar-los del possible cost que els suposaria mantenir en actiu a treballadors més enllà de la seva edat ordinària de jubilació.
És veritat que s'ha corregit la contrareforma de les pensions aprovada pel PP en 2013?
La propaganda governamental, amb l'ajuda dels mitjans de comunicació, ha ressaltat que aquest acord anul·la les dues grans mesures incloses pel PSOE i el PP en les seves contrareformes de 2011 i 2013: el factor de sostenibilitat i l'índex de revaloració de les pensions.
El factor de sostenibilitat, creat per la reforma de les pensions aprovada pel PSOE en 2011 amb el suport de les direccions de CCOO i UGT, vinculava la quantia de la pensió inicial a l'evolució de l'esperança de vida, de manera que assegurava un descens continuat de l'import de les futures pensions. És cert que l'acord el deroga, però només per a substituir-lo per un factor d'equitat intergeneracional, que es definirà en 2022 i que s'aplicarà a partir de 2027 i del qual no en sabem res.
És a dir, que en el millor dels casos serà un simple canvi de nom, encara que és molt probable que en aquest nou “factor” el Govern, i en nom de la solidaritat amb la joventut precària, ens intenti colar un augment del període de còmput per al càlcul de la pensió o fins i tot un nou retard en l'edat de jubilació ordinària.
L'índex de revaloració de les pensions, aprovat pel PP en 2013, limita la seva revaloració anual a un 0,25% en situacions de dèficit (és a dir, sempre). El nou acord estableix que aquesta revaloració es calcularà segons la variació interanual mitjana de l'IPC. Almenys a curt termini, això és una bona notícia per als actuals pensionistes, però abans de llançar les campanes al vol cal tenir en compte que l'estructura de l'IPC s'assembla molt poc a la de la despesa dels pensionistes. Per exemple, la llum ha pujat un 42% en el que va de juny, i l'IPC avançat de juny és del 2,6% i ha baixat una dècima respecte al de maig. Com és possible això? Doncs perquè el cost de l'electricitat té en l'estructura de l'IPC una repercussió mínima, que no es correspon en absolut al pes real que té el rebut de la llum en les butxaques dels pensionistes.
Unides Podem ha de rectificar urgentment
Unides Podem s'ha afanyat a celebrar aquest acord amb la CEOE i els sindicats i s'ha atribuït el mèrit d'haver fet canviar d'opinió al ministre Escrivá. Com ja és habitual en UP, destaquen l'única cosa mínimament positiva de l'acord –la vinculació de les pensions a l'IPC–, però li resten tota la importància a la brutal retallada de les jubilacions anticipades perquè, segons ells, només afecten en “un període breu i delimitat en el temps", i anuncien que estaran atents “per a evitar qualsevol temptació de retallada de les prestacions futures”.
Els dirigents d’UP poden enganyar-se ells mateixos i tractar de convèncer-nos que aquí no passa res, però els compromisos del govern central amb la Unió Europea són molt clars i es compliran per molta “pressió” que exerceixi UP, perquè d'aquest compliment depèn la recepció dels 144.000 milions d'euros imprescindibles per a la recuperació dels beneficis empresarials i de l'activitat econòmica almenys fins a les pròximes eleccions.
El proper any, quan el govern central concreti la segona fase de la seva reforma de les pensions, aclareixi què amaga el misteriós factor d'equitat intergeneracional i molt probablement obri les portes a una privatització parcial del sistema de pensions a través d'un mecanisme notacional d'aportacions individuals, serà molt tard perquè UP pugui actuar.
La impotència d’UP és completa davant el palmari incompliment del seu acord de govern amb el PSOE, davant l'accelerat increment de la precarietat laboral o, malgrat ocupar el Ministeri de Consum, davant la brutal pujada del preu de la llum. Els dirigents d’UP estan blanquejant mesures lesives per a la classe obrera i la joventut en una fugida cap endavant que acabarà en un desastre.
Les conseqüències negatives de la política d'unitat nacional i col·laboració de classes s'estan fent visibles en tots els terrenys. Una estratègia contradictòria amb qualsevol programa de transformació social. Per això, totes i tots els activistes, col·lectius i organitzacions de l'esquerra combativa hem d'aixecar una resposta seriosa i contundent davant aquesta nova agressió. El moviment pensionista ho ha deixat molt clar en les seves manifestacions: governi qui governi les pensions es defensen!
Des d'Esquerra Revolucionària proposem respondre a aquest nou atac a la classe treballadora amb una mobilització que defensi aquest programa:
- Reducció de l'edat de jubilació als 60 anys.
- Equiparació de la pensió mínima a l’SMI, que haurà d'establir-se en 1.800 euros per a permetre a les persones treballadores i jubilades viure en unes condicions dignes.
- Contracte de relleu en totes les jubilacions mantenint les mateixes condicions laborals, per a combatre l'atur juvenil.
- Derogació de les contrareformes de les pensions de 2011 i 2013.
