El feminisme revolucionari i anticapitalista s'obre pas amb força!

Fes clic aquí per veure la galeria de fotos

La I Trobada Estatal de Lliures i Combatives ha estat un rotund èxit. Des de que fa un any vam inundar les aules de feminisme revolucionari per convocar la vaga i aturada del 8M, Lliures i Combatives s'ha convertit en l'eina de lluita de centenars d'activistes estudiantils i de dones treballadores. Tota aquesta empenta i entusiasme es va plasmar en l'assistència a la nostra I Trobada: més de 220 companyes, treballadores, estudiants, i representants de col·lectius de dones ens vam reunir per debatre les idees del feminisme anticapitalista, de classe i internacionalista. La Casa de Vacas del Retiro a Madrid se'ns va quedar petita!

Des de les 9 del matí del dissabte 24 de febrer companyes de Galiza, Astúries, Euskal Herria, Catalunya, País Valencià, Andalusia, Castella i Lleó, Castella la-Manxa, Madrid... procedents de més de 30 localitats diferents ens vam acreditar en una reunió que també va comptar amb la participació de companyes convidades d'Anglaterra i Gal·les, Irlanda, Bèlgica i Alemanya que van donar una dimensió internacional a la nostra Trobada.

La jornada es va dividir en tres panells de discussió: 1 Feminisme revolucionari i lluita social, 2 Sexualitats, drets reproductius i LGTBI + i 3 La lluita internacional contra la violència masclista i l'opressió de la dona treballadora. I al llarg del dia van prendre la paraula desenes de companyes amb les que vam vibrar, plorar, emocionar i, sobretot, ens vam inspirar.

El nostre feminisme és de classe i revolucionari!

Tota la Trobada va ser electritzant i si hi va haver una idea que va recórrer totes les intervencions va ser que les dones estem oprimides, però no totes som iguals. A la nostra opressió de gènere sumem la nostra opressió de classe, i com a dones de classe treballadora res guanyem tenint caps dones en comptes de caps homes, per això la nostra lluita és anticapitalista. Com va assenyalar Bárbara Areal en obrir el primer panell sobre Feminisme revolucionari i lluita social: "Tots els nostres drets es van aconseguir en la lluita, en les manifestacions i en les vagues, per això el nostre feminisme és de combat. La nostra emancipació com a dones oprimides no es conquerirà en els parlaments ".

I aquesta idea la van deixar molt clara les representants de col·lectius de dones que vam poder escoltar de primera mà: Les companyes de la PAH, Les espartanes de CocaCola en Lluita, les Kellys, la Plataforma Lliures d’Essure, les treballadores de les Cases d'Infants de Móstoles, la de la Xarxa d'Atenció contra la Violència de Gènere de la Comunitat de Madrid, Towanda Rebels, les dones del col·lectiu Velaluz, de la Comunitat Hondurenya, la Plataforma Stop ventres de lloguer...

Totes aquestes dones, en primera línia de batalla contra la violència masclista, l'explotació laboral i la precarietat, contra les retallades del PP i les polítiques dels grans empresaris i banquers, ens van commocionar amb la seva fortalesa moral i el seu compromís, però sobretot perquè ens vam veure reflectides les unes en la lluita de les altres. El seu testimoni va ser una confirmació de la brutal opressió que patim les dones sota el sistema capitalista, i com el nostre alliberament és part d'un combat molt més ampli per a transformar la societat. Com va dir la companya Gema Gil de les espartanes de CocaCola en lluita en la seva salutació a la nostra Trobada: "Les dones no som conscients de la nostra alçada fins que ens posem dempeus".

En aquest primer debat vam abordar també la nostra memòria històrica: som hereves d'una llarga tradició de combat protagonitzada per dones anònimes, com les treballadores que es van aixecar als anys 30 per protagonitzar la revolució i respondre amb les armes a la mà al feixisme. Després, vam patir la dictadura que va aixafar tots els nostres drets. "La repressió durant el franquisme no era només física sinó que es colava per tots els porus de la societat: a través del poder de l'Estat, de la legislació, de l'església, del model de família..." va explicar la companya Coral Latorre de Barcelona.

