O governar per a la CEOE i l'IBEX 35, o per a les famílies obreres i el jovent

El passat 20 de maig, el PSOE, Unides Podem (UP) i EH Bildu van signar un acord el primer punt del qual assenyalava: "Les forces polítiques que subscriuen aquest acord es comprometen a derogar de manera íntegra la Reforma Laboral de l'any 2012 impulsada pel PP. La derogació ha de ser efectiva abans de la finalització de les mesures extraordinàries adoptades pel Govern central en matèria econòmica i laboral derivades de la crisi originada pel Covid-19".

Quatre hores més tard, a mitjanit del mateix dia, el PSOE va fer públic un comunicat en què "anul·lava" aquest punt clau, deixant el text final així:

"Derogarem la reforma laboral. Recuperarem els drets laborals arrabassats per la reforma laboral de 2012. Impulsarem en el marc del diàleg social la protecció de les persones treballadores i recuperarem el paper dels convenis col·lectius. En concret i amb caràcter urgent:

- Derogarem la possibilitat d'acomiadament per absentisme causat per baixes per malaltia. [Això ja ho van fer al febrer]. 

- Derogarem les limitacions a l'àmbit temporal del conveni col·lectiu, fent-ho arribar més enllà de les previsions contingudes en el mateix, després de la finalització de la seva vigència i fins a la negociació d'un nou.

- Derogarem la prioritat aplicativa dels convenis d'empresa sobre els convenis sectorials".

És a dir, el PSOE feia marxa enrere reprenent el text del programa del Govern signat amb UP al desembre de 2019. Aquest té un contingut molt més ambigu, més obert a diferents interpretacions i, sobretot, i el més important, sense cap termini determinat per a portar-ho a terme.

És més, aquesta nova versió és un retrocés respecte a aquest propi pacte del Govern ja que elimina les referències a la limitació de "la capacitat de modificació unilateral de les condicions del contracte per part de l'empresa" i a la revisió del "mecanisme d'inaplicació dels convenis col·lectius, orientant-lo a la desvinculació salarial vinculada a causes econòmiques greus". I, per descomptat, no es toquen els aspectes més lesius de la contrareforma: totes les mesures que es van introduir per abaratir i facilitar l'acomiadament.

Ràpidament la portaveu d'EH Bildu al Congrés, Mertxe Aizpurua, va acceptar el canvi imposat pel PSOE, qualificant-lo de "matisació terminològica". Pel que fa a Unides Podem, més enllà de les emfàtiques declaracions inicials de Pablo Iglesias insistint que es derogaria íntegrament la reforma laboral –"Pacta sunt servanda", els pactes estan per a complir-los– , el seu grup parlamentari es va sumar a Bildu i al Partit Socialista, per assegurar que "no hi havia contradicció" entre el comunicat del PSOE i que s'ha pactat entre les tres forces.

Per molt que intentin camuflar-ho, els fets són incontestables. La burgesia ha dit no a la derogació real de la reforma laboral i el PSOE, UP i Bildu han retrocedit ràpida i lamentablement sense oferir la menor resistència.

Qui mana al Govern central?

Nadia Calviño, vicepresidenta tercera del Govern i ministra d'Afers Econòmics i Transformació Digital, no sol aparèixer molt en els mitjans de comunicació. Desenvolupa la seva tasca fora dels focus mediàtics i amb la màxima discreció. Però el 20 de maig va demostrar que el seu pes és determinant en les decisions de l'Executiu. Aquesta implacable guardiana dels beneficis dels capitalistes va donar un poderós cop de puny a la taula i va forçar la supressió immediata del punt primer del pacte PSOE-UP-Bildu.

Davant l'anomenat escut social que el Govern diu estar construint, la senyora Calviño fins al moment havia mantingut una actitud reservada -encara que sempre expectant- en la mesura que aquest no suposa, ni de lluny, una amenaça per als interessos dels capitalistes.

La gran part dels recursos que l'Executiu està mobilitzant i la legislació que està desenvolupant, té com a principal objectiu preservar els guanys dels grans empresaris, mentre es dediquen engrunes a les famílies treballadores que no serveixen per a pal·liar l'hecatombe social que estan patint. Un dels més importants comesos de Nadia Calviño és garantir que això segueixi sent així i que es respecti, afavoreixi i defensin els interessos dels grans empresaris i banquers.

La reforma laboral és una qüestió estratègica per als capitalistes. Haver plantejat la seva derogació "íntegra" ha provocat la reacció immediata i contundent de la ministra d'Afers Econòmics, demostrant al mateix temps qui mana realment al Govern. Com a colofó, Calviño ha volgut tancar públicament la discussió sobre la derogació de la reforma laboral. En un acte telemàtic del Cercle d'Economia en què va intervenir el 21 de maig, va dir: "Ens enfrontem a la major recessió de la nostra història. Amb aquesta realitat, seria absurd i contraproduent obrir un debat sobre aquesta matèria".

