Que des de les files de la burgesia s'alcin cada dia més veus defensant que les relacions sexuals entre éssers humans són un terreny més que explotar per a l'obtenció de beneficis, té la seva lògica. Des del seu punt de vista, els oprimits no mereixen més consideració que la maquinària o la matèria primera que acullen les seves fàbriques. Altres pràctiques habituals com l'explotació infantil demostren que en la seva concepció de la societat, els sectors més febles i desprotegits també són espoliats del dret a una vida plena i feliç.
Tanmateix, quan des de les direccions d'organitzacions construïdes pels treballadors es reivindica la prostitució com una "activitat laboral" més, som davant d'una de les expressions més repugnants de la seva fallida ideològica. Tal és el cas del Grup Parlamentari d'IU-ICV, que el febrer d'aquest any va defensar la necessitat d'impulsar una regulació que ofereixi garanties socials, laborals i de seguretat per a les dones i homes que exerceixin en el negoci del sexe de manera voluntària. O de la direcció de CCOO, que el passat juny, en la presentació d'un llibre titulat ‘Drets de ciutadania per a treballadores i treballadors del sexe’, ens explicava per boca de la professora Ruth Mestre, que la prostitució és un treball perquè "s'utilitzen energies per satisfer necessitats bàsiques". Aquesta és la clau, fer un negoci, mercantilitzar les necessitats bàsiques dels éssers humans. Es tracta de la mateixa lògica que els porta a admetre que empreses privades tenen dret a explotar necessitats tan elementals i imperioses per a les persones com l'atenció mèdica o l'educació. Des del seu punt de vista, el dret dels capitalistes a obtenir beneficis està per sobre de qualsevol altra consideració, fins i tot de la salut i del benestar emocional dels individus.
Aquests elements que es defineixen d'esquerres i progressistes, en realitat estan profundament intoxicats per la ideologia burgesa, admetent com a veritats les mentides que el capital fabrica per continuar sotmetent la nostra classe. De fet, la seva coartada ideològica en el debat sobre la legalització de la prostitució és la voluntarietat amb què moltes dones i també homes, exerceixen aquest "ofici". Fa molts anys ja que Marx i Engels van desmuntar la fal·làcia que sota el capitalisme les persones són lliures d'elegir. Van explicar que si bé, a diferència de l'esclavitud o la servitud, l'assalariat no és propietat d'un capitalista individual, el conjunt de la classe obrera és propietat del conjunt de la classe capitalista, perquè està condemnada a vendre la seva força de treball al mercat laboral per a poder subsistir. És francament tràgic, que enfilats sobre les sigles d'organitzacions obreres com IU o CCOO, trobem individus que parlin de voluntarietat a l'exercici de la prostitució, quan estudis independents afirmen que el 90% de les dones afectades són immigrants, en molts casos en situació irregular, explotades per màfies sense escrúpols.
Abolir la prostitució i la societat de classes
És més, malgrat ser coneguda popularment com "l'ofici més antic del món", la prostitució no ha existit sempre. Una afirmació com aquesta, igual com altres com "sempre hi ha hagut pobres i rics", no solament és enganyosa, també és interessada. Ens dóna a entendre que les coses sempre han estat i seran així. Tanmateix, tal com Engels va demostrar en el seu text ‘L’origen de la família, la propietat privada i l'Estat’, abans de la societat dividida en classes va existir el comunisme primitiu: "Sense soldats, gendarmes ni policia; sense noblesa, reis, governadors ni prefectes; sense jutges, presons ni processos." Els instruments de coerció no eren necessaris, perquè homes i dones eren iguals en drets, no existia l'explotació de l'home per l'home ni l'opressió de la dona.
La prostitució era per tant inconcebible, tant com la fam d'uns davant l'opulència dels altres. Va ser l'aparició d'excedents a la producció i el naixement de la propietat privada, la que va introduir diferències entre els membres d'una mateixa comunitat, obrint així la porta a la desigualtat, a la submissió d'una part de la societat per una altra, a l'opressió de la dona, a la mercantilització de totes les facetes de la vida humana: el treball, l'alimentació o les relacions familiars i sexuals. La prostitució, que no és més que una varietat d'explotació, és una conseqüència més de la societat dividida en classes, igual com la pobresa i l'opressió.
En el fons, la defensa d'idees com el reconeixement d'"activitat laboral" de la prostitució, no és més que una altra conseqüència de l'abandonament per part dels dirigents reformistes de les organitzacions obreres de la lluita per acabar amb la societat dividida en classes, o el que és el mateix, del seu convenciment que el capitalisme és el millor dels sistemes possibles.
Que alguna cosa existeixi, fins i tot encara que sigui des de fa molt temps, no ho fa ni just ni acceptable. Segurament des dels escons del Parlament o des dels despatxos emmoquetats de la seu confederal d'un sindicat, la prostitució es veu des d'una "perspectiva" diferent a la d'un prostíbul o d’un carrer fosc. Mai, des del marxisme revolucionari, no qüestionarem la indubtable dignitat de les dones, homes i nens obligats a prostituir-se per sobreviure. Al contrari, precisament perquè considerem que el fet de ser un ésser humà, sense distincions de sexe, raça o classe, confereix a qualsevol individu el dret inalienable a una vida digna i plena, lluitem no només per un salari decent, per l'accés a un habitatge digne, per gaudir d'un ensenyament i una sanitat pública i de qualitat; també exigim l'accés real a la cultura, a l'art, al temps lliure, a l'afectivitat i sexualitat lliure, a tot allò que ens fa realment humans. Volem el pa, i també les roses. Per això combatem per l'abolició de la xacra de la prostitució, en totes les seves manifestacions.
La nostra moral és una moral revolucionària, que es basa en tot allò que serveix per fer avançar la lluita dels oprimits pel seu alliberament. Per això ens permetem dubtar de la dignitat d'aquells que, des del seu còmode estatus social i material obtingut a través d'un sindicat o d’un partit obrer, s'emancipen individualment a canvi de defensar la perpetuació de l'opressió de la classe que diuen representar.
