“Si un individu produeix a un altre un mal físic que causa la mort, anomenem a això homicidi. Si l'autor dels fets sabés prèviament que la seva acció provocaria la mort, en diem assassinat premeditat. Si la classe dominant redueix a centenars de proletaris a un estat tal que, necessàriament, cauen víctimes d'una mort prematura i antinatural (…) llavors és responsable de què milers d'individus siguin víctimes d’aquestes condicions, la qual cosa constitueix justament un assassinat premeditat, com l'acció de l'individu; la diferència únicament és que es tracta d'un assassinat més ocult, més pèrfid, un assassinat contra el qual ningú pot defensar-se.” (La situació de la classe obrera a Anglaterra, F. Engels)
2020 va ser l'any en què vam veure col·lapsar la capital mundial del sistema capitalista. El coronavirus avançava sense fre pels carrers de Nova York i de tot els EUA, davant les negligències i el negacionisme del president Trump i la completa passivitat dels Demòcrates. La pandèmia va provocar més de mig milió de morts en la primera potència, desbordant els hospitals i les morgues. Per a completar aquest quadre macabre, l’atur es va disparar deixant a milions de persones sense ingressos i amb l'única opció de sobreviure a costa de les ajudes estatals[1].
No és difícil d’imaginar com aquesta hecatombe va afectar la salut mental dels més vulnerables. L'ansietat, l'estrès posttraumàtic i les depressions es van estendre com la pólvora. Aquesta insuportable realitat va fer que els sectors més precaritzats busquessin un refugi per a evadir-se d'aquest sofriment quotidià: el consum d'heroïna i d'altres opioides va créixer amb virulència.
2020 també serà recordat per ser l'any amb més morts per sobredosis en la història dels EUA. Gairebé 100.000 en només 12 mesos[2], un 30% més que l'any anterior. Diàriament 136 persones van morir per consumir opioides, la majoria proporcionats sota prescripció mèdica.
Mentre aquest infern s'estenia entre la nostra classe, els principals grups farmacèutics van augmentar els seus beneficis exponencialment. Els beneficis de Johnson & Johnson, Pfizer o Merck es van disparar un 50% només en 2020[3]. Un cop més, la burgesia es fa d'or a costa del nostre sofriment.
Una de les majors massacres de la història
Aquestes xifres dramàtiques suposen l'últim capítol d'una crisi que assola els EUA des de fa temps. Els opioides s'han cobrat la vida de mig milió de persones en les dues últimes dècades[4], l'equivalent a un 11-S cada tres setmanes i un nombre major de víctimes nord-americanes que a tota la guerra del Vietnam.
La sobredosi s'ha convertit en la principal causa de defunció no natural per als menors de 50 anys. Cada 25 minuts neix un bebè amb síndrome d'abstinència a causa del consum d'opioides durant l'embaràs. Però això és només la punta de l'iceberg: els Centres per al Control i la Prevenció de Malalties (CDC) calculen que 27 milions de persones consumeixen aquest tipus de drogues.
Com assenyalen els experts i les autoritats sanitàries independents, la causa fonamental d'aquesta epidèmia ha estat l'estratègia adoptada per la indústria farmacèutica per a col·locar en el mercat analgèsics fabricats a base d'opioides sintètics altament addictius com l’OxyContin o el fentanil. Aquest últim és 50 vegades més addictiu que l'heroïna[5].
Amb un sistema sanitari completament privatitzat, gestionat en funció dels interessos lucratius de les companyies d'assegurances mèdiques, les grans corporacions farmacèutiques han trobat via lliure per a fer beneficis multimilionaris amb la venda d'aquests analgèsics, que han vist quadruplicar la seva prescripció mèdica en els últims anys per a qüestions tan comunes com un simple mal de cap o de queixals[6].
I és així com les farmacèutiques han creat una bossa d'addictes d'un perfil molt concret: treballadors precaris que necessiten d'aquests psicofàrmacs altament addictius per a suportar el seu dia a dia. Quan cauen en l'addicció, perden els seus llocs de treball i la seva assegurança mèdica. Des d'aquest moment, l'única alternativa per a aconseguir la seva dosi la troben en el mercat negre on el preu és desorbitat. A la gran majoria només els queda acudir a un substitutiu més econòmic, com l'heroïna de quitrà[7].
