El passat dijous 28 d'octubre els sindicats més combatius, confluint amb accions convocades per algunes plataformes de personal interí, convocaren vaga general estatal al sector públic en defensa de l'estabilització dels llocs de treball del personal temporal i d'uns serveis públics de qualitat, en oposició a les mesures recollides al RD-Llei 14/2021, més conegut com a “Icetazo”. Aquest Reial decret Llei, que ja ha passat a convertir-se directament en una proposta de Llei, plasma l'acord signat per CCOO, CSIF i UGT amb l'Administració, i no és altra cosa que el major “ERO” encobert de la història.
Els sindicats convocants a Catalunya formen part de la Taula Sindical: Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC), Confederació General del Treball (CGT), Coordinadora Obrera Sindical (COS), Comissions de Base (CoBAS), Confederació Nacional del Treball (CNT) i Solidaritat Obrera (SO), i ha tingut el recolzament d’organitzacions estudiantils com el Sindicat d’Estudiants i el SEPC.
Milers de treballadores i treballadors als carrers
En els dies previs i a l’inici de la jornada de vaga, centenars de treballadors i treballadores participaren en piquets informatius a Barcelona, Tarragona, Girona, Lleida, Manresa, Mataró, Sabadell, Sant Cugat del Vallès, Sant Feliu de Llobregat, Barberà del Vallès i Tortosa, entre d’altres.
La vaga va tenir un ampli seguiment i fou especialment majoritària entre el personal interí. Les manifestacions convocades arreu del territori van tenir una elevada participació: 20.000 manifestants a Barcelona i milers més arreu del territori. Aquest èxit, amb un ambient elèctric i combatiu que s’hi respirava a les mobilitzacions, mostra clarament que existeix voluntat de lluitar i que hi ha força per a tombar l’Icetazo! És necessari prosseguir amb les mobilitzacions amb un pla de lluita fins aconseguir la seva retirada total!
Milers de treballadors i treballadores del sector públic hem omplert els carrers reclamant posar fi a la precarietat, defensant l’estabilitat i uns serveis públics de qualitat sense retallades. Lamentablement, els dirigents de CCOO i UGT han donat l’esquena a les nostres reivindicacions: primer, signant un acord totalment lesiu per als treballadors i treballadores que a més suposarà l’acomiadament de personal essencial i, segon, fent un boicot actiu a la vaga del 28-O. Que el PP hagi mostrat la seva conformitat amb tots els punts essencials de l’Icetazo hauria de fer reflexionar profundament als dirigents d’aquests sindicats, abandonar de manera immediata el seu suport a l’Icetazo i posar fi a la seva postura de dividir i boicotejar la lluita dels treballadors. El seu compromís amb la unitat nacional –amb el president de la CEOE convidat al Congrés de CCOO o el seu secretari general Unai Sordo agraint a la patronal la seva tasca– i la seva decisió de mantenir la pau social a qualsevol preu suposa oposar-se a les justes reivindicacions dels treballadors i treballadores i, especialment, de les més precàries com les interines.
Continuar i estendre la lluita
La vaga del 28-O ha fet un paper molt important per a la lluita i sens dubte és un primer pas molt positiu. Els sindicats convocants han de plantejar la seva continuïtat i estendre-la, establint un taula reivindicativa que tingui com a eix la defensa dels serveis públics i unes condicions de treball dignes. Fer fora a milers d’interins comportaria augmentar la càrrega de treball dels fixes i aplanaria el terreny per a noves ofensives als drets laborals. És necessari fixar d’un calendari de mobilitzacions fins que el govern espanyol retiri l’Icetazo i unir a aquesta reivindicació altres com l’eliminació de la temporalitat i el manteniment dels llocs de treball, la contractació de personal docent i sanitari necessari per a reduir les ràtios a les aules i les llistes d’espera als hospitals, la fi de la privatització del servei d’atenció domiciliària i transport sanitari, etc.
La defensa d'aquestes reivindicacions, acompanyades d'una crida a la resta de treballadores i treballadors del sector públic a mobilitzar-se per elles i contra l’Icetazo permetria ampliar i enfortir pròximes mobilitzacions, incorporant més companyes i companys, i derrotar la tàctica desmobilitzadora i divisionista dels dirigents de CCOO i UGT. És necessari també fer una crida a la ciutadania a participar en les mobilitzacions en defensa d’uns serveis públics amb els recursos necessaris per atendre les necessitats socials i posar fi a les privatitzacions i al negoci que fan els empresaris a costa de les nostres vides.
Juntament amb l'exigència de la retirada de l’Icetazo, cal denunciar les polítiques de retallades, privatització i precarització laboral que està aplicant el Govern de la Generalitat. A més, el Govern no s’hi ha oposat pas a l’Icetazo. Els sindicats de la Mesa Sindical han de participar activament en mobilitzacions com les de les treballadores del SAD, el 061 o el servei d’ambulàncies contra la privatització, posant tots els mitjans per ampliar la mobilització de manera unitària i estendre-la a nous sectors, i exigir al Govern el compliment dels punts anteriorment comentats, així com el compromís de no aplicar l’Icetazo a Catalunya.
Prou precarietat! Fixesa ja!
Per uns serveis públics de qualitat i amb unes condicions laborals dignes!