Des que va començar l'últim trimestre del curs, la Conselleria d’Educació va iniciar l'aplicació del nou pla de retallades que, després de la seua victòria en les eleccions municipals i autonòmiques, imposaria amb més força, donant una mostra més de quines condicions li esperen a l'educació pública en el pròxim curs i també en els pròxims anys. Al final d'aquest curs han accelerat el ritme de les retallades, aplicant de tots els tipus i en tots els trams i branques educatives, aprofundint els atacs al conjunt de l'educació pública. El nou Conseller d’Educació vol demostrar que ell continuarà fidelment la política de privatitzacions i retallades que Font de Mora va dur avant sense cap prejudici durant els últims anys.

Cap al col•lapse de l'ESO i la FP en els centres públics.

A principis de maig la Conselleria va donar ordres a les direccions dels centres que en les preinscripcions, els cursos d'ESO es tancaren amb un mínim de 35 alumnes (quant la llei estableix el màxim en 30), i en la FP amb 25 (quan el mínim segons la llei és de 12). Si la massificació de les aules va arribar el curs passat a límits que mai s'havien vist, el pròxim curs s'establirà una nova frontera que posarà en greus problemes les condicions d'estudi i de treball d'alumnes i professors. A més, amb l'eliminació de les línies en Valencià que van anunciar acabant el mes de juny, aquest problema s'agreujarà encara més. Per a posar la guinda, el professorat el pròxim curs haurà d'incrementar les hores lectives de 18 a 20 hores.

Les conseqüències d'aquestes retallades seran molt greus deixant un panorama esborronador. En la FP es tancaran un gran nombre de cicles formatius al no arribar al mínim, mentre per altra banda, el nou conseller d’educació encarrega un macroestudi per a conèixer les necessitats de les empreses i posar al servei d'aquestes tota l'oferta de formació professional. Açò també implicarà l'acomiadament de professorat interí i l'augment de desplaçaments del funcionariat, just com denuncia la Intersindical en un comunicat, preveient una retallada de mil interins en l'educació i la generalització de grups de 37 alumnes en Secundaria. Finalment, enfront de la necessitat imperiosa de docents, de més de 4.200 aspirants per a l'educació primària, secundària i FP, només s'oferiran 110 places.

En la província d'Alacant les últimes dades indiquen que 2.000 alumnes es quedaran sense plaça per a poder estudiar un cicle de FP. En els cicles de Sanitat, Automoció i Informàtica es supera en un 300% l'oferta que estableix la Generalitat. Per a atendre aquesta demanda els centres haurien de sol•licitar una ampliació en nombre d'aules, mentre que la Conselleria vol suprimir 400 professors en aquesta província. Una prova més d'aquestes retallades en professors és que a Alacant només cinc de cada 100 col•legis i IES podran fer classes de repàs durant el pròxim curs.

La cessió de terrenys públics a l’educació privada i els CIS (Centres d'Iniciativa Social).

Una de les últimes mesures que la Conselleria ha dut a terme i que fa uns quants anys s'està accelerant és la cessió de terrenys públics a empresaris de l'educació privada o a la mateixa església. Fa uns dies, l'ajuntament de València canviava l'ús d'un solar destinat a l'educació pública, en un barri on hi ha una demanda de 7.000 places en els trams d'infantil, primària i secundària, perquè la Universitat Catòlica de València construïsca un hospital i una facultat privada. Seguidament, el nou conseller Císcar ha anunciat que empreses privades disposaran de terrenys públics per a construir edificis escolars que seran concertats progressivament per etapes educatives. Els terrenys se cediran per 75 anys i a més es donaran subvencions pels concerts educatius a les empreses que exploten aquests centres. Per al 2012 s'iniciaran almenys cinc d'aquests Centres d'Iniciativa Social (CIS).

L'argument del Conseller és completar la xarxa educativa i oferir els serveis que molts pares demanen. Aquests arguments no poden ser més cínics, quan s'augmenten les partides i subvencions a l'escola privada i concertada, que en els últims anys ha crescut en extensió i beneficis com mai ho havia fet. Per altra banda, la gran majoria de centres públics del País Valencià necessiten reformes urgents, una imperiosa necessitat des de fa prop una dècada. Açò sense oblidar totes les retallades en professorat i en tot tipus de mitjans que fan de l'educació pública una autèntic edifici en ruïnes, fent en molts casos de l'escola concertada l'única eixida, solament assolible, no obstant això, per a aquelles famílies treballadores que tinguen uns ingressos mínimament dignes. Tot un gran negoci més que rodó per a aquesta branca d'empresaris, i una autèntica penitència per a les famílies treballadores.

