Només amb la lluita conquistarem la República socialista catalana!

Dijous passat a la nit la policia italiana, de paisà i amb nombrosos efectius, va detenir l'expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont, després de baixar de l'avió a l'aeroport de l'Alguer (Sardenya) i el van portar a la presó on va estar-hi més de 20 hores. Divendres a la tarda va ser alliberat sent citat a declarar el 4 d'octubre per decidir sobre la seva extradició a Espanya.

La detenció es va produir quan SIRENE -organisme de coordinació entre les policies que operen a l'espai Schengen- va alertar la policia nacional espanyola que Puigdemont s'estava desplaçant cap a la capital sarda. Immediatament, el Tribunal Suprem espanyol va exigir que la policia italiana detingués Puigdemont.

Una altra vegada més, i no serà l'última, l'aparell judicial franquista del règim del 78 dóna la seva particular resposta a la mobilització de més de mig milió a la Diada de l'11 de setembre i a la constitució de la "taula de diàleg" entre el Govern central i el de la Generalitat.

Tal com hem explicat, el moviment d'alliberament nacional a Catalunya està recorregut per una forta contestació als sectors de la direcció que volen tornar al camí de l'autonomisme, donant l'esquena al mandat de l'1 d'octubre de 2017 i carpetada definitiva a la lluita per la república.

I aquesta és la raó per la qual el sector decisiu de la classe dominant i l'oligarquia espanyola i catalana, de la mà del govern de Sánchez, va optar per la via d'indultar els presos polítics i recuperés la "taula de diàleg". L'objectiu era molt clar: intentar desactivar la lluita de masses a Catalunya, implantar la pau social i tenir via lliure per omplir les seves butxaques amb els fons europeus en la tan esbombada recuperació post Covid. Una jugada amb la qual Pedro Sánchez pretenia també aconseguir estabilitat per al seu govern, i en la qual s'ha involucrat a fons el Govern ERC-Junts presidit per Pere Aragonès.

No obstant això, l'aparell de l'Estat espanyol i la casta judicial, plena de franquistes i reaccionaris, es regira contra aquesta situació. En aquesta reacció és on s'emmarca aquest nou intent d'extradició de Puigdemont. Aquest sector es reafirma en la seva convicció que només amb la repressió més despietada dels drets democràtic-nacionals del poble de Catalunya es podrà vèncer l'amenaça que suposa la lluita de masses per la república catalana i la seva aspiració de canvi social profund.

En els últims dies hem assistit a una veritable orgia judicial de la reacció: pretenen empresonar Tamara Carrasco, després d'haver estat absolta, pel delicte de "perill abstracte" per a la societat per les seves posicions "antisistema"; acusen 13 membres dels CDRs de terrorisme i pel mateix motiu han clausurat la revista Kalera Info i el web Kalera Kalera de l'esquerra abertzale. I, ara, fan un pas endavant per aconseguir l'extradició de Puigdemont i imposar-li un càstig exemplar amb el qual colpejar el moviment d'alliberament nacional.

La UE no és cap aliada en la lluita contra la repressió

Encara que no falten dirigents independentistes que assenyalen que els tribunals de la UE i d'Espanya tenen visions confrontades -ara en el cas de Puigdemont sobre la vigència o no de l'euroordre emesa pel TS espanyol- i que la UE és una aliada en la defensa dels drets democràtics, la realitat no ha deixat de desmentir aquestes afirmacions.

Va ser el TGUE qui va retirar el juliol passat la immunitat a Puigdemont a petició del Parlament Europeu, que al mateix temps va atendre el suplicatori del TS espanyol. Ha estat un dels organismes fronterers de la UE qui ha activat la detenció de Puigdemont. El vicepresident de la Comissió Europea i alt representant de la Unió per a Assumptes Exteriors i Política de Seguretat és ni més ni menys que l'exministre Josep Borrell, aferrissat espanyolista i defensor de la repressió més salvatge contra el poble de Catalunya. La UE no ha condemnat ni la violència policial ni cap dels atacs als drets democràtics més bàsics perpetrats per l'Estat espanyol. De fet, s'ha manifestat en tot moment respectuosa amb les decisions judicials dels tribunals espanyols, incloent la nefasta sentència del Procés.

Tot i que les particularitats de la lluita de classes de cada país poden dur a diferències puntuals, aquestes són merament tàctiques. No és cert que a la UE, o en diversos dels seus països, de veritat hi hagi "justícia". La UE no és una aliada en la lluita contra la repressió. I, per descomptat, s'ha oposat i s'oposarà aferrissadament contra la consecució de la república catalana per la qual lluitem als carrers, que no és altra que una república contra l'austeritat i les retallades que defensa la pròpia UE.

La detenció de Puigdemont posa en evidència el frau de la "taula de diàleg"

En aquest context, Pedro Sánchez va comparèixer per assenyalar que Puigdemont ha de ser jutjat, i al mateix temps ha manifestat que la seva detenció demostra que és més necessari que mai mantenir el "diàleg". Un complet contrasentit que posa en evidència el frau de la "taula de diàleg". Altres dirigents del PSOE com Page o Lamban van anar més lluny, manifestant el seu entusiasme amb la detenció en la línia del PP o de Vox.

D'altra banda, la postura d'UP no sorprèn a ningú i aprofundeix la seva deriva dretana. Ione Belarra ha assenyalat, després de criticar la judicialització del conflicte, el seu "respecte a les decisions judicials", unint-se a tots aquells que parlen d'una "justícia independent". Alhora insisteixen, com Pedro Sánchez, que la detenció de Puigdemont no hauria d'interferir en la taula de diàleg. Els dirigents d'UP tornen a fer seguidisme de la socialdemocràcia del PSOE, de la qual pràcticament no es distingeixen i contra qui no aixequen la més mínima crítica, mirant a una altra banda davant de la deriva repressiva desfermada per l'aparell judicial.

La realitat és que la "taula de diàleg" que ja va néixer tocada, rep un nou cop. El mateix Govern d'Aragonés, després de denunciar la repressió de l'Estat espanyol, va emetre una declaració institucional reafirmant la seva aposta per la mateixa. És més, tant ERC com JxC o l'ANC han desconvocat les mobilitzacions previstes per a aquest diumenge, donant un baló d'oxigen al Govern central i demostrant que tenen molta por a la mobilització.

Sí que hi ha alternativa, la lluita als carrers per conquerir la República!

L'aparent oposició de Junts a la taula de diàleg no està acompanyada de cap estratègia i alternativa, ja que coincideixen en la pràctica en la necessitat de calmar els carrers i que tot es dilucidi en un suposat diàleg per a dalt. El mateix Oriol Junqueras ho posava en evidència quan era entrevistat al respecte, emplaçant als dirigents de Junts a assenyalar "quina és l'alternativa" davant de la "taula de diàleg".

Però per als marxistes sí que hi ha una alternativa. En primer lloc recuperar la mobilització de masses, tornant a mostrar el múscul que va permetre imposar la votació de l'1-O a l'any 2017.

La CUP té una nova oportunitat per a desmarcar-se de l'estratègia de la Generalitat ERC-Junts. Però per a això cal que els dirigents cupaires rebutgin frontalment ser companys de viatge d'una política que empara retallades i austeritat, per posar sobre de la taula una alternativa revolucionària que permeti conquerir una República catalana socialista que acabi amb els desnonaments, amb la destrucció i privatització de la sanitat i l'educació, que nacionalitzi les elèctriques i la banca, i que col·loqui la riquesa de Catalunya al servei de la majoria treballadora.

Per la república catalana socialista! Construir una esquerra revolucionària forta per aconseguir-la!