Les polítiques d'austeritat i el capitalisme responsables de la tragèdia

Des del passat dimecres 14 de juliol, les pluges extremes han provocat inundacions catastròfiques sense precedents, especialment a l'oest d'Alemanya, amb gairebé 200 morts i més de 1.000 desapareguts. Un fenomen de baixes pressions anomenat "Bernd" va provocar precipitacions per sobre dels 148 litres per metre quadrat, especialment el divendres i el dissabte; una xifra sense precedents que ha sorprès fins i tot a bombers i treballadors d'emergències amb experiència. Ens trobem davant la tercera "inundació de segle" en tan sols 20 anys, per sobre de les últimes grans inundacions el 2003 i 2013.

Les valls del Rin i del Meuse es van veure especialment afectats pel ràpid creixement dels rius, generant danys enormes en carreteres, soscavant habitatges, produint esfondraments i esllavissades de terra, i fins i tot, com en el cas de Erfstadt-Blessems, arrasant pobles sencers. La xarxa elèctrica, les comunicacions mòbils i el subministrament d'aigua han quedat tallats i danyats en una àrea immensa. A més, hi ha el risc de danys greus i trencaments en preses i embassaments com Wassenberg o Steinbachtalsperre.

Aquest complet desastre, les conseqüències del qual només podran ser avaluades plenament a mesura que passin les setmanes, no és simplement fruit d'unes circumstàncies climatològiques desafortunades o de "problemes de comunicació". És el resultat d'una política que posa per sobre els beneficis de les empreses capitalistes sense importar el canvi climàtic i la degradació mediambiental, al temps que governs, estatals o municipals, impulsen mesures d'austeritat que han minvat els serveis públics i, entre ells, els serveis d'emergències. Només cal posar un exemple: la companyia d'energia RWE, va aconseguir l'any passat pagar un total de 575 milions en dividends als seus socis gràcies a les seves operacions en el pou de grava prop de Blessem, als voltants de la zona residencial. Si aquesta operació tan lucrativa no s'hagués dut a terme, molt probablement s'hauria evitat el corriment de terra tan brutal que ha tingut lloc i que ha destruït una part sencera de poble.

Desenes de morts fruit de les fallades en els sistemes d'alerta

El diari "The Times" informava el 10 de juliol que el sistema d'alerta primerenca d'inundacions europeu (EFAS) advertia d'un risc "extrem" davant les que s’esperaven les majors inundacions en 20 anys. Tot i això, el Ministeri de l'Interior de Renània del Nord-Westfàlia només va emetre un avís oficial del perill el 12 de juliol, informació que no va arribar als veïns de les zones afectades. No va existir cap tipus d'advertència pública sobre el perill que s'acostava. Fins a la tarda del 13 de juliol no es va emetre una prealerta en el cos voluntari de bombers, i els serveis de protecció civil només van ser advertits el mateix dia 14 de juliol. Els treballadors dels serveis de rescat van ser abandonats a la seva sort, sense que arribessin a plantejar mesures preventives d'evacuació. Era més important mantenir la normalitat econòmica en una de les regions més industrialitzades, com és la zona del Rin, que intentar salvar el màxim de vides.

A més, des de fa molt de temps, i així ho van admetre els portaveus del Govern Federal en una roda de premsa el 19 de juliol, els sistemes d'alerta primerenca no funcionen adequadament. Ja l'any passat es va saber que el "simulacre" per provar els sistemes d'alerta primerenca del 10 de setembre de 2020 "no va funcionar", tal com va assenyalar el portaveu del Ministeri de l'Interior Sascha Lawrenz. No obstant això -i tot i que aquesta situació és coneguda des de fa gairebé un any- ni tan sols es va poder facilitar informació sobre quantes sirenes d'advertència funcionen a Alemanya o quan tornaran a funcionar els sistemes d'alerta que no ho fan! Tot el que va assenyalar va ser que "segons les seves investigacions, les sirenes van funcionar en algunes comunitats". Resulta lamentable que individus com el ministre de l'Interior, Horst Seehofer, qualifiquen les crítiques per la falta de mesures d'advertència i control com una "campanya de retòrica barata".

El fracàs de les mesures d'advertència i control de desastres, que han suposat la pèrdua de desenes de vides tot i que les previsions estaven disponibles fins amb nou dies d'antelació, té responsables amb noms i cognoms. Malgrat tot, s'intenten donar explicacions pelegrines com que no hi havia prou persones que s'hagin descarregat NINA, l'aplicació d'alerta de desastres, o s'intenta desviar l'atenció d'aquesta tragèdia parlant dels saquejadors o de com s'interrompen els treballs de neteja i rehabilitació per culpa dels curiosos.

Foto1
"El fracàs de les mesures d'advertència, que han suposat la pèrdua de desenes de vides malgrat estar les previsions disponibles, té responsables amb noms i cognoms."

