Ja n'hi ha prou d'impunitat!
Ni el temps plujós, ni el pont, ni, sobretot, la campanya d'intimidació en xarxes socials (usant d'altaveus els principals mitjans de comunicació) dels grups d'extrema dreta, han pogut evitar una reacció contundent, massiva, i decidida, en particular, de la joventut. 15.000 persones acudírem a la convocatòria antifeixista del Nou d’Octubre, i ens ajuntem amb la manifestació tradicional de la Comissió Nou d’Octubre.
L'any passat els feixistes van donar un pas més. Tots els Nous d’Octubre han agredit a manifestants, normalment en la seua retirada, i han provocat al pas de la manifestació, però fa un any van prendre la plaça Sant Agustí, inici d'ella, per a atemorir a tot el que s'acostara a manifestar-se o simplement tinguera pintes. Tots aqueixos grupuscles ben coneguts (España 2000, Alianza Nacional, les restes del naufragi del GAV, els “hooligans” del Yomus) són animats i fomentats pel PP i Ciudadanos, que volen recuperar una cosa que fa molt van perdre: el carrer.
L'agressivitat d'aquests individus i la seua total impunitat (no va haver-hi cap detingut, ni tan sols identificació!) va enxampar per sorpresa al moviment i va mostrar el perill de la reacció. Però la resposta, especialment, de la joventut, foguejada en la lluita contra les retallades educatives, contra la violència masclista i pels seus drets, i políticament divorciada de les institucions burgeses (monarquia, justícia, aparell de l'Estat) i del capitalisme, no podia ser una altra que la mobilització massiva. Ja al novembre passat la unitat d'acció en la lluita i una bona convocatòria van connectar amb l'ambient i ens manifestàrem unes 12.000 persones. Aquest Nou d’Octubre, recuperem contundentment els carrers.I açò, malgrat l'escàndol que se'ls permeta a tots aquells grups l'assetjament i la violència sota la cobertura de “manifestació”; la Delegació de Govern va donar el vist i plau a diverses cites de l'extrema dreta, una en el mateix lloc i poc després de la nostra, i malgrat haver rebut la comunicació legal passats els deu dies d'antelació necessaris per llei.
La multitud, determinada a manifestar-se d'inici a final, va imposar el seu dret per sobre dels centenars de provocadors apostats al llarg del recorregut amb actitud agressiva. Per a major alarma de la classe dominant, la manifestació va fer seua la consigna de “llibertat presos polítics!” i va mostrar la seua solidaritat amb el poble català.
Lliures i Combatives, el Sindicat d’Estudiants i Esquerra Revolucionària vàrem estar allí, explicant la connexió dels grups d'extrema dreta amb l'aparell d'Estat i amb el propi sistema capitalista. I assenyalant l'únic camí per a lluitar contra ells, camí que el Nou d’Octubre la joventut va demostrar tenir molt assumida: la mobilització massiva, contundent, ferma, i organitzar-se en organitzacions combatives pels nostres drets i contra el sistema.
