El 7 de desembre el Parlament peruà, dominat pels partits de la dreta i ultradreta, destituïa el president Pedro Castillo, elegit el juny del 2021 després de donar una enorme sorpresa i canalitzar les esperances de milions de peruans per trencar amb l'ordre capitalista i oligàrquic. Tot i això, després de 18 mesos de presidència erràtica, les seves renúncies a basar-se en la mobilització popular i els seus incompliments constants de les promeses electorals, l'han portat a un atzucac davant de l'ofensiva reaccionaria.

Ja conscient que el cop era inevitable, en lloc d'apel·lar a la lluita de masses Castillo va recórrer a utilitzar l'aparell de l'Estat capitalista en el seu propi benefici. Va intentar dissoldre el Parlament, anunciant que governaria per decret, i va prometre eleccions a una assemblea constituent en 9 mesos. Però aquesta maniobra ha tingut un recorregut molt curt.

En poques hores, aquests mateixos caps policials i militars en què intentava recolzar-se el detenien. Alhora, els mitjans de comunicació burgesos al Perú i internacionalment estan aprofitant la conjuntura per llançar una intensa campanya mediàtica ocultant el cop d'Estat forjat per l'oligarquia peruana durant any i mig, i denunciant sense pudor Castillo com un “colpista d'esquerres recolzat per Podem, AMLO i altres representants de la nova esquerra”.

La burgesia peruana i els seus portaveus mediàtics presenten els greus problemes econòmics i socials que pateix el país andí, conseqüència de la crisi capitalista, del sabotatge empresarial, i de la renúncia de Castillo a aplicar mesures socialistes, com ara el resultat de votar per l'esquerra.

Aquesta campanya es recolza, a més, que la pràctica totalitat dels personatges que integraven l'Executiu de Castillo als seus inicis, amb la vicepresidenta Dina Boluarte al capdavant, no han dubtat a canviar de bàndol, pactant amb els colpistes la formació d'un Govern d'unitat nacional.

Foto1
Dina Boluarte no ha dubtat a canviar de bàndol, pactant amb els colpistes la formació d'un Govern d'unitat nacional.

Crònica d'una destitució anunciada

El que ha passat en aquestes darreres jornades és el resultat de la tàctica, presentada com a hàbil per molts dirigents de l'esquerra reformista, de renunciar a polítiques revolucionàries i pactar amb diferents sectors de la burgesia i la dreta suposadament moderada. Castillo ha omplert el seu Govern d’arribistes procedents de diferents partits d'esquerra que van trencar els seus vincles amb les masses fa molt de temps, i de polítics burgesos suposadament “aliats”. Els uns i els altres no han trigat ni cinc minuts a donar-li una punyalada per l'esquena.

Pedro Castillo i el partit pel qual es va presentar, Perú Lliure (PL), una força que es declarava marxista-leninista, mancava de representació parlamentària fins fa any i mig i després de les eleccions es va convertir en el principal grup del nou Parlament, guanyant les eleccions de manera sorprenent després d’iniciar la carrera presidencial amb un 2% d’intenció de vot.

Però aquesta sorpresa té explicació. El mestre i sindicalista Castillo va anunciar un gir dràstic a l'esquerra, prometent mesures que recuperarien el control estatal del gas, les mines i el petroli, una reforma agrària que donés terra als pagesos, treball digne i salaris decents, i augmentar les despeses en educació i sanitat públiques del 3 al 10% per fer front a la crisi de la pandèmia i dècades de privatització i retallades.

Aquest programa va mobilitzar milions d'oprimits i oprimides que van derrotar l'intent de frau organitzat per la classe dominant, i posteriorment la crida de la candidata ultradreta derrotada, Keiko Fujimori, que els militars impedissin el reconeixement de Castillo.

Un cop arribat al poder, Castillo ha enfrontat el sabotatge d'aquests mateixos capitalistes als qui cridava insistentment a pactar. La burgesia no ha cessat en els seus intents reiterats d'enderrocar-lo combinant la violència als carrers amb la utilització del mecanisme de la “vacància presidencial”, que permet al Parlament destituir-lo argumentant incapacitat, alienació mental i altres situacions similars.

Després de fracassar en dues temptatives anteriors, aquest 7 de desembre els colpistes van aconseguir superar àmpliament els vots requerits al Parlament per destituir-lo.

Durant mesos, milers de treballadors i camperols van demanar a Castillo en mítings i assemblees de masses que apliqués les polítiques d'esquerres promeses i es basés en la seva organització i mobilització per acabar amb el sabotatge del Parlament de dretes. Però Castillo es va negar i va desaprofitar una darrere l'altra totes les oportunitats de passar a l'ofensiva.

Foto1
Castillo va guanyar les eleccions prometent mesures que recuperarien el control estatal del gas, les mines i el petroli, una reforma agrària que donés terra als pagesos i treball digne.

