Organitzar comitès d'acció i la vaga general per derrotar la reacció. Tot el poder pels treballadors i el poble!

Bolívia està vivint un furibund atac de la contrarevolució. L'ofensiva colpista orquestrada per la dreta i la ultradreta boliviana amb el suport de l'imperialisme nord-americà aconseguia aquest dilluns 11 de novembre la renúncia de president Evo Morales, el vicepresident Álvaro García Linera i un bon nombre de ministres i càrrecs públics del Moviment Al Socialisme (MAS), partit que governa el país des de fa 13 anys.

Després d'aquesta renúncia, els líders de l'oposició de dretes, Carlos Mesa i Luis Fernando Camacho, han iniciat diferents moviments per intentar formar un nou govern sobre la base d'un cop militar. Al mateix temps, en diferents llocs de país, com a la capital La Paz o El Alto (ciutat que va iniciar les insurreccions de 2003 i 2005) camperols i miners s'han posat en marxa rebutjant el cop i negant-se a acceptar un règim oligàrquic i de dretes.

Des d'Esquerra Revolucionària denunciem aquest cop i ens solidaritzem amb la crida als joves, treballadors i camperols bolivians a mantenir la seva lluita, estendre la resistència i mobilitzar-se massivament. Teniu tot el nostre suport, companys! No passaran! Al mateix temps, els joves i treballadors de la resta del món hem de mobilitzar-nos en suport dels nostres germans i germanes bolivians, organitzant accions de solidaritat com ja ho han fet desenes de milers a l’Amèrica Llatina.

Ni ‘opositors democràtics’ ni ‘comitès cívics’: són feixistes i assassins al servei dels rics

La renúncia de Morales ha estat precedida per vint dies de mobilitzacions de l'oposició que van culminar el 10 de novembre amb un pronunciament de la cúpula militar exigint-li que renunciés. El que els mitjans de comunicació presenten com un moviment "cívic" de protesta en defensa de la democràcia i unes "eleccions lliures" és en realitat un cop d'estat acuradament preparat. Només cal veure el currículum dels dirigents d'aquest autodenominat "moviment cívic" per saber de què estem parlant realment.

Carlos Mesa, candidat de la dreta que competia amb Morales a les eleccions del 20 d'Octubre, que va denunciar frau quan el poder electoral bolivià va proclamar Evo Morales guanyador en primera volta, va ser ministre del govern de Gonzalo Sánchez de Lozada. Aquest govern del qual Mesa va formar part va ser responsable de les mesures antisocials i la brutal repressió -que va provocar 68 morts i 400 ferits- que va culminar amb la insurrecció popular del 2003 que va fer caure a Lozada. Mesa, anomenat aleshores president interí fins al 2005, va aplicar més mesures antipopulars que van portar a un nou aixecament dels treballadors i el poble al 2005, quelcom que el va obligar a dimitir.

Luis Fernando Camacho és el líder dels autodenominats "comitès cívics". Rere aquest nom s'oculten autèntiques bandes feixistes al servei de l'oligarquia de Santa Cruz -segona ciutat del país- que estan integrades majoritàriament per joves de la classe mitjana i sectors lumpenitzats que han intentat prendre el control de parts d'aquesta i altres ciutats a punta de pistola. Camacho, un empresari conegut pel seu fonamentalisme religiós cristià, presumeix del seu menyspreu racista cap als pobles indígenes.

Per què ha caigut el govern d'Evo Morales?

Evo Morales va ser col·locat en el poder a les eleccions del 2006 gràcies a les insurreccions de 2003 i 2005. Les masses bolivianes van participar en primera línia del procés d'ascens revolucionari continental que estremia Llatinoamèrica, deixant clara la seva determinació de transformar la societat. L'aplicació de diferents reformes i mesures a favor dels més pobres permetre al MAS aconseguir un suport massiu en les següents convocatòries electorals. Però, alhora, es va desaprofitar l'oportunitat d'utilitzar tota aquesta poderosa força per acabar amb el poder dels oligarques i construir una societat genuïnament socialista en què tot el poder estigués en mans dels treballadors i el poble. Els governs de Morales van optar per respectar els límits del capitalisme, buscant fins i tot aliances amb sectors de la burgesia boliviana.

Com ha quedat demostrat en aquestes últimes setmanes, els capitalistes bolivians no s'havien tornat demòcrates ni sensibles a les necessitats del poble, sinó que esperaven condicions propícies per poder aixafar les masses que havien gosat desafiar el seu poder. Mentre arribava el moment per deslligar la venjança de la contrarevolució, per tal de mantenir els seus beneficis i desmoralitzar la base social de la revolució, exigien als governs del MAS l'aplicació de mesures contràries als interessos de les famílies treballadores.

Durant els últims anys, els governs presidits per Evo han signat acords amb sectors de la burgesia i multinacionals que van provocar conflictes obrers i populars, que van ser durament reprimits. Aquest gir a la dreta es va completar amb el reforçament del control burocràtic d'organitzacions de masses com la Central Obrera Boliviana (COB), principal sindicat del país que va dirigir les insurreccions de 2003 i 2005. Evo Morales i els dirigents del MAS han donat suport fins i tot a polítics burgesos de dretes per dirigir diferents càrrecs, alcaldies i governacions regionals afirmant que es tractava d'una intel·ligent política d'aliances.