Una matança d'aquesta envergadura hauria estat impensable sense la connivència del Govern i les autoritats sanitàries. Hi ha exemples eloqüents sobre aquest tema, com el cas d'un poble de 400 habitants a Virgínia Occidental on s'expedeix una recepta d'opioides per minut[8]. En la seva gran majoria no són per a autoconsum, sinó que són subministrades directament al mercat negre sense cap mena de dissimulació.
És gairebé impossible d’identificar la línia que separa les farmacèutiques dels càrtels de la droga. Són part d'un mateix entramat econòmic on cadascun exerceix la seva funció. Segons el National Institute on Drug Abuse, el 80% dels consumidors actuals d'heroïna van abusar dels opioides receptats i fabricats per grups farmacèutics de renom.
No existeix la llibertat en una societat dividida en classes
Tot i que l'ús de drogues travessa tota la societat nord-americana, és la classe obrera i dins d'ella els sectors més colpejats per la crisi capitalista on es concentra la major taxa d'addicció —del 73% entre els joves i dones amb ingressos inferiors als 25.000 dòlars anuals— i sobre els quals recauen les conseqüències més devastadores.
No és casualitat que l'escenari per a aquesta nova epidèmia de drogoaddicció es troba en les zones més colpejades per la desindustrialització, on més ha caigut l'ocupació i l'esperança de vida. Són antigues regions mineres de carbó com Kentucky, Virgínia Occidental i Tennessee, juntament amb els anomenats “Estats del cinturó de l’òxid” com Míchigan, Ohio, Indiana o Pennsilvània.
En llocs com Baltimore o San Francisco el retrocés social ha arribat a nivells inversemblants: els adolescents dels barris més empobrits s'enfronten a pitjors condicions de salut i opcions de vida que la seva mateixa generació en zones urbanes de Nigèria, l'Índia o Uganda[9].
Ara, Republicans i Demòcrates, que són precisament els que han aplicat les polítiques que han generat aquesta destrucció social, es porten les mans al cap en comprovar les conseqüències. Fugen de la seva responsabilitat, la seva absoluta complicitat durant dècades amb el gran negoci dels opioides i assenyalen els toxicòmans com els causants individuals d'aquesta enorme crisi.
Aquests arguments són completament inacceptables, però cal entendre'ls com una part fonamental de la ideologia capitalista. Per a la classe dominant i els seus lacais, som nosaltres individualment els qui triem la vida i els problemes que sofrim. Els addictes decideixen consumir, les prostitutes vendre el seu cos, els ludòpates arruïnar-se i els treballadors ser explotats en condicions infrahumanes.
Aquesta posició mesquina òbvia la qüestió de classe. No es pot ser lliure en una societat on existeixen opressors i oprimits. Les farmacèutiques, els proxenetes, la patronal del joc i qualsevol altra indústria requereixen de l'existència de milions d'éssers humans desesperats amb els quals fer negoci.
Per això és un disbarat parlar de “llibertat individual” sota aquest sistema. Les nostres decisions estan totalment determinades per les nostres condicions de vida. La pobresa, la por de perdre la feina i a no arribar a final de mes són els mecanismes amb els quals el capitalisme retalla la nostra llibertat, empenyent-nos a prendre camins que sota una societat realment lliure i igualitària mai haguéssim acceptat. Només els qui viuen en una situació privilegiada, al marge de l'explotació i de la necessitat, poden defensar un discurs tan nauseabund.
L'esquerra reformista, i alguns grups que fins i tot es declaren revolucionaris i marxistes però actuen com a comparses, no es cansen de reproduir aquest enfocament: “les drogues són una cosa personal, forma part de la llibertat individual”, sense entendre que és precisament el contrari. Les addiccions no només generen un negoci formidable als capitalistes, sinó que són a més una forma de control social fonamental per a bloquejar la lluita de classes.
Per descomptat perseguir el petit consumidor i criminalitzar-lo forma part de l'estratègia de la burgesia. Amb una mà crea el mercat per al consum d'opioides, amb l'altra culpa als addictes i empresona els camells de pa sucat amb oli. I mentrestant, els grans narcotraficants tracten amb banquers i empresaris farmacèutics sense que res ni ningú els molesti.
I tots defensen amb el mateix entusiasme la legalització de la indústria de la droga com a solució per a acabar amb els càrtels, i com la millor manera de cuidar i protegir els toxicòmans. El que faltava! Com si convertir els narcotraficants en “honrats empresaris” anés a significar més recursos per a la sanitat pública, millors feines i salaris per al jovent, i menys repressió. N’hi ha prou amb observar el que ocorre als EUA per a entendre que aquest plantejament és un frau complet.