Ningú des del Govern, ni el PSOE ni UP, ha contestat a la ministra. Pablo Iglesias ha mantingut un clamorós silenci. El cop d'autoritat donat per la vicepresidenta tercera ha estat inapel·lable i la seva afinitat amb la patronal no deixa lloc a dubtes.

La burgesia, que des del primer moment ha sotmès al Govern de coalició a una estreta vigilància i a una pressió implacable, va reaccionar davant l'acord amb contundència en tots els fronts.

La CEOE i Cepyme van expressar immediatament el seu "rotund" rebuig, i van posar en marxa el mecanisme del xantatge suspenent la seva presència a les taules de diàleg social. Alhora, Antonio Garamendi, president de la patronal, censurava amb contundents declaracions els termes de l'acord PSOE-UP-Bildu: "Derogar íntegrament la reforma laboral és una irresponsabilitat total, perquè posa en perill milers de llocs de treball i la confiança en el país i en les empreses espanyoles", mentre elogiava les paraules de Calviño al Cercle d'Economia: "És lògic que la vicepresidenta digués ahir el que va dir. Almenys, un cap assenyat en el Govern ha dit alguna cosa seriosa".

També el PNB, el partit de la patronal basca, va mostrar el seu rotund rebuig a la derogació "íntegra" de la reforma laboral i el seu president, Andoni Ortuzar, va advertir que "el dipòsit de confiança del PNB [a Sánchez] té la llum de reserva encesa".

La premsa escrita no s'ha quedat enrere i ha sortit en tromba carregant amb bala contra el Govern. En els seus editorials no han estalviat desqualificacions. Així el diari El Mundo acusa el Govern de coalició de "demencial ineptitud i agressiu radicalisme" i l’ABC demana als que el "sustenten en el poder" que l'abandonin.

Però en aquest aquelarre deslligat per la premsa al servei del capital ocupa un paper destacat el grup Prisa, que ha mobilitzat tots els seus recursos. Per El País l'acord no tenia "sentit" ni "en el fons ni en la forma" a canvi d'una abstenció "irrellevant", ha destruït "el minvat crèdit negociador de Govern" i afirma que han de "depurar responsabilitats".

A la Cadena Ser, Àngels Barceló, que sempre ha intentat mantenir un perfil "progressista" clamava al més pur estil d’editorialista de La Razón: "Al marge del contingut del pacte -que és la reforma laboral, sobre la qual pot haver tot el debat que vulguem... en un altre moment-, amb qui es pacta és amb Bildu, que és cert que està en les institucions democràtiques, però es pacta amb Bildu 24 hores després que hi hagi hagut un atac contra la màxima responsable del PSE sense que Bildu ho hagi condemnat; és amb aquest partit amb el qual el PSOE pacta".

Aquesta furiosa reacció de la burgesia i els mitjans al seu servei va més enllà de la pròpia exigència del manteniment de la reforma laboral. Els capitalistes han marcat amb mà de ferro el rumb de la política d'aquest Govern i han volgut enviar un missatge clar i inequívoc. Qüestionar de forma tan clara la reforma laboral és per a ells totalment inadmissible i consideren que s'ha anat més enllà del que estan disposats a tolerar. La burgesia ha tret tota l'artilleria per forçar el PSOE i a l'Executiu a "rectificar" en aquest punt, i a més, han volgut deixar clar que no permetran que el Govern adopti cap mesura sense el seu consentiment i, molt menys, que amenaci els seus interessos.

El Govern recula, CCOO i UGT col·laboren i Unides Podem ajup el cap

Les negociacions entre PSOE-UP-Bildu que van donar com a resultat la signatura del pacte, van estar mediatitzades pel debat parlamentari sobre la nova pròrroga de l'estat d'alarma sol·licitada pel Govern i la necessitat de recollir suports perquè aquesta pròrroga fos acceptada. Però no va ser l'únic element que explica que es plantegés subscriure aquest acord just en aquest moment. De fet, al cap i a la fi, el sentit dels vots de Bildu va resultar intranscendent.

Amb la dreta a l'ofensiva intentant mobilitzar la seva base social, i amb el Govern de coalició intentant consolidar la seva majoria parlamentària recolzant-se cada vegada més clarament en el PNB i Ciutadans (el propi Pablo Iglesias ha agraït a Ciutadans que hagi girat cap a "una dreta civilitzada"), l'Executiu es va proposar intentar reforçar el seu flanc esquerre amb el que sens dubte va considerar una maniobra audaç. El resultat d'aquest moviment ha estat un acord inacceptable per als capitalistes que estan decidits a garantir que una cosa així no torni a repetir-se.

Després de la renúncia a la derogació íntegra de la reforma laboral, el Govern fa tot el que pot per intentar calmar la patronal i deixar clar que ha après la lliçó. Pedro Sánchez i gran part dels seus ministres no perden ocasió per lloar als empresaris espanyols i ressaltar el seu "compromís amb el país".

