Fa 11 anys de la històrica conquesta de la llei de l’avortament a l’Estat espanyol. Després de 35 anys de dictadura franquista es reconeixia el dret a un avortament lliure, segur i gratuït, dins del sistema públic, per a qualsevol dona que així ho decidís sense necessitar l’aval d’un psiquiatra com ocorria anteriorment! Aquesta llei, però, s'incompleix sistemàticament, negant en la pràctica a centenars de milers de dones el dret a decidir sobre el nostre cos.

L'any 2020 un 85% de les Interrupcions Voluntàries de l’Embaràs (IVE) es van realitzar en clíniques privades, únicament el 6,28% del total en hospitals públics i un 9,21% en centres especialitzats de la xarxa pública. Segons dades del propi govern central, més de 6.000 dones han de desplaçar-se anualment a una altra província per a poder avortar. En 8 províncies no s’ha practicat cap avortament des del 1988.

"L'objecció de consciència", una excusa per al negoci milionari de les clíniques privades

Les administracions justifiquen el desviament sistemàtic a la privada escudant-se en la malanomenada objecció de consciència dels metges. O sigui, que tots els objectors estan a la pública i els no objectors a la privada, oi? Prou prendre’ns per idiotes. El motiu principal pel qual s'impedeix el dret a l'avortament és l'ideari franquista, reaccionari i podrit que propaga un règim heretat de la dictadura, i una Església Catòlica responsable de la gestió de nombrosos hospitals (finançats majoritàriament amb diners públics) que boicoteja el nostre dret perquè afirma, en paraules del Papa Francesc, que “Qui avorta, assassina”.

És una vergonya que el nostre dret a un avortament segur, gratuït i dins del sistema públic estigui supeditat a l'objecció de consciència del metge de torn.

Però la raó de no realitzar avortaments en la sanitat pública és també econòmica: les clíniques abortives són un negoci molt lucratiu per a la patronal de la sanitat privada. De 2015 a 2019 tretze centres de la xarxa pública catalana no han realitzat cap avortament tot i estar habilitats per a fer-ho. En aquest període el Govern ha lliurat 16 milions d’euros a les clíniques privades.

El procés pel qual passa una dona que decideix interrompre el seu embaràs és una carrera d'obstacles. Una vegada ha pres la decisió d'avortar, quelcom gens agradable per a cap dona i que té conseqüències físiques i psicològiques molt importants, s'enfronta a no poder-ho fer en un hospital públic. A més, ha de recollir personalment un sobre informatiu –el contingut del qual està sovint orientat a continuar amb l’embaràs– i passar per un període de reflexió de tres dies abans de demanar una cita. A això se li suma la coacció de grups ultracatòlics vinculats a Vox a les dones que acudeixen a les clíniques per avortar acusant-les d’assassinat i repartint informació falsa. Un 89% de dones a nivell estatal declara alguna forma d’assetjament per part d’aquests grups. Una autèntica tortura que roman impune.

El nostre dret a l'avortament no es negocia, es garanteix!

Cal enfrontar aquesta ofensiva de la reacció amb fets. Durant les dècades en què el PSOE ha estat governant no ha deixat de cedir davant les pressions de la dreta i l’Església. I per això ara poden boicotejar l’exercici del nostre dret a l’avortament!

Unides Podem defensa reformar la llei actual. És evident que cal fer-ho, començant per l’’objecció de consciència”. Els metges reaccionaris que no vulguin practicar avortaments, que estudiïn una altra disciplina! O és que potser hem de permetre per “objecció de consciència” que un professor es negui a ensenyar la teoria de l’evolució i la substitueixi per la Bíblia? Però la realitat ha demostrat que un dret estigui reconegut en la llei no garanteix absolutament res.

Necessitem mesures reals dotades del finançament i els mitjans necessaris a la sanitat pública. L'única garantia que tots els drets conquistats es materialitzin és acabar amb el negoci privat de la sanitat: nacionalitzar-la i posar aquests mitjans i personal al servei de la majoria. Cap dret pot estar supeditat al lucre privat, ni el dret a l'avortament, ni el dret a l'educació, ni el dret a l'habitatge, ni el dret a la sanitat universal!

Per garantir els nostres drets necessitem depurar de masclistes i franquistes l'aparell judicial i les institucions. Acabar amb els privilegis de l'Església catòlica i la seva moral podrida i enfrontar-nos a la reacció i l'extrema dreta. Necessitem lluitar per acabar amb un sistema en guerra amb els drets de les i els oprimits. Mentre això no es faci, qualsevol llei serà insuficient. Només organitzant-nos i lluitant aconseguirem fer totes les nostres conquestes reals i efectives!