El passat dilluns, 4 de maig, els treballadors de Nissan iniciaven una vaga indefinida contra el tancament de l'empresa, que suposarà la destrucció de més de 3.000 llocs de treball directes i al voltant de 25.000 entre llocs de treball directes i indirectes. La vaga està convocada pels quatre sindicats representats al comitè d'empresa: USOC, CCOO, UGT i CGT i en aquest moment els treballadors mantenen ocupada per grups durant les 24 hores del dia la factoria de Montcada i Reixac (Barcelona), per evitar que l'empresa pugui tancar la mateixa i emportar-se la maquinària.

La multinacional japonesa ja va aplicar un ERTO el passat 19 de març adduint pèrdues milionàries a causa del Coronavirus. Però la realitat és que, després d'acumular beneficis durant dècades, el que aquests paràsits pretenen, tancant centres de treball i acomiadant treballadors és maximitzar encara més els seus guanys.

El cinisme de Nissan no té límits. Exigien als treballadors tornar a la feina a partir del 4 de maig exclusivament per acabar les unitats de la furgoneta Mercedes pendents i immediatament després procedir al tancament i fer-los a tots fora. Una vegada que els treballadors han rebutjat aquesta maniobra escandalosa i han iniciat la vaga, estan plantejant un altre ERTO de força major amb l'excusa de la pròpia vaga. Estem davant d'un tancament patronal encobert.

Una actuació per part de la multinacional que posa en evidència la política dels dirigents de CCOO i UGT a nivell estatal. Justament aquesta setmana arribaven a un acord amb la patronal per seguir facilitant els ERTOs i les mesures patronals d'ajust. Tot això, malauradament, avalat pel Govern de PSOE-UP. Si no es rectifica aquest camí, arribaran més ERTOs, més ERO i més tancaments. Patronal i multinacionals no tenen cap problema ni límits en les seves ànsies de benefici.

La declaracions del secretari general de la UGT Zona Franca assenyalant que "l'únic que demanem és saber què succeirà per començar a buscar-nos la vida", són realment lamentables, i demostren el grau de degeneració a què han arribat certs dirigents sindicals. En comptes de plantejar un pla de lluita contundent i donar confiança a la plantilla, es prepara a les i els treballadors per acceptar el tancament. Necessitem dirigents sindicals disposats a lluitar i a donar la cara.

Per això mateix, els sindicats presents a Nissan han d'exigir al Govern PSOE-UP i la Generalitat que intervinguin immediatament, però no només per paralitzar aquest ERTO sinó per nacionalitzar l'empresa, assegurant el manteniment de tots els llocs de treball i riquesa que genera la empresa. Per a això cal organitzar ja un pla ferm de combat, exigir a CCOO i UGT Catalunya que posin tots els seus delegats i delegades al servei d'aquesta batalla, incloent aturades de solidaritat a la resta d'indústries de l'automoció, generant una onada de suport a les reivindicacions dels treballadors que obligui a la Generalitat i al Govern central a frenar els plans de l'empresa.

Nissan concentra producció i destrueix ocupació per maximitzar beneficis

Com a conseqüència de la crisi econòmica mundial, el sector automobilístic pateix una intensa concentració de capital i la lluita entre les diferents multinacionals pels mercats s'intensifica. Nissan ha segellat una aliança estratègica amb Renault per repartir quotes de mercat, concentrant la multinacional japonesa a la seva producció a Àsia i Amèrica mentre busca reduir costos, i la producció per al mercat europeu en mans del seu aliat francès.

En 2019 l'empresa va retallar la producció de les seves factories a l'Estat espanyol un 51%. Abans d'esclatar la crisi del Coronavirus, els sindicats denunciaven que la factoria barcelonina de la Zona Franca treballava només a un 20% de la seva capacitat i Nissan ja havia presentat plans per una retallada productiva del 40% després de la Setmana Santa -el que significava en la pràctica el desmantellament de l'empresa.

Nissan porta anys aplicant una política de desinversió, retallant de mica en mica la producció i ocupació i atacant els drets dels treballadors -tant en els seus centres de treball catalans com en els d'Àvila i Cantàbria-. Aquesta actuació s'ha justificat repetint insistentment "l’argument" que resultava imprescindible per a millorar la competitivitat i garantir el futur, i ha comptat amb la complicitat dels diferents governs centrals del PP i PSOE i de la Generalitat de Catalunya. Tant uns com altres han cedit reiteradament a les exigències de la multinacional, facilitant totes les seves mesures contra els treballadors i concedint tot tipus d'ajudes a fons perdut amb càrrec a les arques públiques.

La Generalitat i el Govern avalen els acomiadaments i més diners públics per a la multinacional

El febrer d'aquest mateix any, quan ja eren evidents els plans de tancament de Nissan, tant el President del Govern, Pedro Sánchez, com la conseller d'Indústria de la Generalitat, Àngels Chacón -després de reunir-se amb l'empresa i comprometre’s a noves ajudes- declaraven que "la continuïtat de Nissan està garantida".

Un exemple escandalós de l'actuació de Nissan i la complicitat de la Generalitat va ser l'ERO aprovat al juny de 2019 com a part del pla de viabilitat presentat per l'empresa. Ha quedat en evidència que aquest pla va ser una estafa pròpia d'autèntics estafadors. A canvi de la difusa, i finalment mai concretada, promesa d'escometre noves inversions i fabricar nous models a les factories de Montcada i Zona Franca, Nissan va exigir -ara fa un any- la signatura d'un ERO que suposava reduir 620 llocs de treball mitjançant prejubilacions i altres retrocessos per als treballadors.