Quan, pressionats per les masses i el sabotatge de la burgesia, ministres del Perú Lliure el van cridar a nacionalitzar el gas, Castillo els va cessar i va oferir garanties a la classe dominant de respectar la propietat i les lleis capitalistes. Després d'un abocament de petroli de la multinacional Repsol que va ocasionar danys irreparables, les mobilitzacions de pescadors, comunitats i treballadors indignats exigint retirar-li la concessió van ser contestades per Castillo amb un altre gerro d'aigua freda: oferint garanties a Repsol i altres multinacionals que els seus contractes no serien tocats.

El fracàs del reformisme enforteix la ultradreta

L'acceptació del capitalisme com a únic sistema possible ha portat Castillo, com els marxistes d'Esquerra Revolucionària Internacional hem alertat que passaria, a lliscar per un pendent que l'ha portat cada cop més a la dreta.

Després de negar-se a defensar el dret a l'avortament i altres reivindicacions feministes i LGTBI bàsiques, cedint a la pressió dels sectors més reaccionaris de l'Església catòlica i les esglésies evangèliques, Castillo va arribar a l'extrem de subscriure aliances sense principis amb elements reaccionaris, masclistes i homòfobs per garantir el seu suport al Parlament. El resultat va ser allunyar i desmobilitzar desenes de milers de joves, dones i treballadors i treballadores que havien tingut un paper clau per derrotar els plans colpistes de la dreta fujimorista i del “Bolsonaro peruà”, Pérez Aliaga (actual alcalde Lima), que fan bandera del masclisme i la LGTBIfòbia.

Paral·lelament, l'agudització de la crisi com a resultat de la guerra d'Ucraïna i el creixement desbocat dels preus dels aliments i combustibles va provocar lluites i mobilitzacions socials diferents. Aquestes van ser contestades per Castillo –exdirigent sindical del magisteri– traient la policia i l'exèrcit al carrer. Tot i que la immensa majoria d'aquestes lluites obreres i socials, alhora que mostraven la seva oposició als plans colpistes de la dreta, li exigien un gir de 180º i “tornar a mirar a l'esquerra”, Castillo va decidir donar-los l'esquena i aprofundir encara més el gir a la dreta, asfaltant així el camí al cop que l'ha enderrocat.

Aixecar una alternativa revolucionària per derrotar els plans de l'oligarquia

Tot i que sectors de la ultradreta més militant insisteixen en un Govern controlat per ells, la burgesia i l'imperialisme han recolzat entusiasmats de moment la formació d'un Govern d'unitat nacional liderat per la vicepresident Boluarte, exdirigent de PL, que manté posicions oportunistes i dretanes.

En un context de crisi econòmica i política profunda, que obliga els capitalistes a aplicar polítiques d'ajust brutals, aquests són conscients que els factors que van portar milions a votar per Castillo es mantenen i, després del xoc provocat pels seus garrafals errors, poden desfermar una resposta als carrers.

Amb la presència de “ministres de Castillo” juntament amb representants directes de la classe dominant al nou Govern, pretenen desmoralitzar i dividir les masses, dificultar aquesta resposta i assegurar el control de la situació.

Després del nomenament de Boluarte, les notícies parlen de manifestacions de rebuig al nou Executiu a Lima i sobretot als estats més pobres de l'interior on Castillo va tenir més suport. Però el problema és que cap de les organitzacions que van portar el poder a Castillo, començant per PL, planteja una alternativa clara per l'esquerra ni un pla de lluita. Aquest és el punt clau que explica perquè el malestar creixent amb el seu gir a la dreta i l'aïllament no s'hagi traduït en una alternativa revolucionària de masses a la seva esquerra i pot ser rendibilitzat per la burgesia, la dreta i els feixistes.

Foto1
Per derrotar el cop i impedir que es consolidi hem d'aixecar una esquerra revolucionària que trenqui la col·laboració de classes i defensi una política socialista conseqüent.

Els dirigents de PL han oscil·lat entre el suport a Castillo davant de les maniobres colpistes de la dreta i criticar en abstracte les seves polítiques procapitalistes, però han renunciat a plantejar un programa socialista i una política d'independència de classe.

La seva alternativa és convocar una Assemblea Constituent, que òbviament no es mourà fora dels límits de l'ordre capitalista actual, ajornant a un futur indeterminat la lluita per l'expropiació dels bancs, la terra, el gas, el petroli i les mines sota control dels treballadors, i que és l’únic camí per resoldre els problemes de les masses.

El que veiem al Perú és una llum d'alarma per a tota l'esquerra. Gestionar el capitalisme, buscar aliances amb la suposada dreta democràtica, renunciar a basar-se en l'organització i la mobilització de les masses per sota per enfrontar l'oligarquia, i abandonar la lluita pel socialisme, per un Estat i una economia dirigits pels treballadors i el poble només pot portar al desastre.

Per derrotar el cop i impedir que es consolidi culminant una derrota tràgica per a la classe obrera i els oprimits, hem d'aixecar una esquerra revolucionària que trenqui totalment amb la col·laboració de classes i defensi una política socialista conseqüent.


PERIÒDIC D'ESQUERRA REVOLUCIONÀRIA

bannerafiliacion2 01