Augmenta espectacularment el rebuig a Bolsonaro

Cent dies després de prendre possessió, el Govern ultradretà de Jair Bolsonaro té els pitjors índexs de popularitat obtinguts per qualsevol Govern brasiler després de tres mesos de mandat, des del final de la dictadura. Segons l'enquestadora Datafolha, un 30% considera dolenta o pèssima la seva gestió, un 33% regular i només el 32% la qualifica com a bona.

Tres mesos de corrupció, paràlisi i crisi política

Diversos familiars i alts càrrecs del partit de Bolsonaro (PSL) s'han vist implicats en escàndols de corrupció i un dels seus fills, Flavio Bolsonaro, exdiputat a l'Assemblea Legislativa de Rio de Janeiro i actualment senador federal, ha estat fins i tot acusat de vincles amb el crim organitzat.

El fill gran de Bolsonaro mantenia en nòmina a la dona i filla d'Adriano Magalhaes de la Nóbrega. Aquest sinistre personatge, capità de policia, es troba actualment fugitiu de la justícia després de ser denunciat com un dels caps de l'Oficina del Crim, una organització criminal formada per policies corruptes i mafiosos vinculats a l'extrema dreta. Entre altres activitats legals i il·legals, l'Oficina del Crim es dedica a l'especulació immobiliària i les seves activitats i les d'altres organitzacions criminals van ser denunciades per l'activista social, dirigent feminista i regidora de l'esquerra a l'Ajuntament de Rio de Janeiro, Marielle Franco del Partit Socialismo e Libertade (PSOL). Magalhaes i l'Oficina del Crim són investigats com a possibles autors del brutal assassinat de Marielle.

Aquests i altres escàndols, les declaracions de Bolsonaro donant suport a la sagnant dictadura militar que va governar el Brasil de 1964 a 1985, o diferents comentaris de caràcter racista i homòfob per part d'aquest, han incrementat al llarg dels últims mesos el rebuig al seu Govern. Però el principal factor que alimenta el descrèdit d'aquest és la profunditat de la crisi del capitalisme brasiler i la impossibilitat per a la classe dominant d'abordar-la amb mesures que no siguin un atac salvatge contra els drets dels treballadors/es i el poble.

Totes les promeses demagògiques realitzades per Bolsonaro durant la seva campanya ara s'han convertit en un boomerang que li passa factura. "L'expansió del PIB va ser pírrica- només un 0,1% respecte els tres mesos immediatament anteriors- i no va reflectir l'optimisme del mercat i del sector privat després de l'arribada al poder de l'ultradretà Jair Bolsonaro", explica el diari El País.

La crisi del capitalisme brasiler posa contra les cordes a Bolsonaro

Al començament de l’any, l'FMI va tornar a rebaixar la previsió de creixement per a l'economia brasilera per 2019 en quatre dècimes: del 2,5 al 2,1%, i diferents experts consideren que la reducció serà més gran. La taxa oficial d'atur va passar del 11,6% al 12,4% des de la presa de possessió del president d'extrema dreta, amb un increment de 892.000 nous aturats. Això ha elevat el nombre total d'aturats a 13,1 milions. Sumant els treballadors/es no comptabilitzats com a aturats que no troben feina a temps complet, els subocupats o "població activa subutilizada" arriben ni més ni menys a 27,5 milions de persones. Les desigualtats socials i la pobresa també segueixen creixent.

Pel que fa a les taxes de criminalitat (un dels aspectes que més va explotar demagògicament i va prometre resoldre Bolsonaro durant la seva campanya): tant els robatoris com homicidis segueixen en nivells rècord, que fan del Brasil un dels països més violents i insegurs del món.

Com a conseqüència de tot el que s'ha comentat anteriorment, la polarització política i social que ja van evidenciar els resultats de les eleccions presidencials segueix aguditzant-se, la qual cosa afecta la base electoral de classe mitjana i alguns sectors endarrerits i desesperats de treballadors i aturats el vot dels quals va aconseguir Bolsonaro a l'octubre de 2018.

L'Agència EFE Edició Amèrica publicava recentment les respostes a una minienquesta realitzada entre petits comerciants del mercat de Sao Paulo, un dels graners electorals de Bolsonaro fa 7 mesos. L'article evidencia la decepció i impaciència creixent amb el Govern de bona part dels seus votants. Mentre diversos dels entrevistats responsabilitzen el propi Bolsonaro i els seus ministres que la seva situació no hagi millorat res en aquests mesos, un altre sector fa pinya amb Bolsonaro i el seu partit i culpa als partits burgesos tradicionals (i al PT) de bloquejar l'acció del nou Govern al no disposar el PSL de Bolsonaro de majoria al Parlament.

Els majors nivells de rebuig al Govern es donen entre treballadors, camperols i capes inferiors de la classe mitjana. En els estats industrials del Sud, on Bolsonaro va aconseguir un 68% de vots, és on més ha caigut la seva popularitat: per sota del 39%. Per contra, l'índex d'aprovació de Bolsonaro és superior a la mitjana (41%) "entre aquelles persones amb estudis i ingressos entre 5 i 10 salaris mínims mensuals".

