El curs polític comença amb l'inici de la “taula de diàleg” entre el Govern ERC-Junts i el govern central. Pedro Sánchez ha deixat clar que en aquesta discussió estarà exclòs el dret d'autodeterminació. Per la seva part l’ANC i la CUP han convocat mobilitzacions per a la Diada i de l'1 al 3 d'octubre, exigint continuar la lluita per la república catalana i la independència.

Encara que el govern PSOE-UP insisteix que només debatrà allò acceptable per al règim del 78, els dirigents d'ERC i Junts continuen blanquejant aquest “diàleg- farsa” com un eix central de la seva estratègia: parlen d’“independència”, “república” i del “mandat de l’1-O” però darrere d'aquest vel demagògic fan tot el possible per allunyar del tauler polític el significat que tenen aquestes paraules per als milions que ens mobilitzem defensant fer-les realitat. Pretenen acabar definitivament amb la lluita de masses als carrers i recuperar la via de l'autonomisme i la negociació.

"Una part de la classe dominant ha comprès que apagar la potent mobilització per la república catalana és indispensable per a aplicar la seva agenda i que apostar només per la repressió ha resultat un atzucac i una font permanent d'inestabilitat"

El Govern aplica les polítiques que exigeixen la burgesia catalana i espanyola

Els capitalistes catalans, enemics directes de la mobilització de masses, secunden totalment aquest pla. A més d'enterrar la lluita per la república, esperen grans beneficis obtenint més competències per a gestionar els milions d'euros públics del “Pla de recuperació” de Sánchez i els fons europeus.

Els indults van ser una concessió arrencada per la mobilització. No obeïen a la bona voluntat de Sánchez ni a l’“habilitat negociadora” d'ERC. La decisió d'acceptar-los s'emmarca en l'estratègia de garantir estabilitat i pau social, de la que el govern central i la patronal esperen beneficiar-se. Una part de la classe dominant ha comprès que apagar la potent mobilització per la república catalana resulta indispensable per a aplicar la seva agenda i que apostar només per la repressió ha resultat un atzucac i una font permanent d'inestabilitat.
El govern central i el Govern parlen de diàleg, però la via repressiva continua oberta. Els indults estan condicionats a què ERC i Junts compleixin el seu compromís de frenar la lluita per la república. A més, la persecució política contra l'independentisme continua, amb les 3.500 activistes represaliades, les recents farses judicials contra Marcel Vivet o Robert Llach o la decisió de la Fiscalia de l'Audiència Nacional d'acusar de terrorisme a 9 membres de CDR detinguts el setembre de 2019.

Això no impedeix la total sintonia del Govern amb el govern central per a establir acords en benefici dels grans propietaris. Un clar exemple n’és l'ampliació de l'Aeroport del Prat. Aquesta decisió ha estat exigida per la patronal, que es frega les mans calculant els diners que ompliran les seves butxaques. El desastre ecològic que suposaria ha provocat la indignació de centenars de milers de persones a Catalunya.

"Pedro Sánchez ha afirmat que a la "taula de diàleg" no es parlarà ni d'autodeterminació ni d'amnistia, però ERC i Junts blanquegen aquesta farsa. Pretenen acabar amb la lluita de masses als carrers i i recuperar l'autonomisme i la negociació"

Despullar la naturalesa de les polítiques del Govern amb un programa de classe i anticapitalista

El missatge que el moviment va enviar amb les urnes el passat 14F –amb el suport més gran a l'independentisme, i dins d'aquest a ERC– va ser clar: continuar la lluita per la república aplicant polítiques d'esquerres. Però ERC no només està mantenint les retallades socials i les mesures privatitzadores que va secundar en el Govern de Torra. Ara, a més, col·laboren fermament des de la presidència amb Junts en implementar polítiques socials encara més dretanes.

Conscients de l'ambient cada vegada més crític amb les seves polítiques, ERC i Junts continuen alimentant una impostada confrontació acusant-se demagògicament de renunciar al mandat de l’1-O. Però durant els últims anys han mostrat la seva disposició a frenar i fins i tot reprimir la mobilització als carrers cada cop que aquesta amenaçava amb superar-los.

Per desactivar la crítica de les bases del moviment d'alliberament nacional, volen implicar la CUP en les seves polítiques capitalistes i de desmobilització. Tot i que els dirigents d'ERC estan incomplint tots els punts mínimament progressistes de l'acord amb la CUP, ara li demanen que aprovi uns pressupostos profundament antisocials.

"Els dirigents d'ERC desoeixen els resultats del 14-F: en comptes de continuar la lluita per la república amb polítiques d'esquerres, apliquen amb Junts mesures encara més dretanes i incompleixen els punts mínimament progressites de l'acord amb la CUP"

Si la CUP entra en aquest joc recorrerà la mateixa senda decadent que UP després de supeditar-se al PSOE. La CUP ha de trencar amb la col·laboració de classes i el seguidisme a ERC o Junts, despullant així el caràcter de les seves polítiques a favor de la patronal, i aixecar una alternativa revolucionària en els moviments socials, les bases dels sindicats, el moviment d'alliberament nacional i les lluites obreres.

Donar suport a les mobilitzacions que s'estan produint (ampliació de l'aeroport, ‘tarifazo’ elèctric, desnonaments, reforma de les pensions, retallades...) no és suficient. Cal unificar-les, vinculant-les a la lluita pel dret d'autodeterminació i per la república catalana socialista. Només un programa de classe, socialista, pot acabar amb la dictadura dels empresaris, l'oligarquia i el règim del 78. No aconseguirem aquest objectiu amb els defensors del sistema, ni de la mà de la dreta independentista, ni generant cap mena d'expectativa en la demagògia d'una direcció d'ERC sotmesa a l'estratègia de Sánchez i als empresaris catalans i espanyols.

Construir una Esquerra Revolucionària que lluiti per la república socialista catalana

És fals que no hi hagi base social o força suficient per avançar cap a la república. Els continus gerros d'aigua freda dels dirigents d'ERC i Junts tenen un clar efecte desmobilitzador. Però la repressió de l'Estat i la crisi del capitalisme empenyeran novament les masses a la lluita. El saldo d'aquests anys de mobilització a Catalunya i les maniobres de la classe dominant per descarrilar-la es deuen precisament a l'enorme suport a la república catalana, el profund rebuig al règim del 78 i el creixement de l'ala esquerra dins del moviment d'alliberament nacional.

"Necessitem construir una esquerra revolucionària que defensi sense arrugar-se i amb la lluita als carrers l'únic programa capaç de conquerir la república per la que lluitem: el programa del socialisme"

Per fer efectiva tota aquesta força, necessitem construir una esquerra revolucionària que defensi sense arrugar-se l'únic programa capaç de conquerir la república per la que lluitem: una república que nacionalitzi la banca, les elèctriques i les grans empreses sota control dels treballadors i treballadores per planificar democràticament l'economia, frenant la catàstrofe econòmica, social i ecològica a què ens condemna el capitalisme. El programa del socialisme és l'únic que pot eliminar totes les formes d'opressió: l’explotació laboral, el racisme, el masclisme, la LGTBIfòbia i, per descomptat, l'opressió nacional.

Per tombar el règim capitalista del 78, hem de construir una direcció que unifiqui els oprimits mitjançant la defensa de la república catalana socialista. Aquesta lluita entusiasmaria i mobilitzaria el conjunt de la classe obrera i el poble de Catalunya i guanyaria el suport de milions de joves i treballadors d'Europa i l'Estat espanyol.

Uneix-te a Esquerra Revolucionària!