Als albors del segle XXI, a les joves dels EEUU i gran part d'Europa se'ls va dir que la igualtat estava a l'abast de la mà. No necessitaven al feminisme perquè el capitalisme els oferia un futur brillant basat en una creixent prosperitat i en la igualtat de gènere.

Avui, aquesta il·lusió s’enfonsa entre ruïnes. A tot el món, el mite del progrés capitalista -que els joves tenen més oportunitats que els seus pares- ha quedat fet miques per la crisi econòmica mundial del 2008 i les seves posteriors seqüeles. Els joves de classe treballadora i de classe mitjana s'enfronten a un món que no compleix les seves expectatives, dominat per la desocupació massiva, pel treball precari i els baixos salaris, per les retallades als serveis públics i per la impossibilitat d'accedir a un habitatge. La guerra i els conflictes van en augment, i milions de persones arrisquen la vida en veure’s obligats a fugir de casa seva. Per a les dones, això es combina amb la discriminació de gènere que segueix incrustada a l'estructura de la societat i vol dir que, en un món de baixos salaris, les dones a nivell mundial segueixen guanyant de mitjana entre un 10 i un 30% menys que els homes.

Al món neocolonial, on predominen els salaris de misèria, les dones estan hiperexplotades. En molts casos treballen 12 hores o més al dia al camp, als mercats, o a les fàbriques tèxtils i de calçat. En molts llocs, dones i nens treballen com a esclaus moderns.

Lluny de produir-se una desaparició gradual i automàtica de la discriminació de gènere, en diversos països els governs estan actuant exacerbant-la. A Rússia, per exemple, on s'estima que una dona mor fruit de la violència domèstica cada quaranta minuts, aquesta violència ha estat parcialment despenalitzada. L'austeritat ha tingut també un impacte directe molt negatiu respecte a la violència i fustigació que enfronten les dones, i respecte a la seva capacitat per defensar-se. A la Gran Bretanya, per exemple, més de 30 cases d'acollida per a dones maltractades han tancat a causa de la falta de fons, i moltes de les restants s'enfronten al tancament o, en el millor dels casos, a dures retallades. Alhora, l'absència total d'habitatges assequibles deixa a moltes dones sense cap lloc on anar quan fugen de la violència de les seves parelles. Un altre exemple és que 9 de cada 10 treballadores a Gran Bretanya en bars, restaurants i hotels informen haver patit abusos sexuals per part d'ocupadors, gerents o clients, dient-los posteriorment que "és part de la seva feina" i que han de suportar-ho ja que tenen la sort de tenir-ne un. Avui, igual que ahir, qualsevol millora en els drets de les dones no es produirà de forma automàtica sinó només com a conseqüència de la lluita de masses.

El Dia Internacional de la Dona, més important que mai!

Per tot això, el Dia Internacional de la Dona, més d'un segle després des del seu inici als Estats Units, és avui més important que mai. Els intents de convertir-lo en una simple oportunitat de vendre per part de les grans multinacionals, amb campanyes publicitàries per comprar regals celebrant el 8 de març, estan cada vegada més relegats en la mesura que el 8 de març s'està convertint cada vegada més en un important esdeveniment en la creixent lluita global contra l'opressió de les dones. Aquest any, les joves de l'Estat espanyol estaran al capdavant quan el 8 de març milions de joves, noies i nois, participin en la vaga general estudiantil convocada pel Sindicat d'Estudiants, i en la qual Esquerra Revolucionària (secció del CIT/CWI a l'Estat espanyol) juga un paper decisiu.

El final d'aquest conte de fades d’un avanç constant i progressiu cap a la igualtat de gènere ha estat l'elecció de l’obertament misogin Donald Trump com a president dels Estats Units. Des del primer dia, però, la seva presència a la Casa Blanca ha fet de catalitzador per reclutar milions a la lluita contra el racisme i qualsevol altra forma d'opressió; i també a la lluita pels drets de la dona. Després de les marxes de dones l'any passat -les més grans manifestacions en un mateix dia en la història dels EEUU, i les més grans a nivell mundial des de 2003-, les marxes del 2018 han comptat amb la participació de fins a 2,5 milions de persones a pobles i ciutats de tots els EEUU. Però els Estats Units i l'Estat espanyol no estan sols en aquesta lluita.