La guerra contra la droga, o l'excusa perfecta per a l'augment de la repressió
No acceptar la legalització de la droga no comporta, ni molt menys, que defensem la repressió contra el consumidor o el petit productor. Els revolucionaris rebutgem rotundament qualsevol postura moralista i reaccionària que advoqui per augmentar les tendències autoritàries i repressives dels Estats davant els problemes socials.
Això és part del missatge racista i classista de la classe dominant. Ho utilitzen com a excusa per a crear autèntics estats policials en els barris i per a criminalitzar i atacar el jovent i els sectors més combatius de la societat.
Els EUA són el millor exemple de com l'anomenada “guerra contra la droga” s'ha transformat en una salvatge persecució i fustigació contra els més oprimits, especialment la població afroamericana més pobra, que ha estat part essencial dels moviments revolucionaris més poderosos, com els Panteres Negres o Black Lives Matter.
Amb menys del 5% de la població mundial, els EUA té en el seu territori el 25% dels presos del planeta, i d'entre ells els afroamericans són la part majoritària, gairebé un 40%. Percentatges que no han deixat d'augmentar en els últims anys, fins i tot en aquells estats on s'han legalitzat drogues com el cànnabis o determinats opioides, demostrant quant d’equivocats estan els qui afirmen que la legalització de les drogues suposaria la fi de la repressió.
Per una societat lliure d'explotació i alienació
La hipocresia de la burgesia no coneix límits. Criminalitzen i reprimeixen els joves dels guetos mentre protegeixen als qui realment treuen profit del comerç de la droga. Els càrtels, en col·laboració amb els principals bancs estatunidencs, obtenen a l'any guanys de 29.000 milions de dòlars. No obstant, els traficants i sembradors només es queden amb el 5% dels guanys, és a dir, el 95% restant acaba en mans de la banca, les farmacèutiques i les grans empreses de Wall Street.
Per a la classe dominant la droga fa un paper triplement útil. Suposa un formidable negoci, facilita una justificació per a augmentar la repressió i, a més, permet introduir una substància enormement nociva entre els sectors més radicalitzats del jovent, aplacant així el seu esperit de lluita i eliminant qualsevol indici d'organització política.
El combat contra la droga ha de ser una prioritat en l'agenda política de les organitzacions revolucionàries. Cal arrencar el problema d'arrel, defensant una alternativa socialista, nacionalitzant les farmacèutiques, la banca i totes aquelles indústries que s'enriqueixen a costa del negoci de la droga, invertint els recursos fabulosos que avui monopolitza una minoria de paràsits en llocs de treball dignes, en habitatge públic accessible i decent, en sanitat i educació públiques universals, en equipaments culturals i un oci que no sigui beure i drogar-se. Només així acabarem amb qualsevol mena de necessitat i crearem les condicions per a la genuïna llibertat.
--
Notes
[1] Las colas del hambre recorren Nueva York (El País, 28/10/2020)
[2] El gobierno de Biden lucha contra las adicciones en Estados Unidos a medida que las muertes por sobredosis rompen récords (CNN, 30/09/2021)
[3] El beneficio de las farmacéuticas crecerá un 50% este año y un 11% en 2021 (El Economista, 07/11/2020)
[4] 'El crimen del siglo', el documental de HBO sobre las farmacéuticas que deberías ver (Esquire, 11/05/2021)
[5] Fentanilo, la droga 50 veces más potente que la heroína que tiene en alerta a EE.UU. (BBC Mundo, 29/03/2016)
[6] Cómo una simple operación de rodilla me llevó al consumo de heroína (BBC Mundo, 16/03/2016)
[7] L'heroïna de color negre quitrà és una substància resinosa, enganxosa i fosca d'origen mexicà, resultant de l'acetilació incompleta de la morfina. En general, és més barata i més ràpida de produir que l'heroïna blanca o marró.
[8] Viaje a la capital de la crisis de opioides en EEUU: una receta por minuto en un pueblo de menos de 400 personas (ElDiario.es, 13/10/2019)
[9] La agonía de San Francisco: "Las condiciones de algunos barrios son peores que en Uganda" (El Confidencial, 29/10/2021, entrevista a Michael Shellenberger)Michael Shellenberger)
