Entrevista amb Antonio Muñoz, treballador del metall de Cadis i militant d'Esquerra Revolucionària
Antonio Muñoz, treballa a la UTE de Manteniment de les drassanes de Navantia a San Fernando i va participar en primera línia a la vaga del metall a Cadis. Forma part de la direcció estatal d'Esquerra Revolucionària, ha estat fundador de la xarxa de Sindicalistes d'Esquerra i està afiliat a CGT.
Militant: Ja han passat dos mesos des de la convocatòria de la primera jornada de vaga general al sector del metall de Cadis. Quin balanç fas d'aquesta lluita?
Antonio Muñoz: A la calor dels esdeveniments vaig dir que creia que amb aquesta vaga estàvem fent Història. Avui em reafirmo en aquesta opinió. La vaga ha estat moltíssim més que una lluita per un increment salarial o un conveni una mica millor. Ha estat el crit de rebel·lia d'una classe obrera que està sent picada des de la reconversió industrial que va fer el PSOE als anys 80 i que des de llavors només ha viscut tancaments d'empreses, precarietat creixent, atur i pobresa. Amb aquesta vaga vam llançar un contundent ¡Basta ya!, i aquest crit es va sentir a tot l'Estat espanyol. Centenars de milers de treballadores i treballadors, tan colpejats per l'explotació i la precarietat com ho estem a Cadis, se'n van fer ressò i ens van recolzar amb entusiasme. La vaga del metall de Cadis ha marcat el camí.
Per això hi va haver tanta por entre els empresaris i el Govern de coalició PSOE-UP. Per cert, quina vergonya el seu comportament! Ens van donar completament l'esquena, malgrat que som nosaltres, la classe treballadora, els qui els votem i els portem fins als despatxos ministerials. Tenien por que el moviment iniciat a Cadis pogués ser l'espurna que desencadenés un nou esclat social d'indignació i protesta, i per això amb una mà van enviar els antiavalots que ens apallissessin, i amb l'altra van animar CCOO i UGT a signar precipitadament el que la patronal tingués a bé oferir per posar fi a la vaga.
Mt: La vaga va acabar, però la repressió continua. Per què creus que el Govern del PSOE i UP actua així?
AM: El Govern i els empresaris són conscients que la signatura del conveni per CCOO i UGT, sense comptar amb les treballadores i els treballadors del sector, no ha acabat amb el conflicte. La gent està molt emprenyada, perquè senten que la maniobra de la burocràcia sindical ha estat una punyalada per l'esquena. Teníem força per guanyar moltíssim més, per començar a recuperar els drets perduts precisament per culpa de la política de pau social dels dos sindicats. Així que el Govern intenta fer-nos abaixar el cap, vol que s'estengui la resignació i el desànim. Per això organitzen batudes als barris obrers, detenen companys i els acusen de delictes que podrien suposar anys de presó. Ens volen atemorits, però no ho aconseguiran. El dia 15 de gener, a la gran manifestació contra la repressió, els demostrarem, una vegada més, que la classe obrera de Cadis, i ho dic ben alt, no es rendeix!
Mt: Quines són ara les tasques més urgents per poder reprendre la lluita amb més força?
AM: El més urgent és donar una resposta massiva a la repressió. Aquesta és la nostra tasca prioritària. Hem d'aconseguir que tota la població treballadora de Cadis torni a sortir als carrers, com va fer durant la vaga, per obligar el Govern, la policia i els jutges a desistir de les seves accions repressores i a deixar tots els companys detinguts lliures i sense cap càrrec.
Però també és molt important continuar la feina del dia a dia d'organitzar el sindicalisme combatiu. Com acabem de veure, els dirigents de CCOO i la UGT s'han aprofitat de la nostra desorganització. Per això cal que ens organitzem als sindicats que de veritat són de classe, combatius i democràtics. Jo m'esforço per construir la CGT, però en aquesta lluita estem en unitat d'acció amb els companys de la CTM barallant-nos per un sindicalisme al servei de la nostra classe i que no es ven. Junts, amb el suport dels treballadors i treballadores del sector, tindrem més força per a les properes batalles pels nostres drets i per aconseguir un conveni digne.
Mt: Per últim, creus que cal que aquest esforç per organitzar-se s'estengui més enllà del metall de Cadis?
AM: "Cal" quedar curt. És vital arribar a tots els sectors i la classe treballadora de tot l'Estat, començant pels companys del metall d'altres províncies. Al desembre vaig visitar els companys de la Plataforma de Treballadors do Metall de Vigo, i va ser molt positiu. Els companys de la CTM també han viatjat a altres llocs de l'Estat per estrènyer vincles amb tots els que lluiten.
La precarietat i la pèrdua sistemàtica de drets afecten milions a l'Estat espanyol. Si ens poséssim totes i tots drets alhora no hi hauria al món tanquetes suficients per a aturar-nos. És clar que, per això, crec que és imprescindible armar-nos amb un programa que contempli tots els grans canvis, els canvis revolucionaris que cal fer perquè la classe treballadora puguem per fi gaudir de la riquesa que produïm amb el nostre esforç. Per això estic organitzat a Esquerra Revolucionària i animo a tots i totes a conèixer les nostres idees i lluitar amb nosaltres.