Inicialment, els dirigents d'USOC, CCOO i UGT van acceptar. CGT es va oposar. Finalment, maniobres de l'empresa d'última hora, empitjorant les condicions de les prejubilacions, van portar als sindicats inicialment disposats a signatura l'ERO a rebutjar-lo. No obstant això aquest va ser acceptat per la Generalitat, que actuava com a mediadora, garantint així els acomiadaments i retallades.

Els sindicats han de rectificar. Per salvar els llocs de treball: nacionalització ja!

En lloc de treure conclusions de totes aquestes maniobres, atacs i enganys de Nissan i exigir la seva nacionalització com a única manera de garantir el manteniment de la producció i l'ocupació, la posició dels dirigents de CCOO, UGT i USOC durant l'últim any ha estat reclamar noves ajudes per part de l'Estat i fer més concessions a l'empresa.

Això és el que va passar amb el projecte de la planta de pintura: Nissan va dir que la inversió costaria 70 milions, la Generalitat va avançar 3 milions i ara l'empresa es prepara per tancar després de fer caixa -un cop més, enganyant als treballadors i emportant-se diners públics-.

En aquest mateix moment Javier Pacheco, secretari general de CCOO de Catalunya, procedent de Nissan, segueix defensant "un front comú de les administracions públiques i el sector privat" per salvar l'empresa. Això només vol dir una cosa: seguir regalant diners públics a aquests paràsits, o qualsevol altra multinacional, perquè segueixin aplicant les mateixes polítiques que Nissan ha desenvolupat durant anys.

La situació que avui viuen els treballadors de Nissan és un exemple indignant de com els capitalistes utilitzen el context tràgic de la pandèmia per carregar les conseqüències de la crisi econòmica sobre els treballadors. Però també dels efectes desastrosos d'un sindicalisme que renúncia a la defensa clara i decidida del que necessitem els treballadors i busca el "mal menor" i el pacte a qualsevol preu.

Sí que hi ha alternativa! Per un pla de lluita contundent que tombi els plans de la multinacional

Les desenes de milers de llocs de treball directes i indirectes que avui estan amenaçats pel tancament de Nissan poden ser salvats. Però només hi ha una manera de fer-ho. Amb un pla de lluita clar i decidit, que vagi fins al final i busqui la mobilització continuada i unificada fins a vèncer, mantenint i estenent la vaga indefinida a tota la plantilla i estenent més la lluita a la resta de treballadors afectats de les empreses que depenen de Nissan. A més, cal buscar la solidaritat i suport actiu del conjunt de la classe obrera i la població, començant per les comarques i municipis on es troben els centres de treball amenaçats de tancament.

D'altra banda, cal buscar el suport del conjunt de les i els treballadors del sector de l'automoció, començant pels de la Renault -que reben les peces de la factoria de Montcada i Reixac, havent-se vist afectats en els subministraments per la vaga-. Com veiem, les diferents multinacionals es coordinen en la seva lluita per quotes de mercat. Això mateix han de fer les i els treballadors del sector en defensa dels salaris i l'ocupació. CCOO i UGT han de mobilitzar als seus delegats en totes les factories de l'automoció, conformar una caixa de resistència solidària amb les i els treballadors de la Nissan, i establir un pla ascendent de lluita en tot el sector.

Els sindicats a Nissan han d'organitzar de manera immediata l'ocupació de tots els centres de treball per evitar que l'empresa pugui tancar-los i portar-se la maquinària. Juntament amb això, cal exigir a la Generalitat i el Govern PSOE-UP la nacionalització immediata de l'empresa sota control dels treballadors.

Aquesta consigna és més actual i necessària que mai, i pot tenir un gran suport. La crisi del Coronavirus ha mostrat la necessitat de defensar el caràcter públic no només de la sanitat sinó dels sectors clau de l'economia. La indústria automobilística podria produir vehicles elèctrics, i no només per a l'ús individual, sinó per garantir un transport públic no contaminant i eficient a preus assequibles, tractors i maquinària per a l'agricultura, a més de molts altres béns socialment necessaris (respiradors, etc.) com ha mostrat la lluita contra el Covid 19.

De la mà de multinacionals capitalistes i empresaris privats que només busquen el màxim benefici això resulta impossible. No obstant això, nacionalitzant les empreses que Nissan vol tancar, portant a terme un pla d'inversions per part de l'Estat i posant-les sota control dels treballadors seria totalment factible.

Si els dirigents de CCOO i UGT -a causa de la seva acceptació del sistema capitalista i la seva sinistra lògica- es neguen a defensar aquesta alternativa que és l'única que garanteix el manteniment de tots els centres i llocs de treball, els delegats de CGT han de plantejar-ho i sotmetre a votació aquesta proposta a les assemblees de treballadors i un pla de lluita per aconseguir-la.

L'únic camí, a Nissan i en totes les altres empreses amenaçades de tancament i acomiadaments, és presentar una batalla ferma. Aixecar la consigna de la nacionalització i ocupar les factories presentant un pla continuat de lluita serviria de punt de referència per a molts altres sectors amenaçats per tancaments i acomiadaments i despertaria un suport massiu.


Nova data del sorteig: 21 de novembre

se-rifa.png

 

Degut a la crisi del coronavirus aplacem el sorteig de la nostra rifa al dissabte 21 de novembre.

Escriu-nos i compra la teva papereta per a donar suport a la nostra lluita!

PERIÒDIC D'ESQUERRA REVOLUCIONÀRIA

bannerafiliacion2 01