La lluita pels drets de la comunitat LGTBI continua sent més necessària que mai. En aquests últims anys, especialment durant la pandèmia de la Covid-19, la nostra opressió, la desigualtat que patim i les agressions contra el nostre col·lectiu han augmentat de manera dramàtica.
En 70 països del món les relacions entre persones del mateix sexe encara estan penalitzades de facto o són il·legals: 11 les castiguen amb la pena de mort, 26 tenen penes que van des dels 10 anys de presó a la cadena perpètua. A l’Amèrica Llatina, més de 1.300 persones del col·lectiu LGTBI han estat assassinades entre 2014 i 2019. Als Estats Units, tal com publicava l'ONG Coalició en Defensa dels Transsexuals Negres, el 44% de les lesbianes i el 61% de les dones bisexuals han patit algun episodi de violació, violència física o assetjament per part d'una parella íntima, comparat amb el també dramàtic 35% de les dones heterosexuals.
A l'Estat espanyol, el 2019 les denúncies per delictes d'homofòbia van augmentar un 58% a Barcelona i el 2020 un 15% a tota Catalunya. Segons l'Observatori contra l'Homofòbia, Transfòbia i Bifòbia només un de cada quatre incidents homòfobs es denuncia a la Comunitat de Madrid i en el que va d'any fins a l'11 de març de 2021 s'han registrat 23 incidents d'odi a la CAM. UGT ha publicat recentment que quatre de cada deu dones lesbianes han patit agressions al treball i una macroenquesta de l'Agència de Drets Fonamentals de la Unió Europea del maig de 2020 assenyala que el 50% del col·lectiu LGTBI evita agafar de la mà a la seva parella per por d'agressions a l'Estat espanyol –la xifra arriba al 60% a la resta del continent–.
A aquestes dades cal sumar l'increment d'insults, assetjament i amenaces digitals que amb el confinament s'han disparat: el 40% ha suportat atacs homòfobs greus.
Aquesta barbàrie social és part de la dramàtica realitat que sofrim les persones LGTBI sota aquest sistema en pràcticament tots els àmbits de les nostres vides, especialment les més colpejades entre els més oprimits: les persones trans. Les dificultats que arrosseguen les persones trans a l'hora de trobar un treball, integrar-se en el seu entorn escolar o laboral continuen sent enormes, la xacra de la prostitució s'ha convertit en l'única manera de sobreviure per a moltes d'elles i les dades d'intents de suïcidi són esgarrifoses: més del 80% dels menors i adolescents trans pensen en treure’s la vida i més del 40% ho intenten.
L'extrema dreta, l'Església Catòlica i la moral capitalista
Arreu del món, les formacions d'extrema dreta han fet una bandera de la seva homofòbia, masclisme i discriminació contra les dones i el col·lectiu LGTBI. Totes elles, des del PP i Vox a l'Estat espanyol, a Orbán a Hongria, Bolsonaro al Brasil, el ja ex-president Trump als EUA, el PiS a Polònia… amb les seves polítiques i ideologia reaccionària, perpetuen i alimenten l'opressió de totes aquelles persones que no encaixem en “el seu model” del que és acceptable segons l'ideari catòlic, apostòlic i romà. La llista de declaracions i atacs és molt llarga. Insults, menyspreu, teràpies de conversió per a “curar” l'homosexualitat, el pin parental, agressions per part d'agents de la policia que queden totalment impunes…
De la mà de la dreta i els mitjans de comunicació està la cúpula de l'Església Catòlica. Una jerarquia que ha estat assenyalada i acusada de múltiples casos d'abusos sexuals contra menors i que tot i així se sent amb el dret de criminalitzar dia sí i dia també amb total impunitat a les persones del col·lectiu LGTBI, tractant-nos de malalts i antinaturals, entre altres tantes barbaritats.
Fins i tot malgrat la fortíssima campanya de propaganda per a presentar-nos una “església renovada” o un Papa molt “modern” respecte a l'homosexualitat, la realitat és que és impossible oblidar totes les declaracions de capellans, bisbes i cardenals, o fins i tot del mateix papa Francesc, sobre nosaltres: “són el diable”. Són els guardians de la moral capitalista: la hipocresia i el cinisme absolut.
Aquesta és la línia ideològica d'una institució que va tenir forts lligams amb la dictadura pinochetista o la franquista o amb sectes que són autèntiques bandes violentes contra les persones LGTBI com els anomenats grups d'odi antigay estatunidencs.
La lluita revolucionària és l’únic camí. Volem ser el que som!
Després de la pandèmia de la Covid-19 i la crisi econòmica i social que vivim, és més necessari que mai reprendre les tradicions més combatives del moviment LGTBI, recordar les revoltes d'Stonewall i les mobilitzacions contra l'opressió sexual durant el franquisme.
Al col·lectiu LGTBI, que no només som gais, lesbianes, bisexuals, trans… sinó també fills i filles de la classe obrera, mai ningú ens ha regalat res. Si la Llei Trans ha pogut ser presentada al Congrés ha estat gràcies a la lluita, incansable i molt dura, contra vent i marea, que les persones trans han protagonitzat. Igual que amb el dret a l'avortament, al divorci o al matrimoni homosexual, tot el que hem guanyat ha estat gràcies a la batalla que hem donat als carrers.
Però que haguem conquistat drets no significa que, el dia de demà, l'extrema dreta, l'Església o la judicatura masclista no ens els pretenguin arrabassar-los. Fins i tot en molts països en els quals existeix una suposada “protecció constitucional” o lleis avançades contra la discriminació per orientació o identitat sexual, els nostres drets i la nostra llibertat sexual és vulnerada constantment. L'Estat espanyol és un clar exemple d'això.
Necessitem aixecar un moviment LGTBI revolucionari i anticapitalista per a aconseguir una assignatura d'educació sexual als centres d'estudi, per a lluitar per la depuració de franquistes i masclistes de l'aparell de l'Estat, per ocupacions i sous dignes, per una sanitat 100% pública amb accés a la salut mental de qualitat, perquè el Govern de coalició prohibeixi la violència extrema que suposa la prostitució i s'enfronti amb el milionari negoci dels proxenetes.
Hem d'unir totes aquestes reivindicacions a la lluita contra el capitalisme, per construir una nova societat, lliure de qualsevol mena d'opressió per identitat o orientació sexual, gènere o raça: una societat socialista al servei de la majoria, on totes i tots puguem viure en genuïna llibertat i podem ser qui realment som.