En molts països del món s'han desenvolupat o s'estan desenvolupant nous moviments feministes. Alguns en resposta a l'opressió que les dones han patit durant molt de temps, com el moviment contra les violacions a l'Índia o el moviment "Ni una menys" que ha mobilitzat centenars de milers als carrers a Argentina i altres països contra la violència masclista. Altres sorgeixen per frenar nous atacs contra els drets de les dones, com el moviment parcialment ressorgit que es va desenvolupar a Polònia el 2016 contra l'intent del Govern de prohibir completament l'avortament. D'altres, però, no només tracten d'evitar que les coses empitjorin sinó que sorgeixen per tal de lluitar per a més i millors drets. Així ha succeït també a Polònia, on les protestes al començament d'aquest any demanen introduir el dret a l'avortament sense supòsits durant les dotze primeres setmanes d'embaràs.

A Irlanda del Sud, l'Estat, lligat a l'Església Catòlica, va adoptar des del seu naixement una actitud extremadament reaccionària respecte als drets de les dones a controlar els seus propis cossos, incloent la prohibició total de l'avortament. Després de l'espantosa mort de Savita Halappanavar el 2012, després de que l’haguessin denegat avortar, es va generar un ambient favorable al canvi. El Partit Socialista a Irlanda, juntament amb la campanya feminista socialista ROSA iniciada per membres d'aquest partit, ha jugat un paper central en mobilitzar i organitzar el moviment per generar aquest ambient de canvi. Els polítics capitalistes a Irlanda s'han vist obligats en part a canviar el seu discurs davant l'impacte d'aquest moviment, i un comitè parlamentari ha recomanat l'accés lliure a l'avortament, sense supòsits, durant les 12 primeres setmanes de l'embaràs. El proper 25 de maig tindrà lloc un referèndum per derogar la prohibició existent.

El moviment #MeToo (#JoTambé)

2017 va ser també l'any del moviment #MeToo. El que va començar a Hollywood -amb actrius i actors denunciant l'assetjament i agressions sexuals sofertes a mans del magnat del cinema Harvey Weinstein i altres personatges- s'ha estès per tot el món. Pràcticament totes les institucions capitalistes, des dels mitjans de comunicació fins a les grans empreses multinacionals, els parlaments i les organitzacions benèfiques s'han vist danyades per una allau d'acusacions. Aquesta onada d'acusacions, en gran mesura a través de les xarxes socials, és un símptoma tant de l'omnipresència contínua de l'assetjament i les agressions sexuals, com l'augment de la confiança per part de les dones per combatre aquestes situacions.

No donem cap credibilitat a aquells que intenten assenyalar que aquest fenomen ha "exagerat" l'abast de l'assetjament i l'abús sexual. Per contra, ha revelat només una part de la realitat quotidiana que viuen innombrables dones, i especialment les més oprimides, incloent les més mal pagades, les que no tenen cap tipus de seguretat laboral i les que pertanyen a minories ètniques. Això no vol dir, és clar, que cada acusació feta a través de #MeToo pugui considerar-se provada, ja que tota persona té dret a una audiència justa abans de ser condemnada com a culpable. Independentment de la culpabilitat o la innocència d’individus particulars, el moviment #MeToo sí que ha revelat amb claredat la culpabilitat del sistema capitalista en permetre que milions de dones pateixin abusos sexistes.

No és estrany que gran part de les acusacions que s'han realitzat siguin contra homes en posicions de poder respecte a les seves víctimes. El capitalisme es fonamenta en el fet que una petita minoria de la societat, principalment la classe capitalista i els multimilionaris que posseeixen les principals empreses i bancs, tingui un enorme poder de cara a explotar a la majoria de la societat. Vivim en un món on les vuit persones més riques tenen tanta riquesa com la meitat de la població mundial. Inevitablement en una societat així, entre aquells que ostenten el poder, hi haurà persones que habitualment intentin utilitzar la seva posició per abusar o assetjar sexualment tant a dones com a homes amb menys poder que ells, i per tant també als seus treballadors. Això no vol dir, és clar, que els homes de classe treballadora quedin al marge d'aquests comportaments. El masclisme impregna tota la societat capitalista afectant a tots els estrats de la mateixa.

Sens dubte, al 2018 es viurà el desenvolupament de nous moviments per defensar i estendre els drets de les dones, un resultat inevitable com a conseqüència del xoc entre les expectatives de les dones i la propaganda sobre la igualtat impulsada per un sector de la classe capitalista amb la realitat masclista existent sota el capitalisme.

La dominació masculina unida a la societat de classes

L'opressió de gènere està profundament arrelada, però no és innata ni immutable, i durant la major part de la història humana no va existir. La dominació masculina (el patriarcat), tant en el seu origen com en la seva forma actual, està intrínsecament lligada a les estructures i desigualtats de la societat de classes, sorgida fa uns 10.000 anys. L'ascens del domini masculí va estar relacionat amb el desenvolupament de la família com a institució per mantenir les divisions de classe i de propietat, així com la disciplina. La institució de la família, en les seves diferents formes, ha actuat com un important agent de control social en totes les societats de classe. La naturalesa jeràrquica de la societat es va reflectir en l'estructura de la família tradicional amb l'home com a cap de família i les dones i els nens obedients a aquest.

