Ja n'hi ha prou de jugar amb les nostres vides!

Aquest diumenge 12 de juliol el Govern de la Generalitat ha decretat el confinament domiciliari a la ciutat de Lleida i altres 7 municipis de la comarca del Segrià pel brot descontrolat de coronavirus. L'evolució de nous contagis a nivell general, amb més d'un centenar de focus a tot l'Estat, resulta francament preocupant. Però el que està passant a Catalunya ha fet saltar totes les alarmes.

En les últimes hores els nous casos de contagi per coronavirus han passat de 361 a 938, sent 190 els nous casos diagnosticats i una víctima mortal a la comarca del Segrià. A això cal afegir-li el brot que ha sorgit en quatre dels barris del nord de l'Hospitalet de Llobregat, que confina amb la ciutat de Barcelona. Fa tot just una setmana les autoritats sanitàries ja advertien que esperaven un repunt més gran i denunciaven la falta de mesures per controlar-ho. La veritat és que tot això posa sobre la taula que tot i l'horror i morts viscudes en aquests mesos, ni el Govern central ni el Govern han pres mesures per reforçar la sanitat pública i protegir la població davant el coronavirus.

Una sanitat pública desmantellada no pot fer front al Covid

Des del Sindicat d'Infermeria (SATSE) ja van alertar fa tan sols un mes que "Catalunya no disposava del nombre suficient de llits d'UCI", estimant que a la comunitat li "faltarien 811 per arribar a la mitjana de 1,5 llits per cada 1.000 habitants que va marcar l'Executiu central". Més o menys per les mateixes dates, el president de la Generalitat, Quim Torra, anunciava que destinarien 43.000 € per pacient de Covid-19 atès a les clíniques privades per cobrir les despeses que la pandèmia havia suposat per a aquests empresaris (quan la mateixa patronal estimava aquest cost en uns 1.000 € per pacient). Milions d'euros per augmentar els beneficis dels capitalistes a costa de l'erari públic i de la vida de milers de persones treballadores.

El Govern de la Generalitat s'ha dedicat en tot aquest temps a privatitzar la sanitat pública amb els terribles resultats que avui coneixem. No han tingut cap objecció el treure pit per presumir -entre altres coses- d'un sistema de detecció, rastreig i supervisió dissenyat a mesura que, ara, a la comarca del Segrià, ha quedat en total evidència.

A diferència d'altres comunitats autònomes que incorporen els professionals de rastreig en les plantilles de la Sanitat Pública, el Govern ha externalitzat aquest servei amb l'empresa Ferrovial que porta anys gestionant els "call center" d'atenció sanitària 061: un servei on les i els treballadors fa anys que reclamen unes condicions de treball dignes entre d'altres reivindicacions.

Ferrovial compta amb un total de ¡120 persones contractades per atendre les trucades! D'aquesta manera el gruix de la tasca de detecció i identificació de nous casos segueix recaient en una Atenció Primària de Salut Pública -debilitada i desmantellada- que està afrontant l'enorme volum de treball sense cap nova incorporació.

Eugeni Paredes, metge de família en un Centre d'Atenció Primària (CAP) de Lleida, assegura que en qüestió de dues setmanes han quedat desbordats per les trucades acumulades que els metges han de realitzar. "L'últim dia teníem en llista 70 trucades. No les vam poder acabar totes, així que les vam deixar per a l'endemà, això ens deixa amb la incògnita de si el contacte del positiu rebrà la informació a temps per aïllar-se en comptes de seguir fent vida normal" i afegeix "no tenim cap feedback del que fan els rastrejadors". La Sanitat Pública totalment col•lapsada mentre el Govern segueix regalant diners públics a les empreses privades.

Per a més escàndol, davant l'avanç del brot a Lleida la Conselleria de Salut de la Generalitat feia la setmana passada una crida a sanitaris i treballadors socials voluntaris de tota Catalunya per a que s'acostessin a Lleida amb la previsió d'un augment de casos en les setmanes següents a la comarca del Segrià. Aquest és el pla de Govern, voluntarisme i caritat per no gastar ni un euro més a posar la sanitat pública en condicions per poder afrontar la situació. Això sí, els negocis de la privada, no es toquen. Aquí no hi ha debat.

Una altra vegada: els negocis són el primer

Davant d'aquest nou brot descontrolat, el Govern de la Generalitat s'ha vist obligat a confinar de nou a la ciutadania de la comarca amb "matisos". Així ho anunciava la consellera de Salut, Alba Vergés, en una roda de premsa al costat de el conseller d'Interior, Miquel Buch, on assenyalava que "la població ha de quedar-se a casa excepte per treballar", posant un cop més els beneficis dels empresaris per davant de les nostres vides.

Tot i deixar clar que el treball és el primer i no hi ha virus que valgui per a canviar això, els empresaris no han trigat en posar el crit al cel davant d'aquest nou confinament. No estan disposats a tornar a tancar les seves empreses i deixar de engrossir els seus comptes bancaris.