Les polítiques d'austeritat van impedir fer front a la catàstrofe

Del que no s'informa és que en diversos dels Estats afectats, com Renània-Palatinat o Renània del Nord-Westfàlia, les brutals polítiques d'austeritat implementades durant anys han obligat els municipis i regions a reduir dràsticament la despesa pública en els sistemes d'extinció d'incendis i de protecció enfront de desastres naturals. Ja el 2008, la necessitats d'inversió en el sector públic (en educació, infraestructura, seguretat...) dels municipis alemanys ascendien fins als 700.000 milions d'euros. Des de llavors, i després de la inclusió en la Constitució el 2009 de la regla de "dèficit zero", s'ha obligat els municipis i regions a mantenir un "pressupost equilibrat", és a dir, limitar al màxim la inversió pública. Al mateix temps, els guanys i dividends empresarials no han deixat de créixer mitjançant la privatització d'una gran part de l'antiga infraestructura pública a preus de saldo.

La precarització dels serveis públics s'ha generalitzat amb el recurs a la figura del "voluntari alemany", tant en el servei de Protecció Civil com en el de bombers, que assumeixen una gran part de la càrrega de treball, al mateix temps que s'imposen retallades per estalviar en el cos professional de bombers, en el seu equipament, i en la formació de personal. El Sindicat de bombers d'Alemanya ha estat advertint durant anys sobre les conseqüències d'aquestes polítiques d'austeritat, especialment a Renània del Nord-Westfàlia i Alemanya oriental.

A la capital de l'estat de Renània del Nord-Westfàlia, Düsseldorf, s'han eliminat fins a 200 llocs en el cos professional de bombers amb el pla "Administració 2020" en els últims anys. La consultora privada Moonroc va ser contractada per una gran quantitat de diners per a determinar el potencial d'estalvi en el departament de bombers. El resultat ha estat l'acomiadament dels entrenadors i formadors, una rebaixa dels sous i un estalvi en l'equip fins al punt que els bombers ja no tenen la seva pròpia roba individual de treball, i han de compartir-la amb la resta dels seus companys.

Els capitalistes són els responsables del canvi climàtic i de les seves conseqüències

Les xifres són clares. Mentre que durant els estius entre 1951 i 1960 el nombre de dies a l'any amb "inundacions" es situaven al voltant dels 20, en els estius entre els anys 2001 i 2010 es van doblar fins a les 50.

No obstant això, el canvi climàtic no és conseqüència d'uns hàbits de consum "poc ètics", com ens intenten vendre. Només quatre grans monopolis capitalistes com DAX RWE, HeidelbergCement, Lufthansa i Thyssen-Krupp són responsables de més de 260 milions de tones d'emissions de CO2. Empreses d'automòbils com Volkswagen i BMW obtenen ingents quantitats de beneficis a costa d'explotar els seus empleats i d'obtenir importants ajudes governamentals, però ho fan independentment de les necessitats socials reals existents o de les necessitats de protecció de l'entorn. A les regions de Lusàcia o Hambach, la policia es presenta a si mateixa com el servei de seguretat privada de multinacionals de l'energia com RWE, que, tot i existir alternatives més ecològiques, continuen operant a través del carbó, pressionant per expandir encara més les mines de lignit existents en ambdues regions.

Res d'això és culpa ni dels treballadors d'aquestes multinacionals, ni d'aquells que tenen contractada l'electricitat amb RWE o que volen amb Lufthansa. És una conseqüència de com funciona el sistema capitalista. Sota el capitalisme, una ínfima minoria controla els mitjans de producció de la societat i els fa servir d'acord amb els seus interessos privats, buscant obtenir els màxims guanys possibles al marge de les conseqüències mediambientals o de qualsevol altre tipus. Mentre aquest grapat de monopolis capitalistes controli l'economia, no podrà haver-hi una veritable transformació ecològica.

Aquells que defensen el sistema, ara ploren llàgrimes de cocodril!

És completament comprensible el malestar existent contra el candidat a canceller de la CDU i primer ministre de l'estat de NRW, Armin Laschet, que va ser fotografiat rient ostentosament en una roda de premsa. No obstant això, els muntatges que hem viscut tant amb Merkel com amb el vicecanceller i candidat de l'SPD Scholz, visitant els afectats i mirant les destrosses generades per les riuades de fang al costat del primer ministre de Renània-Palatinat, Malu Dreyer, són un autèntic paripé.

Foto1
"El muntatges de Merkel i el vicecanciller y candidat de l'SPD Scholz, visitant els llocs afectats, són un autèntic paripè."

Tots ells han estat responsables de les polítiques d'austeritat implementades durant anys. Armin Lachet, com a primer ministre de Renània del Nord-Westfàlia, va donar suport sense fissures a totes les mesures d'austeritat; Olaf Scholz, com a alcalde d'Hamburg, va fer lucratius negocis amb les empreses privatitzades d'energia i aigua i va estar involucrat en importants escàndols financers; i Merkel va garantir que els directius de la VW sortissin il•lesos de l'escàndol de les emissions.

