Molt temps i diners s’ha invertit en la campanya propagandística que pretenia treure pes i gravetat a l’assalt al Capitoli del passat 6 de gener. Hem escoltat que Trump estava acabat, aïllat i sense suports en el seu partit. Amb Joe Biden dirigint la Casa Blanca, els capitalistes pretenien rebaixar l’alt nivell de polarització social intolerable per a l’estabilitat que necessita la classe dominant. Aquest era el seu desig, però els fets mostren una realitat molt diferent.
Devastació social i decadència imperialista
Segons USA Today, només el 26% de la població dóna suport a la tasca econòmica del president i el rebuig a la seva gestió arriba al 55%. Tots els plans bilionaris anunciats a bombo i platerets no han anat a combatre la precarietat o garantir serveis socials públics, sinó una vegada més a les butxaques de les grans empreses. La devastació social continua estenent-se, mentre la demagògia reaccionària trumpista reforça i amplia la seva base entre milions de petits propietaris i capes mitjanes, colpejades per la crisi i terroritzades davant la possibilitat de perdre el seu còmode estatus social; també entre sectors de treballadors políticament endarrerits.
Trump ha fortificat la seva base i pres el control del Partit Republicà, depurant la seva direcció de qui s’oposà a aquest gir a l’extrema dreta, com Liz Cheney, filla del vicepresident de Bush.
Trump ataca drets de dones i migrants
Trump ha donat una bandera per la que lluitar als sectors que veuen amb paüra la fi del “somni americà” i la posició dels EUA com a potència sense rival, assenyalant un culpable: la classe obrera i, en particular, la seva avantguarda que ha protagonitzat les mobilitzacions de masses de l’últim període.
El trumpisme està utilitzant les seves posicions, estat a estat, per a atacar els drets socials i democràtics més elementals. Com la prohibició del dret a l’avortament en pràcticament en tots els supòsits —malformació i violació, inclosos— a Texas i Arkansas, primers estats d’una llista addicional de 19 que planegen aprovar amb la majoria republicana iniciatives legislatives similars.
Les dones i el col·lectiu LGTBI sempre han estat al punt de mira. Però l’odi del trumpisme és fins i tot superior contra la classe treballadora afroamericana, que va encendre la metxa de la lluita després de l’assassinat de George Floyd. Les lleis aprovades a Geòrgia, Texas, Arizona o Florida limitant el dret a vot de la població afroamericana i els migrants, tenen com a objectiu colpejar-los durament.
A Oklahoma han aprovat disposicions per a garantir immunitat a conductors que matin o fereixin un manifestant si al·leguen que fugien d’un disturbi. Cinc estats republicans han impulsat normatives per a prohibir el que consideren un ensenyament antipatriòtic, que culpabilitza els blancs i qualifica el racisme de problema sistèmic.
El governador de Texas, Greg Abbot, està sent el màxim exponent de l’odi al migrant. Ha enviat contra els haitians que intenten entrar als EUA fugint de la misèria a la guàrdia fronterera a cavall, a caçar negres a fuetades. Les imatges van provocar tal commoció que la Casa Blanca es va veure obligada a prometre mesures contra aquests agents. Abbot ha respost desafiant, dient que davant qualsevol sanció el els oferirà treball com a policies de l’Estat. Una crida encoberta a continuar organitzant l’exèrcit de la reacció, i a la vista de tothom.
Mentre el trumpisme fa ostentació del seu racisme i masclisme, Biden ho permet. No ha modificat, en el fonamental, ni la política migratòria de Trump ni cap altra.
Aixecar una alternativa revolucionària per a frenar l’avanç del trumpisme!
La lluita contra el suposat “frau electoral” va ser utilitzada per Trump per a agrupar les seves forces i preparar l’assalt al Capitoli. Fins i tot després de ser refutat el frau per les seves pròpies auditories, el 36% d’estatunidencs i 78% de votants republicans creu que Biden no va guanyar legítimament. L’avanç i enfortiment del trumpisme té les seves arrels en dos factors: la descomposició social alimentada per la crisi capitalista i el fracàs de les polítiques reformistes i paper nefast dels seus dirigents.
Els sectors del Partit Demòcrata que es presenten com a ala esquerra (Sanders, Ocasio-Cortez...), més enllà de gestos i paraules, avalen en els fets la política de Biden, que no només està sent incapaç de frenar el trumpisme sinó que l’està enfortint.
Biden i la seva administració s’han negat a jutjar els assaltants del Capitoli, impedint cap recerca seriosa i mantenint en els seus llocs a tots els que des dels seus càrrecs militars i policials ho van permetre. A més, Biden ha arrabassat a Trump el seu programa nacionalista i la seva agressivitat imperialista contra la Xina, i signat amb els republicans plans de salvament dels grans monopolis que han suposat el desemborsament de bilions de dòlars. Biden fa i farà més fort al trumpisme.
Per a tallar el pas a la reacció, cal trencar completament amb la política de l’establishment del Partit Demòcrata. L’esquerra militant, activistes socials i comunitaris, sindicalistes combatius, han d’aixecar una política de front únic per a construir un partit dels treballadors i basar-se en la mobilització de tots els oprimits i oprimides. Només una alternativa socialista podrà acabar amb la dictadura del capital.
Tot i que una part fonamental de la classe dominant vol apaivagar la situació recorrent encara al joc parlamentari i als mecanismes de la democràcia burgesa, la polarització a esquerra i dreta és una tendència objectiva d’aquest període caòtic que travessa el capitalisme nord-americà. El gir del Partit Republicà a posicions obertament d’extrema dreta demostra que a la burgesia no li tremolarà la mà, i secundarà tot tipus de mesures autoritàries o la repressió més salvatge si veu en perill els seus privilegis.
No hi ha temps a perdre davant l’amenaça del trumpisme. Cal construir una esquerra revolucionària als EUA i a tot el món!