Molt destacats en aquest discurs han estat els empresaris de el sector hortofructícola que han fet una crida massiva per a la recollida de fruita. Entre 35.000 i 40.000 immigrants han arribat a la comarca per la campanya -com cada any- per cobrir la temporada. Com cada any també aquests temporers suporten unes condicions de màxima explotació que no acaben amb la seva jornada laboral. Les condicions en què sobreviuen sense ni tan sols un sostre sota el qual aixoplugar-se són esgarrifoses. Després de les múltiples denúncies per aquestes imatges que commocionaven a la població s'han pres algunes mesures per "habilitar espais" on puguin dormir. Però les condicions segueixen quedant molt lluny del que és acceptable: amuntegament en pavellons o magatzems buits o pisos que no tenen tan sols aigua corrent i pels quals els empresaris els hi descompten el 10% del seu salari no són res excepcional. No per casualitat estan sent víctimes d'una part molt important de les noves víctimes del Covid19. Ja divendres passat un 28% dels hospitalitzats eren treballadors de sector de la fruita i dotze dels 20 brots de la regió estan localitzats en empreses hortofructícoles.

Encara que sigui un secret a veus les condicions extremes en què la major part de les vegades sobreviuen els temporers, els empresaris insisteixen que les seves condicions de treball són les adequades i que fins i tot els hi faciliten un allotjament segur. Aquesta campanya insistent per legitimar a aquests explotadors i ajudar-los a seguir omplint les seves butxaques és una broma de mal gust.

La realitat per a milers de temporers és molt diferent al que prediquen aquests terratinents: sense màscares ni hidrogels, en una situació desesperada per aconseguir algun ingrés i amb por que si mostren el més mínim símptoma seran acomiadats, es veuen sotmesos a unes condicions terribles sense que el Govern ni el Govern central moguin un dit al respecte. Ni paraula sobre regularitzar a aquests treballadors, sobre garantir allotjaments dignes, sobre derogar la Llei d'Estrangeria, i per descomptat tampoc sobre perseguir els empresaris que els sotmeten a unes condicions inhumanes. Això és el que haurien de fer si els importés la seva situació! Però la seva preocupació està en garantir els beneficis dels seus explotadors. És la recepta per al desastre.

El pla contra el coronavirus consisteix en què... no hi ha pla

Per a tapar tot això existeix una campanya que culpa "la gent" i la seva "irresponsabilitat" dels nous focus. Temporers, joves que s'ajunten en platges o bars o la imatge d'algun transeünt sense mascareta... Tot val amb tal d'ocultar l'actitud criminal dels empresaris que han imposat la reobertura de l'economia a costa de la salut general, i que l'han fet a més a més amb el suport i col•laboració de Govern de Torra i també de el Govern de coalició PSOE-UP. I és que tot i les xifres dramàtiques de morts, de les situacions límit que s'han viscut en els hospitals, de tot el patiment general viscut en aquests mesos, la veritat és que en cap dels dos casos s'ha pres ni una sola mesura per evitar que el malson es torni a repetir.

El decret de la Generalitat per confinar la població ha arribat tard i quan la situació s'ha anat clarament fora de control. Han intentat de totes totes evitar-ho i ara tracten d'utilitzar aquesta mesura per ocultar la seva mala gestió i aparèixer com a gent responsable, però res més lluny de la realitat. Bona mostra de les enormes resistències a aquesta mesura per part dels empresaris per als quals el Govern legisla ha estat la resposta judicial que ha paralitzat el decret de moment. No obstant la consellera de Salut, Alba Vergés, ja ha afirmat que buscaran la seguretat jurídica i ha demanat a la ciutadania "que es quedi a casa i surti només per treballar i comprar el necessari".

Després d'aquesta posada en escena, la realitat és que no s'ha fet absolutament res per reforçar la sanitat pública ni garantir la salut dels treballadors i el conjunt de la població.

Lamentablement aquesta actitud no és patrimoni de la Generalitat, sinó que també el Govern del PSOE-UP ha seguit aquesta mateixa estela. Embolicat en paraules com "escut social" o "protegir els vulnerables", el fons de l'assumpte és el mateix. L'absència de recursos a la sanitat pública i l'absència de cap tipus de pla per fer front a la malaltia es fa cada dia més evident, tant a nivell estatal com a Catalunya. Sembla ser que tots els morts que la classe treballadora ha posat en aquesta pandèmia no han estat suficients. Les pressions de la patronal per a garantir els seus negocis segueixen sent la prioritat número u i això ens col•loca en una situació desastrosa en la qual qualsevol rebrot provocarà de nou que les conseqüències les paguem els mateixos. El que necessitem per poder enfrontar aquesta pandèmia passa per trencar amb aquesta lògica criminal.

És necessari i urgent un pla de xoc per salvar la sanitat pública, amb la contractació massiva de professionals i garantint tots els recursos. Tant el Govern central com el Govern de la Generalitat, han de proporcionar tots els mitjans de protecció sanitària necessaris en la lluita contra el coronavirus i atendre a tota la població, ha d'intervenir de veritat la sanitat privada, deixar d'omplir les butxaques dels empresaris amb diners públics, procedir a la seva nacionalització immediata i reforçar una Sanitat Pública que porta anys patint seu desmantellament.