La creixent polarització i aquest augment tan ràpid del rebuig al Govern comencen a generar preocupació i divisions dins de la pròpia classe dominant. Una enquesta de la signatura XP Inversores, preguntava per l'aprovació a la gestió del Govern de la ultradreta durant aquests tres primers mesos de mandat entre analistes, economistes i gestors de mercat. El resultat és que Bolsonaro suspèn. L'aprovació a la seva gestió ha passat del 70% després de les primeres setmanes a un 28% actualment. "L'acompliment del president fins al moment ha estat decebedor", declarava a l'agència de notícies AFP Thomaz Favaro, de la consultora Control Risks. "Hi va haver una percepció errònia que Bolsonaro venia amb una base de suport molt fort i crec que ara comencem a veure que potser no ho sigui tant".

Ofensiva contra els indígenes i el medi ambient

Un dels principals suports a la campanya de Bolsonaro va ser el dels grans terratinents i ramaders. La burgesia agrària impulsa des de fa anys bandes paramilitars que assassinen impunement lluitadors camperols i indígenes i activistes en defensa del medi ambient amb l'objectiu d'envair les millors terres i desplaçar d'elles els seus habitants.

Animats per la victòria ultradretana, grups empresarials miners, fusters, agraris i ramaders han llançat una ofensiva brutal per fer-se amb reserves indígenes i boscos protegits pel seu alt valor ecològic. En aquest moment, almenys 14 territoris indígenes estan patint atacs per part del Govern i els latifundistes. El Govern ha anunciat diversos megaprojectes d'infraestructures que beneficiaran els grans monopolis brasilers i multinacionals però no han estat discutits amb les poblacions indígenes. No només això: aquests projectes poden suposar l'expulsió de les seves terres i destrucció de les seves formes de vida i fonts de riquesa per als pobles originaris i greus danys ecològics a una de les regions amb més biodiversitat del planeta.

Un d'aquests projectes, per exemple, és una línia elèctrica de més de 100 quilòmetres que afectarà les fonts de riquesa de diverses comunitats indígenes però "no proporcionarà energia als llogarets o assentaments indígenes" pels quals passa. Un altre és la destrucció de la reserva indígena de Raposa Serra do Sol. Es tracta d'1,7 milions d'hectàrees frontereres amb Veneçuela i Guyana en què viuen 25.000 indígenes de la tribu macuxi, que Bolsonaro ha definit com "l'àrea més rica del món "i ha plantejat la necessitat d’"explotar racionalment".

Des de la victòria de Bolsonaro les invasions de terres per part de latifundistes, empreses mineres o fusteres, s'han incrementat en un 150% (El País, Blog de Fiona Watson). Al novembre de 2018- primer mes després de la victòria ultradretana- la superfície de selva amazònica destruïda també va créixer un 400% respecte el mateix mes de l'any passat. Al desembre va augmentar un 37% interanual (https://www.esglobal.org/el-desafio-de-bolsonaro-al-amazonas/).

Els pobles indígenes i les organitzacions camperoles estan responent a aquesta situació amb mobilitzacions. Al gener es va plantejar una primera onada de protestes ( "el gener roig") que va comptar amb acompanyament i solidaritat internacional. Estan previstes noves mobilitzacions i es prepara una marxa indígena fins a la capital: Brasília.

Un exemple que la mobilització és l'única cosa que pot derrotar els atacs del Govern el proporciona la informació divulgada pel blog de la periodista escocesa Fiona Watson, i reproduïda per un mitjà tan poc sospitós d'animar l'organització i lluita dels oprimits com el diari espanyol El País en la seva edició digital llatinoamericana. Després d'anunciar el ministre de Salut de Bolsonaro l'eliminació del sistema sanitari propi conquistat pels pobles indígenes (Xeixai), que els permet rebre atenció mèdica en la seva pròpia llengua, amb professionals especialitzats i respecte a les seves particularitats "De Paraná a Rondônia, de Pernambuco a Mato Grosso do Sul, grups indígenes van ocupar edificis públics i carreteres en suport al Xeixai. El ministre es va fer enrere i va assegurar públicament que el sistema de salut indígena no serà abolit ".

Unificar tots els sectors en lluita contra els atacs del Govern

Brasil és un exemple de com la lluita en defensa del medi ambient només pot avançar si va unida en tot moment a la lluita dels camperols, treballadors/es agrícoles i pobles indígenes pels seus drets, la denúncia de les polítiques d'espoliació i saqueig del capitalisme i els partits i governs de dreta i extrema dreta i la defensa contundent d'un programa socialista que plantegi l'expropiació de les grans empreses, els bancs i els latifundis.

Una de les tasques centrals de l'esquerra brasilera ha de ser unir la lluita dels indígenes i camperols a la lluita en defensa del medi ambient i contra el canvi climàtic i totes les altres lluites que estan protagonitzant diferents col·lectius i sectors socials contra la polítiques del Govern d'ultradreta.