Tot i que avui més que mai la institució capitalista de la família té més debilitada la seva influència sobre la classe treballadora, milions de dones a tot el món segueixen sent "esclaves d'esclaus" i segueix estant profundament arrelada la idea que les dones són possessions dels homes que han de ser lleials i obedients als mateixos. Tota la societat està impregnada de propaganda que emfatitza sense fi el paper "adequat" que han d'adoptar les dones com a mestresses de casa, mares, objectes sexuals, etc.

L'opressió de les càrregues familiars

Per al capitalisme un paper essencial de la família és assegurar la tasca central de portar al món i formar les pròximes generacions així com tenir cura dels malalts i la gent gran. A la segona meitat del segle XX, almenys en alguns països europeus, aquesta tasca es va veure alleujada en part gràcies a les conquestes de la classe treballadora com l'atenció mèdica gratuïta o assequible, les escoles bressol, els sistemes de pensions per la gent gran, etc . Avui en dia, aquestes conquestes estan amenaçades, quedant les famílies, especialment les dones, a càrrec d'aquesta penosa càrrega, i sovint al mateix temps treballant a temps complet o en treballs precaris mal pagats, lluitant desesperadament per arribar a final de mes. El feminisme socialista lluita per la plena igualtat entre els dos sexes. El nostre paper, però, no és acceptar aquestes càrregues impossibles que el capitalisme imposa sobre les famílies, -discutint només qui ha d'assumir la major part de les mateixes- sinó lluitar decididament per serveis públics universals finançats adequadament i per llocs de treball ben remunerats amb reducció de la jornada laboral, alliberant així a les famílies de classe treballadora d'aquestes càrregues quotidianes i donant a totes les persones l'oportunitat de gaudir la vida, incloent poder passar temps lliure amb els seus éssers estimats.

Aquesta lluita està vinculada amb la lluita pels drets reproductius, perquè només així és possible que les dones obtinguin el dret real a triar quan i si volen tenir fills. Els marxistes lluitem perquè les dones tinguin control sobre els seus propis cossos, perquè puguin decidir si volen i quan volen tenir fills, però també perquè tinguin habitatge assequible de qualitat, llars d’infants gratuïtes, un salari digne i tot allò necessari per a poder triar lliurement el fet de tenir fills.

La lluita per l'alliberament de la dona és part fonamental de la lluita de classes, en la qual la lluita de les dones contra la seva pròpia opressió específica acaba vinculant-se amb les lluites de la classe obrera en general per aconseguir una completa reestructuració de la societat que acabi amb tot tipus de desigualtat i opressió.

El feminisme capitalista burgès no té alternatives

No estem d'acord amb el feminisme capitalista perquè no adopta una visió de classe en la lluita per l'alliberament de les dones. En poques paraules, les dones de classe treballadora tenen més en comú amb els homes de classe treballadora que amb Margaret Thatcher o Theresa May a Gran Bretanya, Hillary Clinton als EEUU, o Sheikh Hasina Wazed a Bangladesh. Això, per descomptat, no vol dir que només les dones de classe treballadora estiguin oprimides. Les dones de tots els sectors de la societat pateixen opressió com a conseqüència del seu gènere, inclosa la violència domèstica i l'assetjament sexual. No obstant això, per aconseguir la igualtat de gènere real per a totes les dones, fins i tot per aquelles en l'elit de la societat, cal un tomb complet de l'ordre existent en totes les seves esferes: econòmica, social, familiar i domèstica. El punt de partida necessari per a un canvi d'aquest tipus és posar fi al sistema que Thatcher, May, Clinton i altres defensen -el capitalisme- posant les principals grans empreses en mans públiques per permetre el desenvolupament d'un pla socialista democràtic de la producció. La classe obrera, majoritària en molts països, és l'única força en la societat capaç de dur a terme un canvi d'aquesta magnitud. Això no exclou, és clar, que dones de l'elit de la societat, fins i tot les filles de la classe capitalista, decideixin que l'única forma d'acabar amb el masclisme que pateixen és trencar amb la seva classe i unir-se a la lluita pel socialisme.

