Militant - Quines són les circumstàncies que fan que al País Valencià hi hagi especial indignació?

Carlos Naranjo - En els últims anys els atacs de la dreta s’han intensificat sense mesura a tots els àmbits i en especial a l’educació pública. Han hagut grans mobilitzacions contra aquests atacs, la iniciativa i la força de la gent era molt present, però tota aquesta força es va malbaratat per les errònies estratègies dels dirigents sindicals al pactar amb el govern Valencià i no dur fins al final les lluites, pense que no van confiar en el moviment.

M - A pesar que electoralment ha guanyat la dreta és com si això no es correspongués amb el sentir de una bona part de la població: què ha passat aquí?

CN - Tal i com ha passat a tot l’Estat Espanyol, la dreta s’ha imposat, però no perquè la gent treballadora l’haja escollida en el seu vot, si no per la absència d’una alternativa seriosa per l’esquerra i la fallida de la socialdemocràcia. Crec que l’exemple que han donat desenes de milers de persones lluitant al carrer dia a dia durant aquests mesos, és amb el que tenim que quedar-nos si volem valorar la situació de la lluita al País Valencià, vull dir, molta força, ganes de continuar lluitant i cap sensació de derrota.

M - Què creus que passarà aquesta tardor?

CN - Que la lluita donarà passos molt importants, abans del període estival es podia veure com el moviment anava traient conclusions pràctiques de com fer avançar la lluita i sumar mes gent, aquestes conclusions ja s’estan materialitzant. Els últims dies han hagut varies concentracions i assemblees per dur endavant la lluita contra la Reforma Constitucional i la nova reforma laboral, un dels temes principals d’aquestes assemblees ha sigut la qüestió de la Vaga General i la necessitat de que els dirigents sindicals la convoquen. Crec que ara tenim que lluitar per guanyar als afiliats i delegats de CCOO i UGT per a exigir als dirigents sindicals que la convoquen i facin un pla de mobilitzacions que siga conjunt amb el 15M, aprofitant les centenars d’assemblees que s’han creat a reu de tot el País Valencià. Amb tota aquesta força i un programa reivindicatiu que defense els drets i interessos dels joves i els treballadors podríem parar tots els atacs que s’estan aplicant contra les nostres condicions de vida des del començament d’aquesta crisi capitalista.