La negativa a derogar les contrareformes laborals, que han estès com una plaga la precarietat, o l'aprovació d'una nova contrareforma de les pensions, rebutjada massivament pel moviment pensionista, són un bon exemple de les noves polítiques d'austeritat que ja estem patint. I el mateix podem dir respecte als Pressupostos Generals de l'Estat (PGE) del 2022, que suposaran, gràcies als fons europeus, una nova barra lliure de diners públics per a multinacionals i grans empresaris.

Presentar aquests PGE com un exemple d'un “escut social permanent”, com ha plantejat EH Bildu és un error. Avalar uns comptes que beneficien la patronal no serveix per a combatre l'extrema dreta i la reacció, ni a la dreta basca. No és el moment d'acceptar el mal menor negociant en les institucions. És el moment de desplegar tota la força de la classe treballadora als carrers i lluitar per una alternativa conseqüent.

Cadis i Tubacex marquen el camí

L'aixecament obrer que hem vist aquestes setmanes a Cadis, o la resistència exemplar de les i els treballadors de Tubacex, que ha permès finalment tombar els 129 acomiadats, demostra el camí a seguir per a enfrontar l'ofensiva patronal. D'aquí que Arantza Tapia, Consellera de Desenvolupament Econòmic del Govern Basc, sortís a criminalitzar la vaga de Tubacex assenyalant que havia fet un “mal reputacional” al país.

No volen que condeixi l'exemple. La lluita del metall de Cadis està tenint un efecte electrificant tant a Euskal Herria com en el conjunt de l'Estat, trencant amb l'estratègia de pau social imposada per CCOO i UGT, i sostinguda per UP i l'esquerra parlamentària.

A Euskal Herria hem comprovat de primera mà com la patronal ha aprofitat la crisi de la Covid-19 per a fer un gir de rosca a la classe treballadora. Els ERTO s'han convertit en ERO, l'acomiadament massiu d'eventuals i atacs a les condicions laborals s'han generalitzat, al mateix temps que els beneficis empresarials creixien exponencialment.

La lluita és l'únic camí!

Però aquesta ofensiva no s'ha quedat sense resposta. Nombroses empreses a Euskal Herria s'han llançat a la lluita, convocant vagues i manifestacions, i fins i tot coordinant-se diferents Comitès d'Empresa per a tractar d'unificar els conflictes. Aquest és el camí! Per això és necessari que la majoria sindical, que porta mesos anunciant la necessitat de convocar una Vaga General a Euskal Herria, ho faci com més aviat millor. És el moment! Necessitem colpejar tots junts!

Una vaga general que ha de tenir uns objectius molt clars:

1) Unificar les lluites de tots els sectors per a frenar els acomiadaments i els atacs als nostres salaris i condicions laborals. Contra l'ofensiva patronal, vaga general!

2) Derogació immediata de les contrareformes laborals i de pensions. SMI i pensió mínima de 1.400 euros. Ja n'hi ha prou de paraules, volem fets!

3) No a les retallades i l'austeritat del Govern Basc PNB-PSE. En defensa dels serveis públics. No als PGE! Prou omplir les butxaques de la banca i la patronal!

4) Derogació immediata de la Llei mordassa i de totes les lleis repressives. Deixeu de criminalitzar a les i els que lluitem!

5) Nacionalització de les elèctriques, la banca i els sectors estratègics. Contra l'especulació de l'habitatge, expropiació de constructores i immobiliàries i creació d'un parc d'habitatge public.

6) Pel dret a l'autodeterminació d'Euskal Herria i el socialisme.