Amb el seu cinisme habitual, l'oligarquia colombiana representada tant pel govern dretà de Sants com per l'oposició ultradretana liderada per Uribe- ha llançat una virulenta campanya intentant atribuir tota la responsabilitat del conflicte, així com l'empitjorament en les condicions de vida de les masses colombianes a les zones limítrofes amb Veneçuela, a aquesta decisió del govern veneçolà. També pretenen ocultar la seva responsabilitat en l'extensió del contraban a través de la frontera. El govern colombià no només fa ulls grossos respecte a aquesta realitat, ha aprovat a més mesures que, en la pràctica, faciliten la tasca de les màfies del contraban.

Les causes del contraban

A Veneçuela, des de 2003, existeix control de canvis i preus. L'Estat imposa un preu màxim a tot un seguit de productes bàsics i un canvi fix oficial respecte al dòlar amb l'objectiu d'impedir la fugida de divises i garantir l'accés de la població a tot un seguit de productes indispensables a preus raonables. Els capitalistes intenten atribuir els problemes de l'economia veneçolana a aquests controls i a la intervenció del govern en l'economia, quan el problema és precisament el contrari. En la mesura que encara no han culminat totes les tasques de la revolució i els capitalistes continuen mantenint la propietat de la gran majoria de bancs, empreses i terres, és a dir, palanques fonamentals de l'economia segueixen en mans de la contrarevolució, la burgesia pot burlar els controls, especular amb les divises i els preus i realitzar tot tipus de sabotatges econòmics.

Un dels principals negocis de la paràsita burgesia veneçolana és vendre més car en el mercat paral·lel bona part dels dòlars que els atorga l'Estat a preu preferent per, suposadament, fer importacions. Un altre consisteix en acaparar els productes regulats per especular amb ells. Durant l'últim any, la inflació i el diferencial entre el dòlar oficial i el paral·lel s'han descontrolat tant que l'especulació amb les divises i el contraban d'aliments i altres productes regulats han multiplicat la seva rendibilitat (que ja era gran).

Mercaderies aconseguides a preu regulat són revenudes en la pròpia Veneçuela a dues o tres vegades aquest preu. A l'altre costat de la frontera poden ser venudes fins i tot a preus que representen un 500 o 600% de guany. En el cas de la gasolina veneçolana (la més barata del món) el guany que proporciona la seva venda il·legal a Colòmbia arriba a superar en algun cas la del tràfic de drogues. En un context d'empitjorament de la situació econòmica en els dos països, i amb aquestes rendibilitats, el contraban atrau sectors creixents de la població més desmoralitzada i desesperada a banda i banda de la frontera.

Per abordar aquest problema és imprescindible comprendre que la seva causa no és l’ ”egoisme" o "falta de consciència" dels sectors que participen en el contraban a petita escala (com planteja un sector de la burocràcia reformista dins del propi govern veneçolà) sinó el agreujament de tots els problemes i xacres que genera el capitalisme: especulació, escassetat, inflació, etc. La immensa majoria de detinguts o deportats per aquesta activitat pertany als sectors més empobrits de la població. No obstant això, el contraban mou tones de mercaderies, en grans camions, vaixells i fins i tot avions, i no només a la frontera colombiana, també a Bogotà i altres grans ciutats; així com en altres fronteres. Això només és possible perquè darrere estan empresaris amb els mitjans econòmics necessaris (capital, transports, etc.) i els contactes a la burocràcia estatal (inclosos l'exèrcit i la policia) a banda i banda de la frontera.

La burgesia veneçolana presenta en els seus mitjans als indocumentats procedents de Colòmbia com els principals responsables del contraban. Lamentablement, alguns sectors burocràtics accepten acríticament aquesta idea reaccionària, i molt perillosa. Amb això els capitalistes (colombians i veneçolans), a més d'ocultar la seva responsabilitat, pretenen utilitzar la indignació popular contra el contraban a Veneçuela -i el malestar que produeix el tancament de la frontera a Colòmbia- per enfrontar a tots dos pobles, així com per desacreditar a la revolució veneçolana, identificant cues, escassetat i pujades de preus amb "socialisme".

Completar i estendre la revolució

L'extensió del paramilitarisme, la misèria i violència a què condemna la burgesia colombiana als joves, camperols i treballadors del país germà fa que milions d'ells emigrin legal i il·legalment a Veneçuela des de fa dècades. Actualment a Veneçuela (la població ronda els 30 milions d'habitants) hi ha entre 5 i 6 milions de colombians. Des de l'inici de la revolució Chávez va defensar la germanor entre els dos pobles, diferenciant entre l'assassina oligarquia dominant Colòmbia i el poble colombià. Una conquesta de la revolució ha estat la regularització i dignificació de milions de joves i treballadors colombians indocumentats, concedint la nacionalitat i ocupacions i condicions de vida dignes. Mentre l'economia veneçolana creixia, els plans socials del Govern estaven en el seu apogeu i la revolució en ascens, tant els joves i treballadors veneçolans com la població immigrant (colombiana i d'altres països) va millorar significativament les seves condicions. Llavors també hi havia controls de preus, la frontera estava oberta, i no es va desenvolupar el contraban massiu d'aliments.

El tancament de la frontera no resol el problema del contraban ni altres que patim, però sí que pot ser utilitzat per desacreditar la revolució veneçolana entre els treballadors de Colòmbia i d'altres països. La solució al contraban, inflació i acaparament és acabar amb la propietat capitalista dels bancs i les empreses i que l'economia i l'estat de Veneçuela passin a estar sota gestió directa dels treballadors i el poble. Només així es podrà donar satisfacció a les necessitats socials, oferir llocs de treball alternatius al contraban, eradicar les màfies corruptes i especuladores formades per capitalistes i buròcrates i resoldre els greus problemes econòmics que actuen com brou de cultiu per al desenvolupament d'aquesta i altres xacres. Aquesta és també l'única manera d’enderrocar els plans capitalistes per aïllar i desviar dels seus objectius socialistes a la revolució veneçolana i que aquesta es pugui estendre a Colòmbia i internacionalment.