Carrers desbordats en la Diada i contra l'ampliació del Prat
Aquest Onze de Setembre el poble de Catalunya ha tornat a fer una impressionant demostració de força. Més de mig milió de persones vam desbordar durant gairebé cinc hores el centre de Barcelona exigint portar endavant la república per la qual votàrem massivament fa ara 4 anys i acabar amb el règim del 78.
Tota la bilis, mentides i histèria de la dreta espanyolista i els seus mitjans de comunicació, intentat ocultar l'èxit de la manifestació i parlant de “fracàs independentista”, no pot ocultar la realitat: contra vent i marea, superant l'obstacle de la pandèmia, el moviment d'alliberament nacional de Catalunya ha protagonitzat la mobilització de masses més potent que s'ha vist a Europa des de l'inici de la crisi sanitària.
Contra el règim del 78, la repressió i per la República Catalana
Una hora abans de començar la mobilització, la Plaça Urquinaona i les avingudes adjacents ja eren plenes de milers de manifestants. Dues hores després, encara hi havia gent sense poder sortir, amb el recorregut previst totalment col·lapsat per un tsunami humà que exigia complir el mandat de l'1 d'Octubre i continuar la lluita per la república corejant consignes com “1 d’Octubre, ni oblit ni perdó”, “som república” o “ni un pas enrere”.
Però tan impressionant com la massivitat de la manifestació era l'ambient combatiu que es respirava. A reivindicacions molt sentides que han marcat Diades anteriors, com la fi de la repressió del dret a decidir del poble de Catalunya i pel retorn dels exiliats, se li sumaren d’altres com l’amnistia i també, i de forma especialment contundent, les de rebuig a l'estratègia compartida pel govern central PSOE-UP i el Govern ERC-Junts d'enterrar la lluita per la República, recuperar l'autonomisme i aplicar totes les polítiques que els exigeixen els empresaris espanyols i catalans.
Els moments més aplaudits del discurs de la dirigent de l’ANC, Elisenda Paluzie, van ser les crítiques a la repressió del Govern contra el moviment que lluita als carrers per la república catalana i a Foment del Treball (la patronal catalana).
La Diada va expressar de manera inequívoca el rebuig que existeix a les dues mesures més importants pactades entre govern central i Generalitat com a part d'aquesta estratègia de desmobilització: l'anomenada “taula de diàleg” i l'ampliació de l'aeroport del Prat. El rebuig entre les bases del moviment d'alliberament nacional a ambdues mesures és tan profund que han esclatat en la cara dels seus promotors, abans fins i tot de posar-les en marxa.
La mobilització obre una crisi en el Govern
La massivitat, força i combativitat de la Diada els ha pres per sorpresa a tots: començant per la dreta espanyolista, continuant per Sánchez i altres dirigents del PSC i PSOE i incloent als líders d'ERC i Junts. Després d'anys d'intents de desmobilització, pactes, renúncies i excuses, el moviment d'alliberament nacional ha desentumit els seus músculs i donat un cop de puny a la taula. Una de les seves primeres conseqüències, obrir una crisi profunda en el Govern.
Descol·locats pel qüestionament a les seves polítiques, els dirigents d'ERC i Junts intenten recórrer a la mateixa tàctica d'altres ocasions: culpar-se recíprocament, continuar parlant en abstracte del “mandat de l’1-O”, “independència” i “república” mentre en la pràctica actuen amb l'objectiu de liquidar-la, frenant i participant en la repressió de la mobilització.
Junts intenta aferrar-se demagògicament a la qüestió nacional, mantenint un discurs independentista abstracte i gestos buits com no participar formalment en la taula de diàleg, mentre en la pràctica avala tota la política desmobilitzadora i pactista que aquesta representa. ERC es desmarca en paraules de l'ampliació de l'aeroport per a continuar presentant-se com a alternativa “independentista d'esquerres” a pesar d’haver negociat i acordat amb Junts aquest pla d'ampliació amb el govern central, garantint suculents negocis per a la burgesia catalana.