Les conseqüències d'aquesta política d'aliança amb explotadors nadius i estrangers han sembrat la desmoralització en sectors de les masses, reduint el suport social a Evo. Quant la burgesia boliviana i l'imperialisme han advertit aquest canvi en l'estat d'ànim, han passat a l'ofensiva per reprendre el control de Palacio Quemado, seu de el govern bolivià. Les concessions, ofertes de diàleg i fins i tot el compromís de convocar noves eleccions per part de Morales durant els últims dies, han estat contestades redoblant les maniobres i la violència per desallotjar-lo del poder.

Com era d'esperar, tots aquests suposats aliats de dretes que van donar suport en diferents moments a dirigents del MAS, estan avui entre els promotors del cop d’estat. De la mateixa manera que l'alta oficialitat de l'exèrcit, a la qual els dirigents del MAS van creure haver acontentat amb prebendes i càrrecs en diferents empreses i institucions de l'Estat. També un sector dels dirigents més burocratitzats de la COB, a qui Morales i el MAS van donar el seu suport per aïllar els sectors sindicals més a l'esquerra, estant donant suport a la contrarevolució romanent de braços creuats mentre la cúpula militar dóna un cop d'estat. Un d'aquests dirigents va arribar fins i tot a afirmar que si per pacificar el país era necessària la sortida d'Evo Morales aquest havia de dimitir. Estem davant d'una tràgica demostració de les conseqüències de les polítiques reformistes i burocràtiques.

Crear comitès de resistència que unifiquin la lluita: organitzar una vaga general indefinida fins a derrotar el cop!

Però aquesta radiografia estaria incompleta si no destaquéssim el poderós instint i la voluntat revolucionària de les masses bolivianes. Malgrat tots els obstacles, de la manca d'un pla seriós dels dirigents del MAS per fer front al cop, des de baix s'està produint una resposta. Segons diferents informacions, milers de camperols es mobilitzaven cap a El Alto procedents de diferents regions sota el crit de "Ara sí, comença la guerra civil". El Comitè Executiu de la Confederació Sindical Única de Treballadors Camperols de Bolívia (CSUTCB) ha donat 48 hores a Camacho i els seus cadells feixistes per abandonar La Paz i va anunciar que si cal la rodejaran. Militants de base del MAS estan exigint a Morales, que segons les últimes informacions es prepara per sortir de país rumb a Mèxic, que no accepti l'exili i encapçali la lluita contra el cop.

És cert que el cop de la dreta i l'imperialisme ha arribat molt lluny a Bolívia, però també és una realitat l'enorme cabal revolucionari de la classe obrera i els camperols, que ja va derrotar anteriors temptatives contrarevolucionàries. Avui més que mai hem de recordar la victòria revolucionària contra el cop a Hugo Chávez el 2002 a Veneçuela. Aleshores hi havia una gran diferència, Chávez mai va aparèixer renunciant públicament, i quan es va conèixer la seva carta negant-se a dimitir la ràbia del poble va esclatar i es va unificar en poques hores. La renúncia de Morales i els dirigents del MAS a encapçalar la lluita i la posició burocràtica dels dirigents de la COB és el principal factor que impedeix fins al moment que el rebuig als colpistes que sembla estar creixent, s'unifiqui, generalitzi i es doti d'un pla.

La contrarevolució es derrota amb la revolució

Les properes hores seran decisives. La principal tasca dels revolucionaris bolivians, dels sectors més combatius de la COB, del moviment sindical i camperol, és impulsar assemblees que formin comitès de resistència a cada barri i centre de treball, i coordinar-los a nivell local, regional i nacional. Aquests comitès han de tenir la tasca de l'autodefensa armada contra el cop i organitzar la vaga general continuada per a aixafar-lo. A més, han de posar en marxa totes les reivindicacions obreres i populars que des de fa anys es demanen a el govern del MAS. Per derrotar l'oligarquia, la cúpula militar i els imperialistes, cal que els comitès revolucionaris d'obrers i camperols pobres prenguin els bancs, les grans empreses i les terres sota el seu control democràtic.

Aquest pla, unit a un programa de transició cap el socialisme que plantegi l'expropiació dels bancs, la terra i les principals empreses per planificar democràticament l'economia, permetria incorporar a la lluita no només als que ja estan buscant un camí per resistir als colpistes sinó a treballadors, camperols i joves que, descontents amb les polítiques del MAS estiguin escèptics, paralitzats o confusos. Aquesta política revolucionària també és l'únic camí per dividir a l'exèrcit i la policia en línies de classe i guanyar a la seva base.

Els esdeveniments de Bolívia proven que no es pot confiar en la cúpula burocratitzada del MAS per derrotar el cop i transformar la societat. Molt menys encara en l'Estat burgès al servei de l'oligarquia i l'imperialisme. Cal destruir aquest Estat i substituir-lo per un genuí govern obrer i revolucionari integrat per delegats escollits i revocables democràticament pels treballadors, els camperols i tots els oprimits per posar tota la riquesa de país al servei de les necessitats de la majoria.

Només el poble salva el poble! No hi ha temps per perdre: Vaga general ja i comitès d'acció en cada barri i centre de treball per organitzar-la i derrotar el cop!