La lluita per l'accés a l'habitatge s'ha convertit en el primer focus de conflictivitat per al Govern PSOE-Sumar des que milions de persones vam prendre els carrers de les principals ciutats contra l'especulació immobiliària.

Lluny de millorar, la situació continua agreujant-se i ha arribat a un punt crític. Els lloguers han experimentat una pujada històrica del 14% el 2024, uns preus abusius que ofeguen treballadors i treballadores. Famílies que es deixen el 60% dels seus ingressos per pagar casa seva; la taxa d'emancipació juvenil està en els seus pitjors registres, perquè la realitat és que qualsevol jove que vulgui anar-se'n de casa dels seus pares hauria d'invertir el 108% del seu sou en un pis. Els responsables? La banca i les immobiliàries que especulen amb el preu del sòl i amb l'habitatge, que continuen desnonant famílies, els paràsits rendistes que cada dia són més rics, i el Govern que porta sis anys a la Moncloa sense posar fi a aquesta injustícia social.

L'habitatge s'ha convertit en la principal preocupació per a la classe treballadora i la gent jove. Però gràcies a la mobilització i a la lluita col·lectiva, i després de veure la força que tenim, hem començat a transformar la nostra ràbia en un conflicte social molt poderós. Fa mesos semblava impensable, però ara una idea ressona al cap de milions: l'organització llogatera per frenar el rendisme és possible, la vaga de lloguers és possible.

Foto1
"Els lloguers han experimentat una pujada històrica del 14% el 2024, uns preus abusius que ofeguen els treballadors i treballadores."

Més incentius als propietaris disfressats de "polítiques socials"

La resposta social per un habitatge públic, digne i assequible, ha provocat molts calfreds als paràsits socials que fan dels nostres drets un negoci i la seva lucrativa forma de vida. I també ha espantat molt els seus representants polítics. Per suposat, el Partit Popular no ha volgut desaprofitar l'ocasió per llençar més llenya al foc i presentar el seu "pla d'habitatge": potenciar la mà privada en el mercat immobiliari, avalar els compradors d'habitatge perquè puguin aconseguir el 100% del seu cost, augmentar el sòl públic alliberat per a privatitzar, reduir impostos a la compra i lloguer d'habitatge... i parlar molt de l'okupació.

Que el PP són els fidels servidors de rendistes, bancs i fons voltor és alguna cosa més que evident. Però les mesures proposades pel PSOE són iguals, l'únic que més ben venudes.

Pedro Sánchez, que sembla que no en va tenir prou amb riure-se’n de nosaltres en anunciar el regal de 200 milions d'euros als propietaris l'endemà de la manifestació del 13 d'octubre, ara ha presentat les noves mesures del Govern en matèria d'habitatge per intentar "tranquil·litzar la situació".

Unes mesures que poc tranquil·litzen els llogaters però que encanten, i molt, els rendistes. Una vegada més es demostra que el vincle del PSOE amb els interessos dels capitalistes i el sector immobiliari i turístic és tan gran que no estan disposats a intervenir en el més mínim les seves activitats especulatives.

El paquet de 12 punts inclou propostes que miren d’acontentar el moviment de l'habitatge, com ampliar el parc d'habitatge i sòl públic o que els habitatges turístics siguin considerats un negoci. Tanmateix, tot això té molta lletra petita.

Foto1
"La resposta social per a un habitatge públic, digne i assequible ha provocat molts calfreds als paràsits socials que fan dels nostres drets un negoci i la seva lucrativa forma de vida."

Sánchez promet un "lloguer assequible" però se li oblida el petit detall de dir-nos com s'aconseguirà això. Amb els lloguers disparats i davant la reivindicació de baixar un 50% del preu actual, proposa una exempció fiscal del 100% de l'IRPF als propietaris que lloguin els seus habitatges seguint l'índex de preus. Un regal fiscal històric que suposa comprar l'aplaudiment dels rendistes amb els diners de totes i tots. L'índex que farà servir com a llindar és una mesura de referència molt generosa amb els preus de mercat inflats per l'especulació i serà incapaç de baixar els lloguers. Alhora, queden fora de l'equació els fons voltors de qualsevol país de la UE. En lloc de sancionar i perseguir amb contundència els lloguers desorbitats, regala una altra vegada més diners públics als propietaris per si fossin poques les ajudes fiscals que reben.

