Continuar als carrers i convocar vaga general per enfonsar els colpistes!
Rere el fracàs del cop d'Estat del 3 de desembre a Corea del Sud, i gràcies a una mobilització permanent als carrers, s'ha acabat decretant la destitució del president Yoon Suk-Yeol per part de l'Assemblea Nacional. L'intent de cop militar (plenament conegut i emparat per l'imperialisme nord-americà) ha promulgat una autèntica rebel·lió social tant contra el president colpista, com contra el seu partit ultradretà, el PPP.
Tot i això, setmanes després de la seva destitució, i malgrat haver-se emès una ordre de detenció en contra seva per part dels tribunals i l'agència anti-corrupció de Corea del Sud, continua sense ser arrestat pels seus crims. La raó, segons assenyalen els mitjans occidentals, és la resistència del seu equip de seguretat vers els agents que venien a detenir-lo i l'existència de manifestants procolpistes organitzats al voltant de la seva residència per protegir-lo. Òbviament, si ho volguessin arrestar ho farien, però ell compta amb la complicitat de sectors de l'aparell de l'Estat que, entre altres coses, van estar implicats en el cop militar.
La reacció està intentant reorganitzar les seves forces per a ser capaç, en un moment determinat, fer front al poderós moviment que durant aquestes setmanes ha ocupat els carrers exigint sentència i càstig per a tots els responsables. Una realitat que no es pot menysprear, i que es podria convertir en el punt de partida per a un nou cop d'Estat favorable a la reacció i a l'imperialisme nord-americà.
La classe obrera, el moviment feminista i el jovent van frenar el cop i van destituir Yoon Suk-Yeol
Com ja hem assenyalat, la clau perquè el cop finalment fos derrotat va ser la mobilització de les masses als carrers. La Confederació Coreana de Sindicats (KCTU), va convocar immediatament la vaga general indefinida, cosa que va impulsar mobilitzacions multitudinàries als carrers, i milers de manifestants es van plantar davant de l'Assemblea Nacional per confrontar les forces armades que pretenien dissoldre-la i empresonar una part dels líders de l'oposició. Segons s’ha divulgat, una de les esmentades ordres de detenció anava dirigida contra Yang Kyeung-soo, president de la KCTU.
Els dies següents al fracàs del cop, les vagues es van estendre: els mitjans ferroviaris van suspendre els seus serveis del 5 a l'11 de desembre, així com el metro de Seül; al sector metal·lúrgic, amb la poderosa indústria automotriu, es van realitzar parades en empreses com Hyundai Motors, Kia i GM. El 6 de desembre la vaga es va estendre al sector educatiu, i els dies següents nombroses empreses i sectors es van sumar a les aturades. Tot i les crides dels dirigents de l'oposició a la calma, milions de persones exigien la destitució immediata de Yoon als carrers.
Tanmateix, el dia 7, a la primera votació de l'Assemblea Nacional de cara a destituir-lo, tots els diputats del seu partit excepte tres van absentar-se, impedint sumar la majoria de ⅔ necessària per fer-la efectiva. Aquell mateix dia el moviment va reunir un milió de persones als carrers. La pressió va assolir tal nivell que es van aprofundir les esquerdes al règim i al PPP.
Una setmana després, dos milions de manifestants van rodejar l'Assemblea Nacional, tot produïnt- -se manifestacions similars en altres ciutats importants. Fruit d'aquesta pressió, i de la por de sectors de la classe dominant vers a que la situació es descontrolés encara més (que l'imperialisme nord-americà compartia amb ells) finalment l'Assemblea Nacional va votar la seva destitució. Als vots de la seva oposició s'hi van sumar 12 vots de diputats del PPP, assolint-se els ⅔ necessaris per a suspendre'l com a president. Segons els sondejos, un 75% de la població era favorable a la seva destitució. Bo i així, aquesta decisió encara ha de ser certificada pel Tribunal Constitucional, controlat fins ara pel partit de Yoon.
Després que s’aconseguís la destitució, el president del sindicat KCTU va emetre un comunicat [1], assenyalant que deturaven la vaga general indefinida convocada des del 3 de desembre, però que seguirien lluitant per garantir que el TC ratifiqués aquesta decisió, per a il·legalitzar al PPP, per la seva implicació en el cop i per reformes socials que necessita el país de cara a acabar amb la brutal desigualtat que hi ha. No obstant això, com l'experiència ho demostra, tots aquests objectius (i el fet de garantir que no hi hagi un nou cop d'Estat) només serà possible si es manté la pressió als carrers, i s’utilitza l'eina més poderosa del moviment obrer, la Vaga General.
Tot i aquest pas enrere per part de la direcció del KCTU, no s'han aturat les manifestacions als carrers, ja que hi ha una desconfiança més que justificada vers a un sistema judicial ple de nepotisme i corrupció. El 21 de desembre, en una nova mobilització a Seül, més de 300 mil persones exigien novament la renúncia i l’empresonament de Yoon. El New York Times transcrivia la declaració d'una manifestant, Kim Myoung-Sook, de 60 anys, que pregonava que “la llei marcial és una declaració de guerra al poble” [2].
