La recent proposta d'expulsió i canvi de centre d'una alumna de l'IES públic Camilo José Cela en Pozuelo de Alarcón, Madrid, per l'únic motiu de dur hiyab, un mocador que cobreix el cabell i el coll, ha tingut una amplíssima repercussió en els mitjans de comunicació.
El tractament de la notícia, tant per la intensitat amb la que s'ha divulgat com per l'enfocament, no ha estat en absolut desinteressat. En la gran majoria dels casos s'ha presentat a la jove marroquina Najwa com un exponent de les fosques i opressives costums de la immigració d'origen musulmà, que xoquen amb la civilitzada normativa del "avançat món occidental". Així, la revolada mediàtica que s'ha creat té una dinàmica i una funció pròpia. En la pràctica aquest episodi s'ha convertit en una sessió massiva d'odi racista, una altra més, orquestrada pels mitjans de comunicació i per la dreta, destinat a alimentar prejudicis contra els immigrants. Volen enfrontar als joves i les seves famílies en línies religioses o nacionals i així canalitzar el malestar social per vies no perilloses per als poderosos.
Per descomptat, a la dreta i a l’ultradreta aquesta campanya els ve perfecte. El partit de ultradreta Democracia Nacional va omplir d'adhesius la porta de l'IES amb el lema "No a la islamización". Esperanza Aguirre, presidenta de la Comunitat de Madrid, ha mostrat el recolzament del Govern regional a la decisió presa per l'institut de Pozuelo, esgrimint "l’autonomia dels centres". Això és un truc formal per a donar suport, en la pràctica, a una mesura discriminatòria i reaccionària. Els joves i treballadors no podem protegir-la per més que s'empari en una normativa legal aprovada en un centre. Cal anar a les conseqüències socials i polítiques de fons de la mesura, que òbviament transcendeixen "l’autonomia dels centres".
No hi ha cap manera d'explicar la campanya que s'ha deslligat pels mitjans de comunicació i per la dreta si no és per la seva finalitat política reaccionària. Si es tracta d'impedir l'ostentació religiosa en els centres educatius, per què no es prohibeix que duguin collars amb crucifixos? Per què la polèmica solament s’encén quan es tracta de símbols no catòlics? Per descomptat, des del Sindicat d'Estudiants estem en contra de represaliar qualsevol tipus de manifestació d'adhesió individual a una religió, sigui la que sigui. La dreta, en canvi, en la pràctica, al mateix temps que dóna suport a una actitud discriminatòria cap a una manifestació individual d'adhesió a la religió musulmana, fomenta tot tipus de símbols oficials de la religió catòlica en institucions públiques. La dreta càrrega contra la hiyab de Najwa, mentre pressiona al govern i a l'Estat perquè segueixi finançant a l'església catòlica i que s'imparteixi religió catòlica en els centres d'estudi públics. Mentre la dreta i els mitjans es mostren extremadament indignats per les pressions familiars a les quals són sotmeses les adolescents musulmanes perquè duguin hiyab, no escoltarem de la seva boca una sola crítica a les famílies que duen als seus fills, des de petits, a centres ultracatòlics. En aquest cas, la "llibertat de la família" està per sobre de tot. Tampoc a la dreta li preocupa que en molts centres concertats, en la seva majoria propietat de la jerarquia de l'església catòlica, s'imparteixin classes separades a nens i a nenes.
En l'intent de donar un embolcall més acceptable al seu missatge racista, la dreta es mostra estranyament ferma en la defensa dels drets de la dona. Però aquesta mateixa dreta es manifesta, de forma virulenta, en contra del dret de les dones a avortar lliurement i sense riscos físics i psicològics. Tampoc li importa la discriminació salarial, que tan bé li va als empresaris, ni el fet que milers de dones immigrants visquin amb salaris miserables i sense drets.
Per una educació pública, laica i democràtica.
El Sindicat d'Estudiants defensem una escola democràtica i laica, que l'Estat trenqui tots els acords que té amb el Vaticà i suspengui els concerts educatius, perquè l'educació deixi de ser un negoci en mans de l'església. Defensem una única xarxa pública on s'integrin tots els centres educatius concertats, ja que funcionen amb fons públics. Així, seria possible donar sortida a totes les necessitats educatives en condicions democràtiques i d'igualtat.
Però no hem de deixar-nos confondre per la demagògia de la dreta. Defensar una educació pública laica (fet que la dreta s'oposa totalment) no té res que veure amb aplicar mesures repressives i atemptar contra els drets democràtics fonamentals dels alumnes. La lluita contra els prejudicis religiosos, siguin de la confessió que siguin, mai es podrà fer amb mètodes repressius i de la mà de la dreta.
Excloure a alumnes musulmanes de les seves escoles per dur un hiyab és un acte que afavoreix el racisme i la marginació dels immigrants. La mesura presa pel consell escolar de l'IES madrileny, lluny de ser un acte "alliberador" és un acte d'opressió que no té res de progressista. El govern del PSOE té l'obligació d'intervenir perquè es respectin els drets democràtics d'aquestes alumnes i evitar que s'introdueixi el verí del racisme dintre de l'escola pública. Si aquest tipus de mesures prosperen s'estarà afavorint la formació de centres-gueto, com ja ocorre amb centres concertats que impedeixen, perquè la seva "autonomia" l'hi permet, l'escolarització d'immigrants.
Des del Sindicat d'Estudiants ens oposem a qualsevol mesura repressiva contra les creences religioses individuals, ja sigui de catòlics, musulmans o qualsevol creença, així com contra els elements culturals que cadascun lliurement decideix incorporar a la seva vestimenta, com és en gran mesura el que succeeix amb el hiyab, que té més connotacions culturals que religioses, com aquests dies expliquen moltes estudiantes musulmanes, fins i tot aquelles que han decidit no dur vel. És un deure dels sindicats i les organitzacions d'esquerres defensar els drets democràtics de tots els estudiants provinguin de la cultura que provinguin i professin la religió que professin.