La “taula de diàleg” es va constituir el dimecres 15 de setembre enmig de l'escepticisme i d'un ampli rebuig, després de què Sánchez i els seus ministres hagin repetit fins a l'avorriment que només es parlarà d’allò que la burgesia espanyola i catalana i el règim del 78 decideixin. La imatge del centre de Barcelona pres policialment, amb Mossos i agents de policia cada 50 metres per a impedir que l'ambient crític amb aquest diàleg pogués manifestar-se, reflecteix clarament que estem davant un paperot que no resoldrà res.
I el mateix està ocorrent amb l'ampliació de l'aeroport del Prat, que ha despertat un rebuig massiu en la societat catalana fruit del desastre ecològic que suposa. El “projecte estrella” en aquesta suposada nova era, marcada pel consens i la pau social, s'ha convertit en una de les mesures més impopulars i que major contestació social han aixecat a Catalunya en els últims temps, tal com ha demostrat la multitudinària protesta d'aquest passat diumenge.
El règim franquista contraataca
Mentre tots parlen de diàleg, la repressió i el xantatge polític del règim del 78 continuen. Ja no es tracta únicament que els indults estiguin condicionats a què Junts i ERC continuïn passant per l’adreçador. O que les farses judicials contra milers d'activistes independentistes continuïn obertes. Es tracta de què els jutges franquistes del règim del 78 i la Fiscalia del govern de Pedro Sánchez s’han llançat a una nova orgia repressiva.
Durant els últims dies hem assistit a fets escandalosos, més propis d'una dictadura que d'un règim democràtic, com la decisió del jutge García Castellón, de l'Audiència Nacional, de processar per terrorisme 13 activistes de CDR. O l'anunci, el dilluns 13, que la Fiscalia del Tribunal Suprem reobrirà l'acusació contra Tamara Carrasco, malgrat haver estat absolta per dos tribunals diferents de totes les acusacions que se li imputaven, al·legant un “perill abstracte” per a la societat per les seves posicions ‘antisistema’. Un delicte que va ser introduït pel PP en la reforma del Codi Penal de 2015 i que no havia estat aplicat fins ara. La seva utilització estableix un precedent gravíssim, ja que qualsevol vaguista, activista o militant d'esquerres, independentment de les seves accions, podria ser considerat un “perill per a la societat” únicament per les seves idees “radicals”.
El silenci còmplice dels ministres d’UP, limitant-se a posar cara de sorpresa o lleugera molèstia davant els exabruptes més reaccionaris, mentre en la pràctica sostenen tota la política del PSOE, és una demostració més de la seva fallida política. La renúncia a defensar el dret d'autodeterminació i la seva acceptació de facto del règim del 78 i de la repressió contra l'independentisme els ha fet perdre la major part del suport amb el qual van comptar a Catalunya.
Per la república socialista! Construïm l'esquerra revolucionària!
L'èxit d'aquesta Diada, superant l'obstacle de la pandèmia i el fre que representen els dirigents d'ERC i Junts, és una nova confirmació que la lluita per l'alliberament nacional a Catalunya segueix molt viva. Per a milions de persones la república catalana no representa simplement canviar de bandera sinó trencar amb tot el que representa el règim del 78 i construir una nova societat que resolgui els seus problemes quotidians.
Ni la “taula de diàleg”, ni una suposada habilitat negociadora per part dels dirigents d'ERC o Junts aconseguirà tòrcer el braç del règim del 78 i les seves institucions. L'única manera de poder fer realitat la república, com va ocórrer amb el referèndum en 2017, és mitjançant l'acció directa i la mobilització de masses als carrers.
Els dirigents de la CUP tenen una enorme oportunitat i una gran responsabilitat per avançar en aquesta direcció, posant en primer lloc en evidència el paper real que ja estan fent els dirigents d'ERC i Junts de fre de la lluita per la república catalana. No n'hi ha prou amb criticar al Govern per les seves renúncies i pactes, ni amb amenaçar amb no aprovar els Pressupostos, sinó que és necessari posar sobre la taula una alternativa revolucionària i portar-la a la pràctica mitjançant la lluita als carrers conseqüent. Si alguna cosa ha demostrat aquesta última Diada, davant de tots aquells que manifesten escepticisme, és que continua havent-hi una enorme força per a aconseguir-ho.