El paper del moviment obrer

Els marxistes en cap cas plantegem que es posposi la lluita contra el masclisme com una cosa que només s'ha d’abordar després de la fi del capitalisme. Per contra, és vital que tots els aspectes de l'opressió de les dones siguin combatuts des d'ara, incloent l'assetjament i l’abús sexual, però el mitjà més efectiu per fer-ho és a través de la lluita unificada del moviment obrer. Recentment, a Londres, els treballadors dels ferris van realitzar vagues militants contra un cas d'assetjament per part de la direcció de l'empresa, incloent assetjament sexual sistemàtic a una secretària. La plantilla, aclaparadorament masculina, va obtenir una victòria. Per als milions de persones a tot el món que s'enfronten a l'assetjament sexual en el seu lloc de treball, l'únic que els pot donar més poder per lluitar contra el mateix seria formar part d'una organització col·lectiva en la qual participessin la majoria dels seus companys de treball, un sindicat combatiu, preparat per donar-los suport quan donessin un pas endavant. A una escala més gran, la classe treballadora també necessita partits de masses armats políticament amb un programa socialista, i que col·loquin la lluita per la igualtat de gènere en un lloc central.

Per descomptat, el moviment obrer no és immune a comportaments masclistes, i per això és vital que els marxistes lluitem perquè tots aquests casos siguin tractats com a part d'una campanya en la lluita de la classe treballadora per la plena igualtat de les dones. La classe obrera té potencialment el poder per posar fi a aquest sistema capitalista corrupte i masclista, però només serà possible sobre la base d'una lluita unificada tant de les dones com dels homes de la classe treballadora. Això no es pot aconseguir ignorant o minimitzant el masclisme, sinó combatent-lo conscientment.

Fa 101 anys a Rússia, en el Dia Internacional de la Dona, una vaga i una manifestació de dones treballadores va desencadenar els poderosos esdeveniments revolucionaris que van portar, a l'octubre, sota el lideratge del Partit Bolxevic, al fet que la classe treballadora prengués el poder a les mans per primera vegada en la història. La posterior degeneració estalinista de la Unió Soviètica va incloure, juntament amb l'aixafament de la democràcia obrera, la supressió de molts dels èxits obtinguts per les dones després de la revolució. No obstant això, el que va començar el 1917, en un país aïllat i pobre, ens pot donar una idea del que el socialisme podria significar per a les dones avui, quan tota l'enorme riquesa, ciència i tècnica creades pel capitalisme podrien aprofitar-se en benefici de tota la humanitat. La revolució russa de 1917 va introduir la igualtat legal per a les dones, inclòs el dret al vot i a casar-se i divorciar-se lliurement, així com l'abolició de totes les lleis contra l'homosexualitat, molt abans que aquests drets fossin reconeguts al món capitalista. També va ser així amb el dret a l'avortament, creant-se a més guarderies, bugaderies i restaurants gratuïts.

Un segle després, el creixent moviment pels drets de les dones tornarà a estar lligat amb la lluita per un món socialista.

Què defensem i per què lluitem:

• Cap discriminació per motius de raça, gènere, discapacitat, sexualitat, edat i qualsevol altre prejudici.
• Per una campanya massiva, encapçalada pel moviment obrer, contra l'assetjament i la violència sexual, i contra qualsevol tipus de discriminació sexual.
• Sindicats combatius controlats democràticament pels seus membres.
• Construir partits de masses de la classe treballadora amb programes revolucionaris socialistes que incloguin la lluita per la igualtat de gènere.
• Lluitar per la plena igualtat salarial, com a part de la lluita per un salari digne per a tothom, exigint una reducció de la jornada laboral sense pèrdua de salari.
• Cap retallada! Ocupacions, salaris i habitatges dignes per a tothom. Per uns serveis públics de qualitat!
• Ajudes a la maternitat i per a la criança dels fills d'acord amb els costos reals que suposen.
• Baixes per maternitat i paternitat remunerades.
• Un sistema públic de llars d'infants de qualitat, gratuïtes i flexibles, accessibles per a totes les nenes i nens.
• Pel dret de la dona a triar. Anticonceptius i tractaments de fertilitat gratuïts i de qualitat per a tots els que ho desitgin. Ple dret a l'avortament.
• Expropiació de la indústria farmacèutica, que serà de propietat pública.
• Expropiació de les principals empreses i bancs sota el control i gestió democràtica dels treballadors, passant a ser de propietat pública, i amb indemnització únicament en cas de necessitat demostrada.
• Per un pla socialista democràtic de la producció basat en els interessos de l’aclaparadora majoria de la societat, implementat de manera que salvaguardi el medi ambient i estableixi les bases per establir una igualtat genuïna per a tots en un món sense divisió de classes i sense guerra.