El president del Govern ha qualificat de "patriota" al president de la CEOE, i s'ha mostrat confiat que el diàleg social es recuperarà com més aviat millor. Seguint el guió, la ministra d'Hisenda i portaveu del Govern, María Jesús Montero, es desfeia en elogis al parlar del president de la CEOE: "Jo conec particularment el sentit d'Estat que té el senyor Garamendi (...) No és un patriota de boca (...) anteposa sempre els interessos d'Espanya a qualsevol altra qüestió".

Però la patronal no es mostra satisfeta i exigeix al Govern una penitència més dura. El president de la patronal d'autònoms ATA i vicepresident de la CEOE, Lorenzo Amor, va exigir una rectificació expressa del vicepresident Pablo Iglesias sobre la urgència de derogar íntegrament la reforma laboral, així com un nou document escrit on s'aclareixi la posició de l'Executiu.

Davant aquesta ofensiva brutal de la burgesia, la resposta dels dirigents de CCOO i UGT ha estat absolutament lamentable. Totalment compromesos amb la política de col·laboració amb els empresaris, i donant una nova mostra del allunyats que es troben de la classe obrera i les seves necessitats, s'han unit al cor de retrets als signants de l'acord tot i que aquest advocava per la derogació "íntegra" de la reforma laboral.

El secretari general d'UGT, Pepe Álvarez, va qualificar l’acord de "música de la dolenta", per incloure un assumpte que hauria de passar per la taula de negociació. Mentrestant, Unai Sordo, secretari general de CCOO deixava clara la seva posició declarant que:

"Seria bo fugir de voluntarismes i reprendre l'agenda per a la derogació de la reforma laboral que va ser interrompuda per la crisi sanitària, comptant amb el marc de diàleg social i sabent que es requereix una majoria parlamentària per a fer-ho".

Els dirigents dels dos grans sindicats acusen al Govern de posar en perill l'anomenat diàleg social. I això ho fan just en el moment en què més clarament ha quedat en evidència que aquest no és més que una farsa; que els empresaris només estan disposats a dialogar quan es tracta de retallar drets als treballadors.

Per què la CEOE interromp el diàleg social quan es planteja la derogació íntegra de la reforma laboral i no ho fa quan es parla d'anul·lar els seus aspectes més lesius?

Als empresaris, que han deixat molt clar que no acceptaran la derogació real de la reforma laboral, en general no els hi preocupen les declaracions d'intencions sempre que ningú pretengui fer-les realitat. Els capitalistes participen en les taules de diàleg social perquè s'aprovin retallades de drets per als treballadors i que aquests siguin ratificats pels sindicats i les organitzacions d'esquerra que hi participin. La concertació social és un frau.

Però aquest engany no seria viable sense la participació i el compromís dels sindicats, el Govern i UP. Cap d'ells, com ha quedat una vegada més en evidència, tenen intenció de fer res per sotmetre a la patronal i intenten encobrir-la recorrent a subterfugis terminològics i a esquers com el diàleg social.

Tots, el PSOE, els dirigents de CCOO, UGT i Unides Podem ajupen el cap a espera que amaini el temporal desencadenat per la burgesia quan ha vist amenaçats els seus interessos.

Amb la lluita i amb un programa anticapitalista derrotarem l'ofensiva patronal

L'enfonsament de l'economia mundial comportarà una intensificació de la lluita pels mercats entre les diferents burgesies nacionals. Els capitalistes espanyols s'estan preparant-se per fer-hi front de l'única manera que la paràsita i endarrerida classe dominant espanyola sap: devaluant encara més la força de treball.

Els empresaris ho tenen molt clar. La CEOE insisteix que derogar la reforma laboral de 2012 tindria efectes negatius en l'ocupació i llança una clara amenaça: "La paraula ERTO es pot convertir en ERO". Alhora s'està preparant per provocar un nou enfonsament dels salaris i de les condicions laborals. No només no accepta la derogació de la reforma laboral de 2012 sinó que exigeix que aquesta s'aprofundeixi.

Unides Podem ha de donar un gir de 180º en la seva política. El camí pel qual està optant ja ha estat recorregut per altres formacions de l'esquerra i el resultat és de tots conegut. A Grècia, Syriza va acceptar la lògica capitalista, va quedar atrapada per ella i va acabar justificant i duent a terme dures i profundes retallades socials que van incrementar el patiment de la classe obrera grega que va veure frustrades les esperances que aquesta havia dipositat en Alexis Tsipras. Aquesta política va obrir el camí per a la tornada de la dreta al Govern de Grècia.

La mobilització contundent i massiva defensant un programa que trenqui amb el capitalisme és la clau per derrotar l'ofensiva patronal; hem de preparar-la des de ja. Cap taula de diàleg social, ni cap aritmètica parlamentària han detingut mai els plans dels capitalistes.

També hem d'aprendre de la rica experiència d'aquests últims anys. Cal construir una esquerra combativa que, armada amb el programa del marxisme, no cedeixi davant les pressions intolerables dels grans capitalistes i que lluiti decididament per la transformació de la societat.

Uneix-te a Esquerra Revolucionària!