 Les taxes en les universitats valencianes pujaran un 7.5% el pròxim curs.

El Consell Valencià d'Universitats i Formació Superior ha aprovat que per al curs 2011-2012, les primeres matrícules tindran un increment mig d'un 7,5% en els estudis de primer, segon cicle i en el nou grau. Açò vol dir, que els preus incrementaran al voltant de 75 € per matrícules, si considerem una matrícula de 1000 €. Amb aquestes mesures es segueix avançant en la política de que la universitat és molt cara per a l'administració, i atès que la majoria dels estudiants "anem només per a festejar i no estudiar" i que hem d’aprendre a valorar el que costen les coses, tal com s'insisteix des dels mitjans de comunicació i administracions, com si els diners de la universitat pública no eixiren de la butxaca dels treballadors!!

Els arguments que utilitzen els portaveus d'aquest Consell és que ací, al País Valencià, és on les taxes universitàries són de les més baixes de tot l'Estat espanyol. Encara no s'ha indicat quin serà el percentatge per a les segones matriculacions, però segons alguns comentaris d'un membre d'aquest consell la pujada serà de més d'un 15%. És a dir, que els repetidors s'adonen "que no poden estar de rosetes", quan la majoria arriben a aquesta situació perquè han d'estudiar i treballar al mateix temps, entre altres coses per a poder pagar-se la matrícula, com a conseqüència de la difícil situació econòmica que pateixen milions de famílies treballadores. 

Educació retalla en 2.3 milions les subvencions a les famílies per al pagament de les guarderies.

Com en els altres trams de l'educació el tram d'infantil també pateix dures retallades, 2.3 milions d'euros en ajudes destinades a les quotes que han de pagar la gran majoria de famílies. Tot fomentat per la gran manca que hi ha a el País Valencià, i que és un exemple més de la situació en tot l'Estat espanyol, d'una xarxa pública de guarderies que oferisquen a les famílies treballadores un servei de qualitat i gratuït per a l'educació dels més menuts (0 - 3 anys).

Aquestes subvencions són rebudes per les famílies en forma de xec infantil que variarà el pròxim curs entre 65 i 164 euros per xiquet, quan l'any passat estava entre 80 i 201 €. Els xecs estan gestionats pels propis centres. Com novetat, pels problemes financers que tenen aquestes “escoletes”, el 50% aproximadament concertades i privades, els centres estudien que a partir d'ara les famílies paguen el 100 % de les quotes, i que quan els centres reben les ajudes els retornaran la part proporcional, quan abans havien de pagar només la part de la quota que quedava al restar-li aquestes ajudes. Aquesta mesura enfonsarà un poc més les economies de les famílies treballadores que arribaran a fi de mes amb més dificultats.

Els centres de música autoritzats i els conservatoris municipals també sofreixen retallades.

La Plataforma de Centres de Música Autoritzats de la Comunitat Valenciana està reivindicant l'eliminació de les retallades imposades en 2010 del 54 %, i d'enguany del 55 % (respecte a 2009), que posen en perill 1.200 llocs de treball i l'ensenyament de 8.500 alumnes i 62 centres, que es preveu tinguen greus problemes econòmics. Molts d'aquests centres al llarg del 2010 no van rebre els pagaments corresponents en la seua totalitat i uns altres no van rebre gens, sumant a aquesta situació que el finançament de 2011 es queda en 2.31 milions, rebaixant-la un 2 % més. Un situació molt sagnant en tot l'Estat espanyol que es completa amb 46.000 estudiants més, i menys docents, preveient-se en cinc autonomies l'acomiadament de 2.800 professors. 

