Abaratiment de l'acomiadament i retall dels drets, es miri com es miri
Les propostes que el Govern va portar a la taula del diàleg social dilluns 12 d'abril anaven dirigides a reduir el cost de les indemnitzacions per acomiadament amb càrrec als recursos públics. Es van concretant així les pressions que banquers, empresaris i el sector financer internacional estan exercint sobre el govern de Zapatero. La Vanguardia i El País van dedicar sengles editorials a saludar la reforma, orientada a esmenar, pel que sembla, un mercat de treball "obsolet i ineficaç". Així, per a aquests senyors, la culpa que actualment hi hagi més d'un 20% de la població activa a l'atur, que el nombre d'aturats des de l'inici de la crisi (setembre 2007) hagi crescut un 140%, més que la mitjana europea, es deu només i exclusivament a l'"elevat" cost de l'acomiadament (!) i no al caràcter particularment parasitari de la banca i l'empresariat espanyol, que és l'autèntica raó.El govern ha presentat tres opcions:
1) Generalitzar el contracte de foment de l'ocupació, amb indemnització de 33 dies per any treballat (aquest contracte ha anat acompanyat normalment de bonificacions a les quotes empresarials amb l'excusa de fomentar la contractació indefinida).
2) Subvenció del 40% de la indemnització amb càrrec al FOGASA (actualment ja es dóna a les empreses de menys de 25 treballadors; la mesura s'estendria al conjunt de les empreses).
3) L'anomenat "model austríac", pel qual es dotaria d'un fons individual cada treballador per a la indemnització per acomiadament o com a pensió. (No se sap gaire bé d'on sortirien els diners per al fons, els empresaris només acceptarien aquesta opció a canvi d'una rebaixa de les cotitzacions empresarials a la Seguretat Social).
Com es veu, les tres opcions consisteixen a rebaixar el cost de l'acomiadament amb càrrec als pressuposts públics (diners que surten de la butxaca dels treballadors, principalment) o de fons, com el FOGASA, que també es nodreixen de cotitzacions dels treballadors.
Sí que afecta drets socials
Tot i així, el Govern defensa que cap de les tres mesures no afectaria els drets socials dels treballadors amb contracte indefinit ordinari en l'actualitat. Però, fins i tot això no és cert. Molts treballadors que avui estan a l'atur (i als que evidentment afectaria la reforma laboral que s’està preparant) fins ahir eren treballadors amb contracte indefinit ordinari. El pas de l'ocupació fixa a l'atur és un pas que es fa amb molta més facilitat que la que suggereixen els acadèmics i els periodistes quan parlen de la dualitat del mercat laboral (uns treballadors amb més drets, per estar fixos, en contraposició amb els eventuals, en condicions més precàries).
Les mesures que s'aprovin amb la reforma laboral afectaran tota la classe treballadora i, la presenti com la presenti el govern, la reforma laboral que s'està cuinant és un retall clar i evident dels drets laborals. I el mateix es pot dir del regal als empresaris que pot representar fer una definició més àmplia de les causes d'acomiadament objectiu, amb una indemnització de 20 dies per any treballat. A la pràctica, una altra manera de rebaixar el cost de l'acomiadament.
La resposta dels dirigents d'UGT i CCOO a les propostes del govern ha estat tèbia i ambigua. D'una banda han mostrat el seu rebuig, "no agrada ni el to ni la música", però en ocasions n'han defensat alguna de les mesures, com el "model austríac", amb la condició que el pagui l'empresari, etc.
Defensar els interessos dels treballadors requereix deixar les coses clares, aixecar-se d'una taula de diàleg social de la qual només poden sortir retrocessos en els drets dels treballadors i preparar a consciència i des de ja una resposta el més àmplia i contundent possible. Mantenir-se a les negociacions per "evitar mals majors" i acabar acceptant retrocessos amb l'excusa del "mal menor" no serveix més que com a avantsala d'atacs més profunds i salvatges.