Durant tot aquest procés, dones, jovent, i, en conjunt, la classe treballadora, han estat a primera línia de batalla contra un Govern que els ha declarat la guerra, impulsant una campanya de criminalització contra el moviment feminista, a l'estil de Trump, Milei (i la resta de la ultradreta mundial), i al de polítiques misògines i masclistes, en un país amb la major bretxa salarial de gènere de tota l'OCDE. A les protestes també s'hi han sumat desenes de milers de joves (fins i tot d’ agricultors), que van marxar a Seül amb els seus tractors, exigint la destitució de Yoon i la derogació d'una llei aprovada pel Govern que beneficia les grans multinacionals de l'alimentació [3].
La crisi del règim s'aprofundeix, però la reacció intenta guanyar temps
La crisi del règim coreà (un dels més estables fins ara a l’Àsia i el model de democràcia per a la propaganda occidental davant de la "pèrfida dictadura” xinesa), ha fet un enorme salt cap endavant. El cop d'Estat es va produir en una situació de falta de direcció governamental, amb l'Assemblea Nacional enfrontada al Govern. La causa d’aquesta oposició eren el pressupost del 2025 per la renovació del Tribunal Constitucional i altres organismes, i per acusacions de corrupció contra l'expresident i la seva dona.
Tanmateix, darrere d'aquestes raons formals s’amaguen causes de fons. Per un cantó, com ja hem explicat [4], tenim una greu crisi que embolcalla el capitalisme coreà; aquesta es resum en una crisi d'habitatge sense precedents, i un moviment obrer en alça que exigeix millors salaris i condicions laborals, i lluita per derrocar la desigualtat torturadora que no para d'avançar. Sumant-se a això, tenim la lluita feminista, que ha posat al punt de mira el masclisme i la misogínia d'una societat molt conservadora, convertint-se en un blanc central de la reacció.
L'altre motiu és la batalla que s'està produïnt a Corea, com a la resta del món, entre els dos grans blocs imperialistes (EEUU i Xina), per arribar a l'hegemonia mundial. La pròpia participació de tropes nord-coreanes a Ucraïna a favor de Putin, i la signatura del Tractat d'Associació Estratègica Integral entre Corea del Nord i Rússia (que casualment va entrar en vigor el dia següent de l'intent de cop d’Estat), va incrementar encara més aquestes tensions, plantejant durant el Govern de Yoon l'enviament d'armament letal a la Ucraïna de Zelenski [5], i profunditzant les seves aliances amb els EEUU i, sobretot amb Japó, renunciant a les indemnitzacions històriques reclamades per Corea del Sud pel brutal genocidi japonès i despertant indignació entre amplis sectors de la població.
La justificació del cop, apel·lant que l'oposició és al servei de Corea del Nord, és una autèntica cortina de fum. La realitat és que el Govern de Yoon, en coordinació amb l'imperialisme nordamericà, no ha cessat en les seves provocacions al règim de Pyongyang, (de cara a justificar una escalada militar, i ara, la Llei Marcial). Des del març, Corea del Nord va denunciar la presència de drons sud-coreans al seu espai aeri. A més, a l'octubre i al novembre, alguns d'aquests drons van llançar milers de pamflets a diferents punts de Pyongyang.
A aquesta política de provocacions, se li suma l'intent (del Govern de Yoon) de convertir el país en un mer apèndix de l'imperialisme nord-americà. Corea del Sud llueix una posició estratègica de cara al control del mar de la Xina oriental, i els EEUU compten amb més de 28.000 militars al seu territori, essent el tercer país del món amb més bases i personal militar nord-americà. De fet, durant el mes d'octubre, l'Administració Biden va renovar l'acord de col·laboració militar, pel qual Corea pagarà als EEUU uns 1.000 milions de dòlars per aquesta presència. Aquest tractat va ser aprovat per l'oposició a l'Assemblea Nacional.
Tot i aquests forts llaços (que l'oposició tampoc no posa en qüestió), la realitat és que l'economia xinesa ha adquirit una colossal importància, cada cop més decisiva, per a la indústria coreana. Per això existeix la divisió entre la classe dominant i la posició de l'oposició, ja que aquesta última cerca el fet que no hi hagi confrontació amb la Xina, mantenint una política d'ambigüitat per al govern sud-coreà, que el permeti balancejar-se entre Washington i Beijing.
De moment, el fracàs del cop ha suposat un revés per a l'imperialisme nord-americà. Aquest torna a veure com ja no pot imposar governs titelles com vulgui, i veu desacredita tota la seva propaganda sobre la “democràcia” sud-coreana, en contraposició a la Xina de Xi Ping.