Les condicions per fer-ho existeixen. La mobilització més massiva i combativa contra Bolsonaro durant la campanya electoral va ser organitzada per col·lectius feministes, LGTBI i trans. Centenars de milers de persones, en la seva gran majoria pertanyents a la classe obrera i els sectors més pobres de la població, van prendre els carrers.

Des de llavors el qüestionament a Bolsonaro ha augmentat clarament. El malestar en la societat brasilera és tan profund, l'ambient de desafiament i qüestionament al Govern de Bolsonaro creix tan ràpid, que fins i tot va trobar expressió de manera espontània al febrer a la festa més popular del Brasil. "El carnaval amb tints polítics s’obre pas aquest any en els carrers de Brasil amb comparses que reivindiquen la lluuita de les dones per la igualtat i clamen contra l’ultradretà Jair Bolsonaro” (Diario.es).

Els i les estudiants també han tornat a protagonitzar recentment mobilitzacions i ocupacions en diferents escoles i facultats contra la retallada del pressupost educatiu i diverses mesures reaccionàries plantejades pel Ministeri d'Educació. En aquest moment dins dels sindicats es discuteix la possible convocatòria d'una vaga general contra la reforma de les pensions que ha presentat el ministre d'Economia de Bolsonaro, Paulo Guedes, i que està sent sotmesa a debat al Parlament.

Organitzar una vaga general en defensa de les pensions i altres drets amenaçats

El pla presentat per Guedes és una declaració de guerra a la classe obrera: planteja augmentar l'edat de jubilació als 65 anys per als homes i 62 per a les dones i acabar amb el sistema públic de pensions, substituint-lo per fons privats seguint el model aplicat a Xile en 1981 sota la dictadura de Pinochet. Aquest model ha reportat suculents beneficis als grans bancs i convertit els últims anys de vida de milions d'homes i dones en un autèntic infern.

Es tracta d'una reforma de les pensions que la burgesia brasilera discuteix des de fa temps i el Govern de dretes de Témer no es va atrevir a tirar endavant per por a la resposta social, després de la vaga general contra la reforma laboral d'abril de 2017. Encara que el rebuig que pateix el Govern i la crisi política que han provocat les creixents divisions al si de la classe dominant sobre quin camí prendre a curt termini, han fet que de moment la reforma no hagi estat aprovada, aquesta respon a necessitats estratègiques per a la classe dominant i l'únic que pot evitar que aquest i altres atacs contra els drets dels treballadors/es es duguin a terme és la mobilització massiva i generalitzada de la classe obrera, i la vinculació d'aquesta mobilització amb la resta de lluites i reivindicacions que hem explicat anteriorment.

El 22 de març es celebrava una primera jornada de mobilització contra la reforma. A Sao Paulo 40.000 treballadors van marxar per l'Avinguda Paulista. Diverses desenes de milers més ho van fer en la resta de ciutats importants. A més, els treballadors metal·lúrgics de la Ford de Sao Bernardo, en lluita contra l'amenaça de tancament de la planta, es van mobilitzar conjuntament amb els de Mercedes-Benz.

Treballadors metal·lúrgics, químics, professors, empleats públics, petroliers i molts altres sectors celebraven assemblees i mobilitzacions en els seus centres de treball. En aquestes assemblees es va recolzar la celebració d'un 1 de maig unitari contra la reforma de les pensions i els altres atacs. Moltes assemblees i col·lectius sindicals van plantejar a més la necessitat d’organitzar des de ja una vaga general.

Per un front únic de l'esquerra amb un programa socialista i revolucionari

Una tasca central dels activistes de l'esquerra combativa ha de ser impulsar comitès d'acció en cada centre de treball que preparin aquesta vaga i lluitin per vincular-la a totes les altres mobilitzacions en resposta als atacs del Govern. Cal treure conclusions de la vaga general organitzada a l'abril de 2017 contra la reforma laboral. Llavors la burocràcia del PT i PCdoB al capdavant de la CUT i d'altres centrals, van frenar la lluita, negant-se a estendre i donar continuïtat a la vaga quan era el moment de fer un pas endavant. El resultat va ser paralitzar i desmobilitzar la classe obrera. En el terreny polític això va contribuir a aplanar el camí per al creixement electoral i la victòria de Bolsonaro l'any següent.

Els companys i companyes del PSOL, PSTU, PCB, sindicats combatius, MST, MTST, han d'organitzar un front únic de l'esquerra de lluita, incorporant a les organitzacions feministes revolucionàries, moviments camperols i indígenes, etc. i cridant a aquells militants de base del PT i la CUT disposats a lluitar, a trencar amb els mètodes i programa reformistes i burocràtics de la direcció petista i organitzar una gran vaga general contra el Govern de Bolsonaro, com a primer pas d'una mobilització continuada fins derrotar-lo.

Aquest pla de lluita ha d'anar acompanyat per un programa socialista que plantegi l'expropiació dels bancs, les grans empreses i la terra perquè siguin administrades pels treballadors i el poble com l’única manera de planificar democràticament l'economia i satisfer les necessitats socials.