Aquí, com a Cadis, la lluita és l’únic camí!

El passat dijous 28 d'octubre milers de treballadors i treballadores del sector públic ompliren els carrers de Catalunya contra el RD-Llei 14/2021, més conegut com a “Icetazo”, amb motiu de la vaga general estatal al sector públic en defensa de l'estabilització del personal temporal i d'uns serveis públics de qualitat. Unes mobilitzacions convocades pels sindicats combatius de la Taula Sindical (IAC, CGT, COS, Co.Bas, CNT i SO), contra l'acord signat per CCOO, CSIF i UGT amb el govern PSOE-UP, que suposa el major ERO encobert de la història.

Les mobilitzacions del personal interí, nascudes des de baix, de les plataformes d’interines i dels sindicats combatius, s’han hagut d’enfrontar des del començament al boicot de la burocràcia sindical de CCOO i UGT. Igual que hem vist ara amb la lluita exemplar del Metall de Cadis i el poble gadità. Aquest és el camí! La lluita, l’organització i l’acció directa!

Fruit de la pressió dels carrers, el govern PSOE-UP ha fet una concessió aprovada amb ERC i el PNB reduint de 10 a 5 anys el temps que una interina ha d’haver estat treballant sense interrupció en el mateix lloc de treball per a passar a ser fixa sense necessitat d’opositar. Però és del tot insuficient.

Com ve sent habitual, el govern de coalició i els mitjans de comunicació afins, han iniciat una àmplia campanya propagandística que pretén transmetre les suposades bondats d’aquesta modificació i tractar de dividir la plantilla que es va mobilitzar el 28-O. El Govern de la Generalitat també hi participa activament.
Les bones paraules, tant per part del govern central com del de la Generalitat, no poden ocultar que la temporalitat a les administracions públiques és del 30%, per sobre dels nivells del sector privat, arribant a Catalunya en alguns sectors de l’Administració autonòmica fins al 50%. La negativa a renovar els contractes Covid que es fan fer amb motiu de la pandèmia, que està suposant l’acomiadament de milers, ho posa encara més en evidència. És una vergonya!

Menys paraules i més fets!

La realitat és que es mantenen els aspectes claus de l’Icetazo i es desoeixen les reivindicacions fonamentals dels treballadors i treballadores: el llindar de tres anys de prestació de serveis per a accedir a fixesa sense oposició; posar fi a la privatització dels serveis públics associada a l'amortització de places i recuperar els serveis privatitzats amb el seu personal com a empleats públics fixos; que es garanteixin places per a tot el personal temporal i interí i es creïn noves places per a cobrir les apressants necessitats dels serveis públics. No només no sobra ningú, sinó que es necessita molt més personal per a garantir serveis públics de qualitat. Que es mantingui la indemnització de 20 dies per any treballat en el cas d'acomiadament, com si fos un acomiadament procedent, és un altre exemple més del cinisme d'aquells que defensen l'acord. Ni tan sols es consideraria un acomiadament improcedent, després de 3, 10 ó 20 anys treballant!

És per això que els sindicats integrants en la Taula Sindical han convocat una nova vaga general al sector públic pel dimarts 30N. Des d’Esquerra Revolucionària i des de la xarxa sindical Sindicalistes d’Esquerra donem tot el suport a aquesta vaga, i cridem a secundar-la i a participar en les accions que ja s’estan duent a terme aquests dies, i especialment a acudir a les mobilitzacions del 30N.

Fer fora milers d’interins comportaria augmentar la càrrega de treball dels fixes, degradar encara més uns serveis públics cada cop més al límit i noves ofensives als drets laborals. És necessari unir a aquesta reivindicació unes altres com l’eliminació completa de la temporalitat, el manteniment de tots els llocs de reforç fruit de la pandèmia, la recuperació dels llocs de treball destruïts en els últims anys, la contractació de personal docent, sanitari i de serveis socials necessari per a reduir les ràtios a les aules i les llistes d’espera als hospitals, la fi de la privatització del servei d’atenció domiciliària i transport sanitari, etc.

La defensa d'aquestes reivindicacions, acompanyades d'una crida a la resta de treballadores i treballadors del sector públic a mobilitzar-se per elles i contra l’Icetazo permetria ampliar i enfortir pròximes mobilitzacions, incorporant més companyes i companys. És necessari fixar un pla de mobilitzacions seriós que permeti continuar la lluita, tot fent una crida a la ciutadania a participar-hi en defensa d’uns serveis públics amb els recursos necessaris per atendre les necessitats socials i posar fi a les privatitzacions i al negoci que fan els empresaris a costa de les nostres vides.

Prou precarietat! Fixesa ja!

Per uns serveis públics de qualitat i amb unes condicions laborals dignes!