Ara intenten contenir els danys, tot i que el Ministre de Defensa ja ha renunciat (que a més, ha estat detingut), i el Fiscal General. Finalment, s'ha destituït a Yoon, que va demanar perdó en un intent desesperat d'evitar la seva suspensió (tot i que encara no ha estat detingut). D'altra banda, el nou president (que era i és també l'actual Primer Ministre), és al punt de mira de l'Assemblea Nacional, que s’ha compromès a acomiadar-lo si bloqueja la renovació del Tribunal Constitucional, amb quatre de sis membres designats per Yoon, i amb tres vacants que haurien de ser cobertes per a que es pugui abordar el cas de l'expresident.
L'oposició (liberal i pro-capitalista), embolcallada també per la corrupció, ho vol reduir tot a la mera batalla legal i parlamentària. Per aquest motiu no deixa de cridar a la calma, intentant posar fi a la rebel·lió massiva sorgida als carrers. Bo i així, per aquesta via (com s'està veient), hi haurà moltes dificultats per depurar responsabilitats (ja que una gran part de l'aparell de l'estat va participar-hi).
El PPP i l'expresident Yoon (assessorats per Washington) estan intentant guanyar temps i evitar noves eleccions presidencials que podrien donar la victòria al Partit Democràtic, i la resta de forces de l'oposició. Aquesta perspectiva podria frenar en sec la consolidació del bloc militar entre els EEUU, Japó, Corea del Sud i Taiwan, davant de l'enemic xinès. A més, un desenllaç d'aquest tipus animaria l'oposició del Kuomintang a Taiwan, que és també favorable a unes relacions amistoses amb la Xina.
Vaga general per frenar la reacció i els colpistes!
Alhora que busquen guanyar temps, el PPP està intentant agrupar la seva base social. Davant els titubejos de l'Assemblea Nacional, Yoon està passant a l'ofensiva, mobilitzant als sectors d’ultradreta i els més conservadors, per a contrarestar la mobilització de masses que lluiten contra el cop d’Estat. Bo i no igualar encara aquestes manifestacions, fa pocs dies van aconseguir agrupar unes 30.000 persones agitant banderetes nord-americanes.
L'alternativa davant del perill de la reacció (i d'un nou cop d'Estat) no passa per l'acció legal i parlamentària. Els partits de l'oposició (principalment el Partit Demòcrata) de pensament liberalsocialdemocratic (molt vinculat a la classe dominant), no té a la seva agenda els objectius de revertir la degradació social ni la precarització. Tampoc planteja cap programa que impliqui nacionalitzar els grans conglomerats empresarials que dominen el país. Per acabar-ho d’adobar, ni tan sols plantegen la depuració dels grups que van organitzar el cop, com tampoc el fet de prendre mesures contra l'imperialisme nord-americà, completament implicat.
La mobilització des d’abaix (mitjançant l'acció directa, amb manifestacions de masses i vagues) ha estat clau per desarticular el cop, i és l'única eina capaç de tombar tant el Govern de Yoon, com el PPP i la reacció que intenta aixecar-se als carrers. Per això és clau el paper del moviment sindical. També del poderós KCTU, que agrupa més d'un milió de treballadors, molts d’ells en sectors decisius.
Cal reprendre la via de la Vaga General, constituint comitès tant a cada empresa, com als barris. També s’ha d’incitar al moviment feminista. A més, s’ha d’afavorir la organització de la Vaga General fins a la caiguda del Govern, efectuar la dissolució del PPP i per últim, realitzar una depuració de l'aparell de l'Estat (de jutges , policies i militars implicats en el motí del 3 de desembre).
A més d’això, a la classe treballadora se l’ha de dotar d'un programa polític, amb reivindicacions clares que vagin més enllà de les mesures contra el cop. Objectius que plantegin mesures econòmiques radicals, dirigides a terminar amb la precarietat i amb els baixos sous, amb la pobresa i la desigualtat; i sobretot amb els grans conglomerats empresarials, que a la pràctica dirigeixen el país amb mà de ferro. Si volem democràcia real, hem de posar en qüestió el capitalisme!
El KCTU i els sindicats de classe, l'esquerra combativa, el moviment feminista i els moviments socials han d'aixecar (amb aquest programa) una autèntica alternativa d'esquerres, revolucionària i que representi una genuïna oposició. No només vers als colpistes, sinó també vers aquells sectors de l'oposició parlamentària i de la classe dominant, que no tenen interès en un autèntic canvi. Aquesta és l'alternativa que ara necessitem! Aquesta és l'alternativa que estem construint des d'Esquerra Revolucionària!
Notes:
[1] Confederació de Sindicats de Corea.
[2] El president de Corea del Sud és destituït després de la crisi de la llei marcial.
[4] La mobilització obrera i popular derrota el cop d'Estat a Corea del Sud.
[5] Comencen a sorgir detalls de l'intent de cop d'Estat “més barroer” de Corea del Sud.