Fomentar la construcció i la nova Empresa Pública d'habitatge van ser les estrelles del debat. Es van anunciar "40.000 habitatges i 2 milions de metres quadrats per a habitatge públic", absorbint 13.000 pisos de la Sareb i una promesa d'incorporar-ne 27.000 més. Però tot està en l'aire perquè posar-lo en marxa pot portar dècades. La ministra d'Habitatge va afirmar que l'Empresa Pública tindria una col·laboració estreta amb les constructores privades –la mateixa política que ens va portar a la crisi immobiliària del 2008. A més, la "prohibició de vendre habitatge públic" no s'aplicaria sobre tota el que ja existeix, sinó sobre la pròxima que es construeixi i, tal com admet el Govern, "no s'obligarà les Comunitats Autònomes a fer permanents els habitatges públics".

A tot això cal afegir que no es va fer ni tan sols menció a posar fi a la inestabilitat dels contractes del lloguer o les clàusules abusives; una cosa que patim la gran majoria. No només ens obliga a canviar de llar cada, com a molt, cinc anys, sinó que els rendistes ho aprofiten per xantatge.

Se'ns ha esgotat la paciència. La solució és l'expropiació!

La solidaritat a la qual apel·lava el president del Govern i la ministra d'Habitatge fa uns mesos ha quedat demostrat que no existeix. No aplaudirem engrunes perquè aquesta crisi social ens asfixia massa.

El PSOE-Sumar tornen a recordar-nos que estan més preocupats pels "problemes" dels qui tenen sis, set o quinze pisos, que pels quals ens deixem el sou per poder tenir un sostre sota el qual descansar quan acabem esgotats de la feina.

Ja hem escoltat moltes promeses i xerrameca sobre el dret a l'habitatge. I tot això no ens serveix de res. Per això hem d’impulsar la pressió des dels carrers, l'organització llogatera i la lluita col·lectiva, avançar cap a la vaga de lloguers, i posar tota la nostra força en tensió per conquerir mesures reals i eficaces per acabar amb aquest problema crònic. El pròxim 9 de febrer, una nova manifestació sacsejarà els carrers de Madrid. Hem de fer d'aquest dia, un nou crit eixordador.

Foto1
"El PSOE-Sumar tornen a recordar-nos que estan més preoucpats pels 'problemes' dels qui tenen sis, set o quinze pisos que pels qui ens deixem el sou per poder tenir un sostre."

Des d'Esquerra Revolucionària plantegem que les següents mesures són imprescindibles:

- Expropiació dels habitatges en mans de bancs, fons voltor, especuladors i propietaris rendistes, per constituir, juntament amb els habitatges que encara gestiona la Sareb, un parc de dos milions d'habitatges públics per a lloguer social.

- Topall immediat als lloguers, estipulant un màxim per metre quadrat. Prohibició de tot tipus de clàusules abusives, amb sancions exemplars als propietaris infractors.

- Establiment de contractes indefinits de lloguer que protegeixin els llogaters i impedeixin les pujades abusives.

- Expropiació sense indemnització del sòl urbà i urbanitzable en mans de fons d'inversió, bancs i especuladors immobiliaris.

- Prohibició del lloguer turístic o de temporada en zones amb dèficit habitacional.

- Prohibició dels desnonaments per llei.

L'especulació de l'habitatge ha arribat a un punt límit. És el reflex de la putrefacció del capitalisme. Ens obliguen a treballar per una misèria, i ens roben el nostre salari amb una inflació i uns lloguers descontrolats. No ho podem consentir!

L'habitatge ha d'estar fora del mercat privat!


PERIÒDIC D'ESQUERRA REVOLUCIONÀRIA

lenin

banner ffe

bannerafiliacion2 01