En els últims mesos, la web Wikileaks ha provocat una commoció en els fonaments de l'imperi nord-americà amb la publicació de centenars de milers de documents interns del govern d'EEUU, aquests revelen d'una manera rotunda la brutalitat de les guerres de l'Iraq i l’Afganistan. Al mateix temps, deixen al descobert tota la hipocresia, corrupció i mentides que envolten el món de la diplomàcia secreta entre les diferents nacions capitalistes.

Wikileaks va néixer al maig de 2007 amb l'objectiu de proporcionar informació anònima a periodistes, aquest any ja va publicar informes que mostraven el tractament inhumà rebut pels presos empresonats a Guantánamo. Encara que seria al juliol de 2010 quan va provocar una commoció mundial al publicar 90.000 informes militars classificats sobre la guerra de l'Afganistan. Aquests abastaven un període de sis anys i documentaven amb tot tipus de detalls, entre altres coses, l'assassinat de civils per part de les tropes de l'OTAN.

A l'octubre va publicar gairebé 400.000 documents, que abasten des de 2004 a 2009, sobre la guerra de l'Iraq. En ells hi ha una llarga llista d'atrocitats comeses per les tropes d'ocupació. Es documentaven 15.000 baixes civils fins a llavors no comptabilitzades, es confirmaven els crims de guerra, les tortures i assassinats sistemàtics, així com l'existència d'esquadrons de la mort, les Brigades Wolf, que han assassinat amb total impunitat.

I finalment al desembre, Wikileaks va divulgar 500.000 documents i 250.000 cables diplomàtics del Departament d'Estat nord-americà. Es pot comprovar totes les confabulacions imperialistes a Amèrica Llatina. Per exemple, mentre en secret donaven suport i col·laboraven amb el cop d'estat contra Zelaya a Hondures, públicament, el govern d'EEUU feia crides a la democràcia i s'oposava als colpistes, demostrant així la seva hipocresia. Els documents de Wikileaks demostren que el 2006 van fer exactament el mateix respecte al cop d'estat a Tailàndia.

Els documents treuen a la llum la política de rapinyatge imperialista a l’Àfrica i la seva lluita per a intentar resistir la creixent presència xinesa en el continent. La interferència imperialista en els assumptes interns de països com Nigèria o Zimbabue para afavorir els interessos econòmics de les multinacionals nord-americanes. Queda al descobert les maniobres d'EEUU i els seus socis de l'OTAN per a contrarestar la influència russa en el Caucas.

Wikileaks també ha revelat l'estreta cooperació del govern del PSOE amb l'administració nord-americana, pel que fa a la política espanyola a l’Amèrica Llatina o la posició amb el Sàhara. Arribant fins i tot a col·laborar amb EEUU per a paralitzar la investigació de l'assassinat de José Couso.

Doble tracte per a la ‘llibertat d'expressió'

Des que Wikileaks va començar a publicar els primers documents, l'administració nord-americana i altres governs van iniciar una campanya per a intentar tancar la web. Veiem amb claredat què significa per als capitalistes la llibertat d'expressió i informació. Fan una sorollosa campanya a favor de la" llibertat d'expressió" quan es tracta de difamar, mentir i atacar a Chávez o Cuba, però s'obliden d'aquest dret quan posa en perill els seus interessos i privilegis. De manera hipòcrita acusen a Wikileaks d'arriscar la vida de les tropes i fins i tot d'individus al revelar aquests secrets, quan són les seves guerres i intrigues les quals provoquen cada any milers de morts. Per a acabar amb Wikileaks han intentat tot tipus de maniobres i  pressió econòmica. PayPal, Visa, Amazon o Apple van retirar els seus anuncis, van tancar el servidor i varen usurpar el seu domini a Internet, però quan tot això va fracassar, l'atac va ser directament contra el seu director, Julian Assange. Van recórrer a una antiga i arxivada acusació de violació a Suècia i, finalment, el 7 de desembre va ser detingut a Gran Bretanya, on ara es troba en llibertat condicional.

El govern nord-americà vol la seva extradició per a jutjar-lo per espionatge, allí podrien aplicar-li la Llei d'Espionatge de 1917, una llei destinada a fer callar qualsevol oposició política a la Primera Guerra Mundial i aplicada el 1918 al socialista Eugene Debbs. La dreta més reaccionària demana que se’l tracti com "criminal de guerra", la senadora demòcrata Diane Feinstein demana deu anys de presó per cada document publicat en la web, és a dir, 2,5 milions d'anys de presó! Així que, de ser extradit i jutjat a EEUU, el seu futur sembla bastant ombrívol.

Com era d'esperar, el govern nord-americà està aprofitant tot això per a introduir mesures que retallen la llibertat d'expressió i informació. El Senat ha proposat una llei que criminalitzarà a tots aquells mitjans de comunicació que reprodueixin els documents.

Per a qui estigui familiaritzat amb el funcionament de la política imperialista aquest material és una confirmació del que ja se sospitava, però per a milions de persones, aquests documents han estat una revelació clara i contundent de les intrigues quotidianes de l'imperialisme nord-americà i els seus aliats, fen més profunda la crisi de deslegitimació que sofreix del capitalisme.

Els bolxevics i la diplomàcia secreta

Una de les primeres mesures preses pels bolxevics a l'arribar al poder al novembre de 1917 va ser fer públics tots els tractats secrets signats pel règim tzarista amb els seus aliats imperialistes. Aquests documents revelaven que la Primera Guerra Mundial només es corresponia amb els interessos econòmics i estratègics dels diferents països capitalistes, res a veure amb la lluita per la democràcia. En aquest moment Trotsky era el comissari d'Afers exteriors i ho explicava de la següent manera: "La diplomàcia secreta és un instrument necessari de la minoria propietària que es veu obligada a enganyar a la majoria per a sotmetre-la als seus interessos. L'imperialisme, amb els seus foscs plans de conquesta i les seves aliances i acords de lladres, va desenvolupar el sistema de la diplomàcia secreta fins al seu nivell més elevat. La lluita contra l'imperialisme que està esgotant i destruint als pobles d'Europa és al mateix temps la lluita contra la diplomàcia capitalista, que té suficient raó per a tenir por a la plena llum" (1).

Avui, aquestes paraules segueixen mantenint tota la seva vigència. Darrere de tota la campanya histèrica del govern nord-americà i els seus aliats sobre el perill de la "seguretat nacional" i el debat sobre la" llibertat d'expressió", està la fúria de la classe capitalista que ha vist com ha quedat al descobert la seva veritable naturalesa, la seva manera de conducta, els seus interessos secrets que van en contra dels interessos i necessitats de la immensa majoria de la població.

1. Lev Trotsky, Declaració sobre la publicació de la diplomàcia secreta, 22/11/1917.