En aquest espai no podia faltar una denúncia oberta del paper que l'Església Catòlica juga a perpetuar la nostra opressió. La mateixa Església que va donar suport a la dictadura, que segueix gaudint d'un control omnipresent sobre l'educació (el 90% de l'ensenyament privat-concertat és seu) on manté un púlpit privilegiat per escampar tot el seu discurs masclista, homòfob i sexista. Com explicava Míriam Municio: "La jerarquia de l'Església és una màquina de terror, involucrada fins al coll en abusos sexuals a menors i en el cruel robatori de nadons. Tot això en connivència impune amb l'aparell de l'Estat”.

I no només l’Església vol controlar la nostra sexualitat, el sistema treu enormes beneficis amb el nostre cos, com van explicar les companyes en lluita contra l'anticonceptiu Essure. El seu testimoni va ser especialment punyent. Són dones que van decidir no tornar a ser mares i han patit mutilacions genitals, perdut les trompes de Fal·lopi o fins i tot l'úter després de viure un calvari d'efectes secundaris. Tot per haver estat enganyades i haver utilitzat un anticonceptiu absolutament insegur implantat en els seus cossos per la farmacèutica Bayer per engreixar els seus beneficis en connivència amb la Seguretat Social. El que exigeixen és justícia i reparació i "triar ser mares o no, sense que ningú es lucri a costa de la nostra sexualitat".

Ningú ha de decidir sobre el nostre cos

Sota el sistema capitalista el nostre cos és una mercaderia més: horrors sense fi com la prostitució, la pornografia i la compra de nadons a través dels ventres de lloguer són la conseqüència directa. La nostra postura és clara: el nostre cos, la nostra decisió! L'explotació de la dona a través de la prostitució, la pornografia o els ventres de lloguer mai pot ser regulada, només abolida. Aquest va ser el tema a debat en el nostre segon panell: sexualitats, drets reproductius i LGTBI+, introduït per la companya Mónica Iglesias d'Astúries.

El cos de la dona és mutilat i explotat a plaer pel sistema capitalista: en les guerres imperialistes, en les esterilitzacions forçoses de les comunitats indígenes, en la matança actual de milers de dones a Llatinoamèrica i a tot el món per una violència masclista institucionalitzada i sistèmica. I quan volem defensar els nostres drets reproductius, xoquem amb la legislació capitalista i la pressió que exerceix la reacció en totes les seves formes, començant per l'Església.

La companya irlandesa de ROSA (Reproductive Rights, against Oppression, Sexism and Austerity) ens va explicar la meravellosa lluita que estan lliurant les dones contra l'article 8 de la Constitució que els impedeix avortar, amb grandíssimes mobilitzacions als carrers que han provocat una autèntica convulsió social. Però a més, les companyes de ROSA han impulsat la desobediència organitzada, aconseguint i distribuint píndoles abortives segures a les dones que les necessitaven. La situació actual és que el moviment ha obligat el Govern conservador irlandès a celebrar un referèndum sobre el dret a avortament i, segurament estiguem a l'avantsala d'una gran victòria del moviment feminista revolucionari.

També hi va haver intervencions dedicades a la lluita LGTBI+ defensant alt i clar que Volem ser el que som! Perquè la lluita LGTBI+ no sigui assimilada pel sistema a través de "Orgulls Gay" convertits en macro festes lucratives per als empresaris, defensem el caràcter revolucionari d'una sexualitat lliure i exigim ser escoltades i escoltats per fer valer els nostres drets. I aquest 8 de Març les reivindicacions del col·lectiu estaran presents en tota la jornada de vaga feminista que ja està convocada en més de 150 països.

El feminisme de classe i revolucionari és internacionalista!

El tercer panell va començar després del dinar. Semblava que era impossible millorar el que havíem viscut amb els dos primers debats, però la dimensió internacional de la lluita de les dones va ampliar encara més la perspectiva de la discussió. La introducció va anar a càrrec d’Ana García, Secretària General del Sindicat d'Estudiants. Després d'ella van pujar a l'escenari companyes i convidades d'Hondures, Bèlgica, Alemanya i Anglaterra i Gal·les per explicar la mobilització que recorre tot el món.