Ara han anunciat ajudes per als afectats per aquest desastre per 400 milions d'euros, però què és això en comparació de les ajudes, garanties i préstecs per més d'un bilió d'euros aprovats l'any passat a favor de la banca i els grans monopolis capitalistes? Quin valor té això, quan tantes morts i tanta destrucció es podrien haver evitat?

D'altra banda, la candidata a cancellera dels Verds, Annalena Baerbock, ha plantejat la necessitat de combatre el canvi climàtic però buscant el suport al seu programa "Protecció climàtica", que busca implementar un capitalisme verd. Les mesures que planteja, com els impostos al CO2, suposen culpabilitzar i castigar les famílies treballadors que no tenen capacitat per canviar de cotxe o per comprar un cotxe elèctric. Però a més, combatre el canvi climàtic és impossible sense tocar la propietat capitalista dels grans monopolis, com l'experiència està demostrant. Nosaltres som les víctimes, i ells els culpables!

En aquest context cal aixecar una alternativa revolucionària i anticapitalista, que a més comptaria amb un ampli suport a l'ésser cada vegada més evident la situació catastròfica que enfrontem. Die Linke tindria una gran oportunitat apareixent com aquesta alternativa, i assenyalant amb contundència els responsables d'aquesta situació, els capitalistes i els polítics al seu servei.

El problema és el capitalisme. Només la lluita de la classe treballadora pot posar fi a la misèria, l'escassetat de subministraments i la destrucció de l'entorn!

Cada vegada és més evident per a més persones la crisi que pateix el sistema capitalista, que ni tan sols pot garantir la protecció més bàsica i que enfronta noves crisis de manera permanent. Què passarà amb les persones que han perdut les seves llars i les seves pertinences? Què passarà amb tots aquells empleats que no puguin anar a treballar durant les pròximes setmanes o amb els innombrables llocs de treball que han quedat destruïts? Quines seran les lliçons per a futurs desastres ambientals? Com es va actuar davant la greu amenaça del canvi climàtic?

Tots aquests reptes només poden ser enfrontats per la classe treballadora. Milers de persones per tot Alemanya ja estan mostrant la seva solidaritat i compromís participant en reunions o ajudant en les tasques de recerca i neteja. Hem d'organitzar-nos en els centres de treball i als barris, lluitar i exigir a l'Estat que es garanteixin tots els recursos necessaris per assistir les famílies afectades i reconstruir les zones afectades.

Hi recursos per a això. Cal expropiar immediatament els immobles buits i els hotels per poder reallotjar totes les famílies afectades. Cal nacionalitzar les indústries d'energia, d'abastament d'aigua i de la construcció sota el control dels treballadors per tal de començar la reconstrucció immediatament i en benefici de les famílies treballadores. Cal constituir comitès d'investigació per poder exigir comptes a polítics i empresaris responsables amb les seves decisions de les conseqüències de la catàstrofe, i per garantir que cap empresa faci negocis i es beneficiï a costa d'aquesta tragèdia.

Les inundacions finalment han demostrat que aquest govern no protegirà les nostres vides. Per això mateix, hem de lluitar per un programa socialista per fer front a aquesta catàstrofe a les fàbriques, als barris i als centres d'estudi!

Exigim:

• Instal•lar centres de subministrament públic amb articles de tocador gratuïts, equipament mèdic i roba.

• Reversió de totes les retallades en el cos de bombers i en els equips de control de desastres: bonificacions especials i de risc per als serveis d'emergència, creació de nous llocs en el cos professional de bombers, i fi de les retallades en l'equipament i en la formació.

• Retribució completa del salari en cas de malaltia i garantia de seguretat laboral per a tots els treballadors afectats.

• Judici i càstig i als responsables de la catàstrofe! Per una comissió d'investigació que doni a conèixer totes les alertes i advertències que van ser desateses per les institucions polítiques.

• Formació de Comitès democràtics de veïns per organitzar la resposta i controlar les accions i polítiques a desenvolupar després de la tragèdia.

• Acabar amb les polítiques de dèficit zero. Per un pla d'inversió pública per finançar adequadament tots els municipis invertint en educació, transport, infraestructura i emergències civils.

• Expropiar les grans immobiliàries i els habitatges buits. Obrir els hotels i els immobles buits per a les famílies afectades.

• Expropiació de la indústria de la construcció i constitució d'una empresa pública per tal de reconstruir en benefici de totes les famílies afectades.

• Protecció del clima i d'unes condicions de vida dignes per a la classe treballadora: eliminació de la indústria del carbó, i garantia de tots els llocs de treball; conversió del subministrament d'energia a energies renovables; transport públic gratuït; producció sostenible i respectuosa amb el medi ambient en tots els sectors. Per a això cal acabar amb les ajudes públiques milionàries que les grans multinacionals reben i expropiar immediatament els grans monopolis capitalistes de l'energia, del transport i de la producció de mercaderies.

• Expropiació de la banca i de tots els sectors clau de l'economia sota el control dels treballadors.


PERIÒDIC D'ESQUERRA REVOLUCIONÀRIA

bannerafiliacion2 01