Cifuentes va llençar la primera pedra, però immediatament va ser seguida per elements com Alberto Ruiz-Gallardón (ministre de Justícia), Antonio Basagoiti, el mateix Rajoy, Rosa Díez (dirigent d’UPyD), els mitjans habituals de la dreta, i personatges de diferent pelatge com Ramoncín. Emparant-se en aquestes calúmnies, la Secretaria d’Estat de Seguretat ha donat instruccions per a la identificació i detenció dels participants en escraches. Colau ha respost a aquesta greu amenaça de repressió: “Hi ha casos de corrupció gravíssims, hi ha assetjament i de les entitats financeres contra les persones més vulnerables, i aquí en cap cas s’ha enviat a la policia a identificar ni s’han fet detencions”. En canvi, “contra els ciutadans honrats que només han deixat de para la hipoteca perquè no poden, perquè s’han quedat a l’atur, contra aquests envien totes les forces de l’ordre i el pes de la llei”.
Aquesta campanya histèrica contra el moviment d’oposició als desnonaments és part de la criminalització de la dreta (PP, CiU, PNB i UPyD) contra tots els moviments que posen en qüestió la seva política a favor del capital i contra la majoria treballadora. La repressió brutal de lluites (la Primavera Valenciana de fa un any, les vagues mineres de l’estiu, la passada vaga general...), les calúmnies contra el Sindicat d’Estudiants (al qual es va acusar de “terrorista”) i contra la CEAPA, per organitzar vagues contra la llei Wert, l’àmplia campanya mediàtica acusant als organitzadors d’Envolta el Congrés –i posteriorment a les manifestacions del 23 de febrer- de colpistes... tot val per desviar l’atenció de la brutal política d’atacs del Govern, i de la seva desbordada corrupció, i per estrènyer les files de la seva base social més reaccionària (en un moment en què s’escampa el desànim i la perplexitat entre els votants del PP).
La lluita serveix: sentència del tribunal europeu
El Govern és conscient que un dels seus punts més dèbils (i mira que en té!) és la creixent inflamació popular davant la sagnant tragèdia diària dels desnonaments. Veure famílies senceres, nens, avis, expulsats amb empentes de casa seva, per les forces de l’ordre... a l’ordre dels banquers, mentre aquests són mimats pel Govern en forma de desenes de milers d’euros, és causa d’indignació massiva. Igualment, és molt valorada l’existència d’un moviment com la PAH, que gràcies a l’acció directa, a les seves arrels en el moviment social i a la seva determinació de seguir endavant malgrat tots els obstacles, ha demostrat que la lluita serveix. De fet, la mobilització ha aconseguit que s’aturin 800 desnonaments, que es concedeixin 300 dacions en pagament i, el més important, conscienciar d’aquest gran drama. Recentment el Tribunal de Justícia de la Unió Europea, en una important sentència, ha declarat la nul·litat dels desnonaments des del 1993, perquè la norma que regula les “execucions hipotecàries” és il·legal en no garantir el dret de defensa dels afectats. Aquesta enorme victòria jurídica (que el Govern no està disposat a acatar, emparant-se en que implicaria greus perjudicis per als bancs) hagués estat impossible sense aquesta lluita constant de la PAH. De la mateixa forma que la presa en consideració de la ILP, les línies centrals de la qual són: dació en pagament retroactiva, paralització dels desnonaments i lloguers socials.
És obligació dels sindicats, dels partits de l’esquerra i de tot el moviment, denunciar aquestes maniobres de criminalització i participar en la lluita contra els desnonaments, entenent que aquesta és part de la lluita general contra el sistema capitalista.