Gilma Martínez de la Comunitat Hondurenya a Madrid, obria la seva intervenció explicant que "la violència contra la dona és epidèmica" a Hondures: una dona assassinada cada set hores, una dona desapareguda al dia o una dona violada cada mitja hora, donant una mesura de la situació de les dones pobres a l’Amèrica Llatina. Però com informava la companya d'Alemanya, a l’altra banda del món, en un país capitalista avançat on la classe obrera fruit de la lluita ha aconseguit un major "Estat del Benestar", la dona treballadora també està molt lluny de la igualtat, i estan esclatant lluites contra la precarietat i els baixos salaris on nosaltres hi som les protagonistes.

Un espai important en aquest panell el va ocupar la denúncia de la triple opressió de les dones migrants i les seves filles i fills: oprimides per ser dones, treballadores i estrangeres. Les companyes Oumaima i Omama de Barcelona van fer una representació brillant del dia a dia de les dones d'origen musulmà a l'Estat espanyol. De com el sistema intenta aixecar prejudicis per raó de lloc de naixement i raça per dividir-nos. Però nosaltres lluitem contra ells, contra aquest fals "alliberament" que obliga a aquestes dones a treure’s el hijab. Com han assenyalat les companyes: "Qui realment ens oprimeix són les persones que ens discriminen. Demanar a una dona musulmana que es tregui el hijab per no patir masclisme és com demanar-li a una dona negra que es pinti de blanc per no patir racisme o a qualsevol dona que no torni sola de matinada perquè no la violin. "Nosaltres lluitem perquè qualsevol dona pugui decidir què es posa o què es treu sense patir per això!”.

El ritme de les intervencions va ser brutal, però quan va prendre la paraula la companya Susana Guerrero totes les assistents vam quedar commogudes i indignades. Víctima de la violència pedòfila i d'una justícia burgesa que en lloc d'empresonar als maltractadors els fa impunes, el testimoni de Susana ens va encongir el cor, però ens va inspirar increïblement, traslladant tota la seva força i determinació per derrotar la injustícia de la qual és víctima: "durant anys s'ha donat i s'està donant cobertura i protecció a un depredador sexual, que va abusar de mi anys durant la meva infància fins a deixar-me embarassada sent encara menor. Ara sóc jo a qui la Fiscalia asseu a una banqueta l'1 de Març, mentre l'agressor campa al seu aire.”. Tota la sala ens vam posar en peu cridant alt i clar: "Nosaltres si et creiem”.

La rebel·lió social que estem protagonitzant les joves i treballadores amenaça totes les esferes de poder. Per això Susana Guerrero, Juana Rivas, la víctima de la violació de la Manada, i tantes altres dones que el sistema pretén convertir en culpables, jutjades i criminalitzades en els tribunals i els mitjans de comunicació, són per a nosaltres un exemple del feminisme que volem: no un feminisme de saló, de posada en escena, de postal i postureig, sinó el feminisme que ens pot alliberar com a dona treballadora pobra, oprimida i sotmesa pel masclisme patriarcal del sistema capitalista. En paraules de les companyes de Velaluz: "Avui bolcaven tot el seu suport a Susana Guerrero i Nayara la Trobada Feminista de Lliures i Combatives a Madrid. En l'acte es va reflectir que un nou canvi està sorgint, amb un camp de visió molt més ampli, sa, real i on el que veritablement interessa són els drets ".

Aquesta Trobada ha mostrat la vitalitat i la força de Lliures i Combatives, i s'amplifica tota la nostra intervenció de cara a la vaga feminista del pròxim 8 de Març. Una vaga contra la violència sistèmica i institucional contra les dones, contra la desigualtat salarial, pels nostres drets reproductius, contra la propaganda sexista i homòfoba de l'Església Catòlica, contra la cosificació de la dona, contra la prostitució i l'esclavitud del nostre cos, contra el negoci dels ventres de lloguer, contra la justícia masclista i patriarcal...

Una vaga en la qual serem milions de dones en peu de guerra contra el sistema, contra la dreta i els seus aliats, contra els que retallen els nostres drets socials i democràtics, contra els paràsits i les paràsites que ens exploten cada dia. I en aquesta gran mobilització donem la benvinguda als nostres companys dels centres d'estudi i treball que es vulguin sumar per estar a nostre costat i fer més fort el nostre moviment, precisament perquè no volem que facin d'esquirols en la vaga sinó que prenguin plena consciència que aquesta és també la seva batalla, de tota la classe treballadora, de tota la joventut, de tots els oprimits.