El cas de l'Escola Oficial d'Idiomes

Les retallades també arriben a l’EOI i d'una forma bastant violenta, per a seguir sumant a la greu situació que des de fa anys pateix per les reiterades retallades. Un exemple d'aquests és l’EOI de Castelló, que l'any passat va haver de deixar sense plaça a 800 estudiants.Enguany el Consell pretén reduir grups de demanda minoritària argumentant que volen adaptar l'oferta a la demanda existent. Així, de les minoritàries es reduiran els grups d'àrab, rus i portuguès. En les dues primeres s'eliminarà el nivell avançat i de portuguès se suprimirà el 2º curs de nivell intermedi.

Aquests arguments contrasten amb la situació a Alacant, on enguany s'ha batut record en preinscripcions, incrementant-se en un 25 % respecte l'any passat i arribant que 16.500 persones opten a només 6.500 places disponibles, el que provocarà de nou al setembre que milers de persones no puguen formar-se i aprendre llengües per a millorar les seues opcions de cara a trobar un lloc de treball. A tota aquesta situació s'afegeix que en els centres d'Alacant i Sant Vicent del Raspeig set grups es reduiran, afectant a tots els idiomes que s'imparteixen (11 en total).

En Castelló, l’EOI denúncia que la intenció del Consell és eliminar l'ensenyament de francès a Nules, Onda i l’Alcora, obligant als alumnes a desplaçar-se a altres centres de la província per a continuar els seus estudis. Per altra banda, a pesar de negar retallades en llengües de demanda majoritària, el portaveu d'Iniciativa denuncia que s'han eliminat tots els grups d'anglès de les 8 del matí, obligant a molta gent treballadora a abandonar el seu aprenentatge per incompatibilitat amb el seu horari laboral.

L'educació pública és un obstacle que la dreta necessita eliminar.

Aquest és el desolador escenari de l'ensenyament públic a el País Valencià, i només és el començament. Mentre els beneficis de bancs i multinacionals segueixen incrementant-se, els joves i els treballadors rebem més i més atacs, acabant-se amb les conquestes socials que gràcies a la lluita de milions de persones va aconseguir la classe treballadora durant els anys 70 i 80.

La gravetat dels atacs que venim patint en els últims anys de crisis no tenen comparança amb els quals la dreta i els grans empresaris volen dur avant contra la nostra classe. En una entrevista als consellers d'economia i hisenda que va eixir en el periòdic autonòmic “Las Provincias” el dia 3 de juliol, es pot veure clarament quin és la intenció del PP respecte a l'educació pública i la sanitat: "¿Se va a recortar el gasto? Por supuesto ¿El gasto corriente se puede recortar? Por supuesto. El gasto corriente es sanidad, es educación...";  "España es un país pobre donde la gente vivimos como ricos..."; "En el tema universitario, por ejemplo, no puede ser que todas las titulaciones se impartan en todas las universidades..."; "Si nos vamos a Sanidad... Como veo que vamos a acabar en el copago eso tiene que ser una solución precedida de un pacto de Estado...", "...en los hospitales el servicio es la sanidad pero esto no es un restaurante. La comida que se la pague el paciente...".


Les direccions de CCOO i UGT han d’encapçalar noves mobilitzacions per al començament del curs.

Davant aquesta política d'atacs a les nostres condicions de vida no podem permetre cap pas enrere sense lluitar sense treva. Les impressionants mobilitzacions del 15-M durant els mesos de maig i juny, i fins i tot en plenes vacances estivals, han demostrat que la disposició per a lluitar de la joventut i la classe obrera és un fet, i que la capacitat i la força que tenim tots junts és més que suficient per a enfrontar-nos a qualsevol atac i donar-li la volta a la truita, obligant que siguen els capitalistes els quals paguen la crisi que ells mateix han provocat, i en la qual segueixen obtenint sucosos beneficis.

En Madrid i a Galícia ja s'està preparant una vaga general en l'educació per al començament del curs. Els dirigents sindicals del País Valencià tenen una oportunitat d'or per a organitzar l'inici d'una ofensiva ací també, coordinant i unificant totes les reivindicacions en un calendari de mobilitzacions en tot el País Valencià. Amb assemblees en tots els centres d'estudi i barris, seguint l'extraordinària iniciativa i exemple de participació democràtica directa que amb el moviment 15M s'ha desenvolupat en tot l'Estat, i que tinga com següent objectiu la coordinació estatal per a organitzar una gran mobilització en el sector educatiu que deixe clares quins són els reivindicacions dels treballadors de l'ensenyament, estudiants i pares i mares d’aquests.