La intervenció imperialista de Putin a Ucraïna està provocant una nova i dramàtica onada de refugiats. Segons l'Alt Comissionat de les Nacions Unides, el nombre de dones, nens i ancians que fugen del conflicte ha arribat als dos milions sis-cents mil i podria arribar fins als sis milions.

Les imatges dramàtiques de gent innocent forçada a abandonar acceleradament casa seva amb només el que porten a sobre, sens dubte desperten el suport solidari de la classe obrera i la joventut europea i mundial. No obstant això, aquesta genuïna solidaritat és utilitzada cínicament per la UE i l'imperialisme nord-americà com a arma de la seva propaganda de guerra contra Rússia.

El cinisme de la UE

Per descomptat, els comunistes revolucionaris estem al costat de les víctimes d'aquesta guerra, contra Putin i la seva intervenció imperialista, però no ens situarem amb aquells que han destruït i continuen destruint països sencers com Sèrbia, Iraq, Afganistan, Síria, Líbia, Iemen… i que han causat almenys 900.000 morts i 38 milions de desplaçats des de l'11-S del 2001, i que es presenten hipòcritament com a defensors de la població civil i abanderats de la pau.

Per a l'imperialisme otantista la població ucraïnesa no és res més que carn de canó en la seva estratègia contra l'imperialisme rus. Es mostren solidaris i aboquen llàgrimes de cocodril davant del seu patiment, per guanyar l'opinió pública occidental amb l'objectiu que aquesta avali les seves pretensions expansionistes cap a l'Est i una nova remilitarització d'Europa. Però aquesta política propagandística que pot canviar de sentit ràpidament, si les dimensions de l'èxode es fan molt més grans.

La Unió Europea va decidir, el 3 de març passat, aplicar la norma, aprovada el 2001, que permetrà l'entrada sense límits de refugiats ucraïnesos. Els “Vint-i-set” activen ara una directiva creada fa 20 anys i que mai havia estat posada en pràctica fins aquest moment. Aquesta generositat i solidaritat envers els refugiats descoberta recentment per la UE, dista molt de ser desinteressada.

Aquesta “sensibilitat” amb els refugiats ucraïnesos, contrasta amb la crueltat amb què la “democràtica” i “humanitària” Europa ha tractat les centenars de milers de persones que han intentat trobar refugi al vell continent fugint de les guerres a Àfrica o Orient Mitjà.

Només fa uns mesos, Josep Borrell, alt representant de la UE per a Afers Estrangers, titllava refugiats sirians, afganesos i iraquians d'invasors, i exigia mà dura per impedir la seva entrada a Europa, als Governs de Polònia, Grècia, etc.

Després d'anys de guerra, la crisi de refugiats a Síria és la més gran del món, afectant 5,6 milions d'homes, dones i nens. L'actuació de la UE cap a ells ha estat completament menyspreable, i no han escatimat esforços ni recursos per blindar les fronteres d'Europa per impedir-los l'entrada.

Centenars de milers de sirians s'amunteguen als centres de “refugiats”, autèntics camps de concentració, a Turquia, Líban, Egipte, Iraq o Jordània. D'altra banda, segons l'ACNUR, el 86% dels refugiats sirians que viuen fora dels camps sobreviuen en infrahabitatges, i subsisteixen amb tan sols 3,2 dòlars al dia.

La UE ha “donat” més de 6.000 milions d'euros a la dictadura d'Erdogan per contenir en condicions infrahumanes o empresonar directament milers de refugiats sirians, afganesos o iraquís. Però Turquia no és l’únic cas. El Govern espanyol ha lliurat a la dictadura marroquina més de 90 milions d'euros, centenars de vehicles, drons i material per al control de fronteres, i retenir milers de migrants en les mateixes condicions nefastes.

Així és com la Unió Europea ha “externalitzant” la repressió a les seves fronteres usant a tercers països, on les llibertats individuals i els drets dels treballadors brillen per la seva absència.

Els organismes europeus han avalat els Governs polonès o hongarès quan han reprimit salvatgement els refugiats a les seves fronteres i no han dubtat a donar suport fermament al Govern grec quan aquest els ha amuntegat en insalubres camps de concentració a l'illa de Lesbos o els han rebut a cops i fins i tot a trets.

És clar que als ulls de Brussel·les no tots els immigrants són iguals. Ara es desbloquegen recursos, quan durant tots aquests anys l'únic que han trobat els refugiats eren concertines, pilotes de goma o la mort entre filats i escombraries, o al Mediterrani.

Segons l'OIM (Organització Internacional per a les Migracions), des del 2014 fins al desembre del 2021, gairebé 23.000 persones haurien perdut la vida a la Mediterrània. Durant aquests anys la Comissió ha dut a terme una campanya activa i conscient d’abandonament als refugiats i de boicot i persecució [1] a les ONG de rescat com Open Arms o Sea-Eye.

I per a més escàndol, ni tan sols amb l'activació d'aquesta “Directiva de Protecció Temporal” que garanteix l'acolliment automàtic als que fugen d'Ucraïna, Brussel·les amaga el seu racisme. Aquells que no tenen un passaport ucraïnès, és a dir, immigrants africans o àrabs que vivien a Ucraïna, encara que estiguin fugint de la mateixa guerra, quedaran fora d'aquesta mesura.

El Govern PSOE-UP promet ajudar els ucraïnesos que fugen de la guerra mentre apallissa els refugiats subsaharians

Dos dies després que es posés en marxa el mecanisme per acollir centenars d'ucraïnesos a l'Estat espanyol, 2.500 subsaharians van ser atacats amb gas pebre, pilotes de goma i cops de porra, en intentar creuar la tanca de Melilla. En aquesta ocasió, la policia s'ha emprat amb tanta violència que més de 20 immigrants han hagut de ser hospitalitzats i almenys 30 més han estat tornats en calent.

Aquesta és la política migratòria d'aquest Govern que segueix mantenint els CIE i les concertines a la frontera sud contra refugiats que també fugen de la guerra, de règims dictatorials i la misèria.

És evident que per al Govern PSOE-UP no tots els refugiats són iguals, ni fugen de la mateixa violència. Hi ha refugiats de primera i de segona i ara toca utilitzar els ucraïnesos de manera demagògica en una campanya de propaganda obscena. És precisament aquesta mena d'actuacions racistes i classistes, les que donen ales a l'extrema dreta.

Tots aquells que ens considerem revolucionaris, hem d’aixecar la bandera de l'internacionalisme; hem de dir ben clar que no hi ha refugiats de primera i de segona. Alhora que assenyalem i denunciem els capitalistes i el seu sistema podrit, veritables responsables d'aquestes guerres, i advoquem per la necessitat d'enderrocar-los, batallem per la genuïna solidaritat envers els que fugen de les guerres i la misèria, exigint que tots i totes, vinguin d'on vinguin, siguin acollits amb tots els drets socials i ciutadans, i es dediquin tots els recursos necessaris per garantir-los unes condicions de vida dignes.

Notes:

[1] La incautación del barco de una ONG pone al descubierto la peligrosa política de Europa. Los gobiernos europeos echan a los barcos de ONG del Mediterráneo a golpe de trabas administrativas