| Entre obrir el diàleg o obrir el cap als manifestants a Sevilla, el govern, el seu delegat a Sevilla i els responsables de la Junta van triar la segona opció. "No sou treballadors, sou paràsits de subsidis!", cridava un policia al detenir jornalers en l'estació de Renfe. Aquest ha estat el tracte reservat als centenars de manifestants convocats a la lluita pel SOC-SAT el diumenge 6 de setembre. La policia va venir amb l'ordre d'atacar als treballadors. Les imatges retransmeses han horroritzat a tot el món.
Entre el diumenge 6 i el dilluns 7 els antidisturbis han atacat quatre vegades: primer als jornalers que començaven a marxar a la vora de la carretera quan acabaven de baixar de l'autocar, sense que haguessin ni tan sols intentat tallar la carretera (6 detinguts); després en la porta de Canal Sur-RTVA (1 detingut), tot seguit en l'estació de Renfe (3 detinguts) i a l'endemà enfront dels jutjats de Sevilla. En total desenes de ferits i deu detinguts, entre ells Diego Cañamero, secretari general del SOC-SAT i altres 9 companys, incloent a un militant del Corrent Marxista El Militante, i que el dilluns a la tarda van ser posats en llibertat amb càrrecs després de declarar davant el jutge, acusats d'atemptat a l'autoritat, desordres públics i lesions. La realitat és que hem vist apallissar a ancians, copejar dones en el ventre, cops de porra dirigits a la cara, bales de goma, atacar a treballadors sense cap avís i abans fins i tot de començar a manifestar-se.
Els detinguts han passat 24 hores en els calabossos subterranis de la comissaria, aïllats i incomunicats. Els que estaven adolorits per tot el cos pels pals rebuts no van poder dormir per no saber de quin costat ficar-se al llit perquè no li fes massa mal, ja que no van tenir matalassos. A Diego Cañamero li va ser negada l'aigua durant la nit; un altre va sofrir maltractaments i crueltat en el cotxe policial després de la detenció. Si la cosa no va anar a pitjor en comissaria ha estat per la immediata mobilització de centenars de militants i simpatitzants del SOC-SAT que van passar la nit enfront de la comissaria i l'endemà enfront dels jutjats.
A partir d'ara cal llançar una campanya des de totes les organitzacions d'esquerra per la retirada immediata de tots els càrrecs i pressionar per a tirar enrere aquest atropellament contra els quals lluitem per la nostra ocupació i dignitat.
IU ha reclamat al Govern el cessament del seu delegat a Andalusia, Juan José López Garzón. El seu coordinador general, Cayo Lara, ha declarat: "dintre de la greu crisi econòmica per la qual travessem alguns treballadors l'estan pagant de forma especial i entre ells es troben els jornalers i treballadors del camp en general, que veuen com no poden accedir a les jornades necessàries per a arribar a les prestacions per atur o com (els petits agricultors) no poden donar sortida als seus productes a un preu just (...) mentre el govern de Zapatero i ell personalment ha donat mostres de sobres de la seva capacitat de diàleg amb la Banca o amb els grans empresaris (...) no sembla mostrar la mateixa sensibilitat amb els jornalers".
Les reivindicacions i els jornalers
El SOC (ara Sindicat Andalús de Treballadors) duu tot l'estiu realitzant accions de protesta, pacífiques però audaces, en totes les capitals d'Andalusia. Les reivindicacions són les següents: 1) Durada del subsidi agrari i renda agrària de 10 mesos 2) Condonació de la Seguretat Social (REASS) els dies que no es treballin 3) Eliminació de les 35 jornades com requisit per a sol·licitar el subsidi 4) Augment del subsidi agrari al 100% del SMI 5) Garantir quatre mesos de treball a l'any per a tots els desocupats: un Pla d'Ocupació Rural especial 6) Cobertura d'atur indefinit a tota persona en atur i increment de les pensions mínimes 7) Moratòria del pagament d'hipoteques mentre s'estigui en atur 8) Que els treballadors immigrants i les seves famílies estiguin inclosos en aquestes mesures i puguin accedir a les prestacions socials en peus d'igualtat 9) Nacionalització de les empreses que presentin ERES i de la banca.
La Junta d'Andalusia va dir acceptar els primers tres punts, però els mesos passen i no compleix. Tampoc va ser fàcil reunir-se amb els consellers de la Junta, doncs ens va costar dos dies de marxa sota un sol de justícia (de Villaverde del Riu a Alcalá del Riu, després a La Algaba i fins a Sevilla) i dos dies de piquet enfront de la Casa Rosa, amb assetjament policial, càrregues i ferits. Els consellers ni tan sols entenen el que està sofrint la classe obrera. N'hi ha prou amb dir que alguns consellers creuen que en el camp les coses van millor a causa del augment de les cartilles agrícoles (!). La cartilla agrícola es treu amb un dia de treball en el camp, però no dóna dret a res si no ajuntes les 35 jornades requerides per a accedir a la renda agrària. I a més has de pagar un segell contributiu de 83,73 euros al mes durant 12 mesos, encara que no tinguis ingressos, per a tenir dret a 6 mesos de subsidi (75% del salari mínim). La cartilla no és una ocupació, més aviat és un certificat d'atur i precarietat estructural.
El PSOE governa en la Junta i en tot l'Estat gràcies al vot majoritari de la classe obrera. En lloc d'atendre a les nostres reivindicacions es dediquen a reprimir les mobilitzacions, especialment les que posen en evidència la diferència entre el tracte reservat a les víctimes de la crisi (pals i engrunes) i als bancs i grans empreses (milions). Un exemple: sumant el que suposa anualment l'ajuda de 420 euros per a una part dels desocupats sense prestacions i el subsidi agrari per a una part dels jornalers... el total resulta el 2% del que el govern ha reservat a la banca i grans empreses. El govern intenta preservar una imatge d'esquerres però en la pràctica no resol ni un dels problemes de la classe treballadora. Tots els recursos importants els té compromesos amb el gran capital. No hi ha camí alternatiu a la lluita. Aquí està l'exemple del poble jornaler de Marinaleda, on una llarga lluita va dur a l'expropiació de les terres del Duc del Infantado, a la propietat pública i la gestió obrera de la terra. |
