La monarquia, sota mínims
El suport del rei s'ha desplomat, situant-se molt per sota de la valoració que tenia fa un any, arran de l'episodi de Botswana. Segons el resultat de l'enquesta de Metroscopia per El País (7 d'abril), que es realitza periòdicament, és la primera vegada que obté una nota negativa, passant des de desembre d'una nota de 21 (diferència entre els quals aproven i els que desaproven la forma en què exerceix les seves funcions) a -11. Entre els menors de 34 anys la valoració descendeix a un -41. El fals mite de “l’heroi de la democràcia” està deixant pas a una visió molt més propera a la veritat: la d'un monarca lligat a l'oligarquia empresarial, partícip dels seus tripijocs i els seus objectius polítics, i amb un estil de vida totalment divorciat de la immensa majoria de la gent.
Aquesta mateixa enquesta situa la intenció de vot al PP en un 24,5%, enfront del 44,6% obtingut en la generals de novembre de 2011. Una caiguda de 20 punts! El PSOE obtindria un 23%, caient sis punts respecte a les eleccions generals malgrat estar en l'oposició. Amb un govern de dretes obstinat a destruir totes les conquestes socials de la classe obrera i una “oposició” socialdemòcrata que combina les crítiques més inconseqüents amb el subministrament continu de pilotes d'oxigen al PP, aquestes dades no són gens sorprenents. Esquerra Unida obté en la mateixa enquesta un significatiu 15,6%, més que duplicant els seus resultats electorals. Un suport que seria encara major si adoptés una posició més combativa i una alternativa clarament socialista enfront de la crisi capitalista.
Oposició massiva al capitalisme
L'estudi Values and Wordviews, encarregat recentment pel BBVA, entitat gens sospitosa de tenir inclinacions comunistes, és molt revelador en el sentit apuntat anteriorment. El 81% dels enquestats defensa el manteniment de “l’Estat del Benestar”, 7 de cada 10 se sent “molt afectat o bastant afectat” per la crisi econòmica i el 95% considera que la responsabilitat de la mateixa la tenen els bancs i els polítics. Valoren el funcionament de la democràcia en 3,7 punts d'una escala del 0 al 10 i, encara més significatiu, el 74% rebutja el sistema capitalista, mentre que només un 11% se sent representat per aquesta posició. No estan gens malament les dades, sobretot si tenim en compte les idees que defensen els dirigents del PSOE i de CCOO i UGT. Per descomptat que les enquestes cal prendre-les amb precaució, però la veritat és que totes aquestes dades són concordants amb l'experiència política, social i econòmica que en els últims anys han tingut amplis sectors dels treballadors i els joves que han vist com les seves condicions de vida empitjoraven a un ritme escandalós, i milions eren llançats al pou de la desocupació i l'empobriment.
El govern del PP i en general la classe dominant són completament incapaces d'oferir una perspectiva diferent a la d'una catàstrofe social, que està aconseguint nivells alarmants. Onze milions de persones estan en el llindar de la pobresa i tres milions viuen en condicions d'extrema pobresa (menys de 3.650 euros d'ingressos a l'any). A la fi del 2012, 1,8 milions de llars tenien a tots els seus membres actius en atur. El 26,8% de la població està en situació de pobresa i d'exclusió social. El nombre d'aturats inscrits en les oficines de l'atur (una mica més de 5 milions) que no reben prestació va aconseguir un nou rècord al febrer: 2.137.390. La taxa de cobertura es troba en el nivell més baix de tota la crisi: 63,25%. L'atur ja supera els 6 milions, però seguirà augmentant el 2013 (s'estima que mig milió) i el 2014. Els salaris estan baixant a plom i els més rics són cada vegada més rics, sent l'Estat espanyol el país més desigual de tota la Unió Europea.
Cap a una lluita decisiva
Els representants polítics de la burgesia, lluny d'aconseguir disfressar la naturalesa injusta del seu sistema són un exponent visible d'una putrefacció moral i ideològica que afecta a tota la classe dominant. Les imatges de Feijóo estiuejant amb un arxiconegut narco gallec és tot un símbol i completa el revelat pel cas Bárcenas: el vincle orgànic entre els empresaris i el govern del PP. Per descomptat que la corrupció arriba també a sectors de l'aparell del PSOE i de la cúpula sindical, però aquests casos no contrarestaran ni una mica la força que la protesta social està prenent, una protesta en la qual els corruptes de qualsevol procedència no hi tenen lloc. Tampoc queda afectada la causa de l'autèntica esquerra, al contrari, els casos que afecten a dirigents polítics i sindicals socialdemòcrates són una prova que la defensa del capitalisme com mal menor durant tants anys i la desintegració moral són part del mateix paquet. Són un motiu més per lluitar per un profund gir a l'esquerra en els partits i sindicats de la classe obrera.
S'estan donades totes les condicions per a una gran onada de lluites i explosions socials que tindran enormes implicacions polítiques els propers anys. De fet, ja hem entrat en un període decisiu en el qual la tasca central és convertir la protesta social en una lluita organitzada i conscient per la transformació socialista de la societat. Uneix-te al Corrent Marxista Revolucionària Militant!
